Revisió del 16:56, 24 gen 2019 modifica Jmrebes (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Buròcrates, Verificadors de comptes d'usuari, Reversors, Administradors 18.660 edits m Més dades i enllaç Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 12:31, 4 feb 2019 modifica desfés Jmrebes (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Buròcrates, Verificadors de comptes d'usuari, Reversors, Administradors 18.660 edits m Noms dels pares i referència de la inscripció de naixement Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 50: === Formació musical i primer viatge a Barcelona === [[Fitxer:Ramon Casas - MNAC- Enric Morera- 027623-D 006614.jpg\|thumb\|Morera vist per [[Ramon Casas]] ([[Museu Nacional d'Art de Catalunya\|MNAC]]).\|402x402px\|left]] Enric Joan Lluís Gonçaga Morera i Viura va néixer a Barcelona ella mitjanit del [[22 de maig]] de [[1865]] al [[carrer del Cometa]], fill d'Antoni Morera i Gorchs i de la seva esposa, Maria Viura i Vila.<ref>Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-6C23-T?i=662&wc=QZ7W-X57%3A335015101%2C335015102%2C335487001&cc=2015324&cat=636896 any 1865, foli 244, número de registre 2574].</ref> El seu pare, el [[1867]], va decidir marxar a fer fortuna a Buenos Aires ([[Argentina]]), com a músic. Un cop a Buenos Aires, va aconseguir una plaça al Teatro Alcázar com a contrabaixista i, a més a més, va donar lliçons de piano. És, doncs, lògic i natural que fos el mateix pare qui ensenyés al seu fill, l'Enric, el camí de la música i li donés les primeres lliçons. Així, no és gens estrany que l'Enric Morera aprengués ràpidament solfeig i piano. Més tard, se li designà un altre mestre perquè li ensenyés a tocar el violí.<ref>Enric Morera: assaig autobiogràfic</ref> El [[1881]], la família Morera, que havia tornat a Barcelona, va cercar-li a l'Enric un nou mestre de música, el senyor Tolosa, el qual li va donar lliçons de piano, violí i harmonia. En aquesta època, després de presenciar un concert al Liceu del pianista [[Isaac Albéniz i Pascual\|Isaac Albéniz]], va esdevenir-ne deixeble i va romandre uns quants mesos sota la seva direcció, rebent lliçons de piano. Posteriorment, aquesta relació inicial d'alumne-mestre es va transformar en una relació d'autèntica amistat. A causa de la marxa a l'estranger d'Albéniz, Morera es va buscar dos nous professors: el famós pianista [[Carles Gumersind Vidiella i Esteba]] i el violinista [[Ernesto Cioffi]].

Enric Morera i Viura: diferència entre les revisions