Espècie: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 2.154.252.187. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 29:
== Conceptes d'espècie ==
* '''Espècie biològica''' (de [[Theodosius Dobzhansky|Dobzhansky]], 1935<ref name="Mayr1942">Mayr, E. 1942. Systematics and the origin of species. Columbia Univ. Press, New York.</ref> i [[Ernst Mayr|Mayr]], 1942).<ref name="Dobzhansky T. 1937">Dobzhansky T. 1937. Genetics and the origin of species. Columbia University Press, New York.</ref> Segons aquest concepte, '''espècie''' és un grup (o [[població biològica|població]]) natural d'individus que poden encreuar-se entre si, però que estan aïllats reproductivament d'altres grups afins. Aquest és el concepte més àmpliament acceptat i de major consens, almenys entre els [[zoologia|zoòlegs]]. Assumir una espècie com a biològica, implica evolutivament assumir que és una població reproductivament aïllada, per la qual cosa constitueix un llinatge evolutiu separat i que es reforça per una sèrie de barreres que poden ser de caràcter geogràfic o biològic. L'espècie biològica és lliure de seguir el seu propi curs en resposta als processos genètics i influències ambientals que causen els canvis evolutius. La connotació del concepte, el fa inaplicable a organismes [[fòssil]]s, tot i que el millor que es pot fer en aquest cas és determinar si els buits morfològics entre espècies són tant o més grans que aquells existents entre espècies vivents que estan reproductivament aïllades. Aquest concepte té limitacions respecte a organismes que es [[reproducció asexual|reprodueixen asexualment]] (per [[apomixia]], un tipus de [[partenogènesi]]), algunes espècies de rotífers (organismes microscòpics), [[mol·lusc]]s, [[artròpode]]s, [[vertebrat]]s (alguns peixos i llangardaixos del gènere ''[[Cnemidophorus]]'' i ''[[Aspidoscelis]]'') i algunes [[plantes vasculars]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Maclaurin |nom=James |cognom2=Sterelny |nom2=Kim |títol=What Is Biodiversity? |url=https://books.google.es/books?id=fytJpMDZ6fAC&pg=PA36&dq=Vascular+plant+biological+species&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjfvavZhLfNAhWCWhoKHTxbD4MQ6AEIKjAB#v=onepage&q=Vascular%20plant%20biological%20species&f=false |llengua=anglès |editorial=University of Chicago Press |data=2008 |pàgines=36 |isbn=0226500829}}</ref> Hi ha també molts casos d'[[híbrid|hibridació]] en els quals es produeix descendència fèrtil i que perduren com a unitats genètiques i evolutives independents. Aquest cas es dóna fonamentalment en plantes vasculars, en les quals la hibridació és comuna. Per donar-nos una idea què passaria si el concepte d'espècie biològica fos aplicada aquests casos, hem d'indicar que cada individu hauria de ser considerat com una espècie biològica separada.
* '''Espècie evolutiva''' (de Wiley, 1978).<ref name="Wiley. 1978">Wiley, E. O. 1978. The Evolutionary Species Concept Reconsidered. Systematic Zoology, Vol. 27, No. 1, pp. 17-26.</ref> És un llinatge (una seqüència ancestrodescendent) de poblacions o organismes que mantenen la seva identitat d'altres llinatges i que tenen les seves pròpies tendències històriques i evolutives. Aquest concepte difereix de l'anterior perquè l'aïllament genètic actual més que el potencial és el criteri pel seu reconeixement. I considera que, davant l'existència de barreres geogràfiques o biològiques, el [[flux genètic]] entre aquestes serà tan baixa que una divergència genètica ([[cladogènesis|cladogènesi]]) es produirà. El concepte d'espècie evolutiva pren en compte que l'evolució cladogenètica pot ser reticulada. Això significa que aquelles poblacions que inicialment es van separar i que comencen a divergir genèticament, tornen a ajuntar-se produint d'aquesta manera l'aïllament i produint espècies híbrides de les quals emergeix una nova població que pot ser reconeguda com a unitats independents. A la concepció evolutiva, se li han oposat també diverses objeccions:<ref>1996. [http://www.aaas.org/spp/dser/03_Areas/evolution/perspectives/Mayr_1996_june.shtml What is a species, and what is not?] ''Philosophy of Science'' 63 (June): 262-277</ref>
** Només poden aplicar-se a espècies monotípiques, de manera que tot aïllament geogràfic haurà de ser tractat com una espècie diferent.
** No hi ha criteris empírics que permetran observar tendències evolutives en el registre fòssil.
** La diferenciació evolutiva no resulta pràctica en la demarcació de les [[cronoespècie]]s.
* '''Espècie filogenètica''' (de Cracraft, 1989).<ref name="Cracraft">Cracraft, J. 1989. Species as entities of biological theory. Pp. 31-52 in What the
philosophy of biology is: the philosophy of David Hull (M. Ruse, ed.). Kluwer
Academic Publ., Dordrecht.</ref> Aquest concepte reconeix com a espècie qualsevol grup d'organismes en el qual tots els organismes comparteixen un únic caràcter derivat o apomòrfic (no present en els seus ancestres o afins). Si aquest concepte fos utilitzat rigorosament, poblacions locals encara que fossin ubicades a prop entre si, sí que serien considerades espècies diferents perquè cada població pot tenir variants genètiques moleculars úniques.
* '''Espècie ecològica''' (de Van Valen, 1976).<ref name="Van Valen">Van Valen, L. 1976. Ecological species, multispecies, and oaks. Taxon 25:233–239.</ref> Segons aquest concepte, espècie és un llinatge (o un conjunt de llinatges relacionats estretament) que ocupen una zona adaptativa mínimament diferent en la seva distribució d'aquelles pertanyents a altres llinatges i que, a més, es desenvolupen independentment de tots els llinatges establerts fora de la seva [[àrea biogeogràfica]] de distribució. En aquest concepte, la concepció de nínxol i exclusió competitiva són importants per a explicar com les poblacions poden ser dirigides a determinats ambients i portar com a resultat divergències genètiques i geogràfiques fonamentades en factors eminentment ecològics. Al respecte, ha estat àmpliament demostrat que les diferències entre espècies, tant en forma com en comportament, estan sovint relacionades amb diferències en els recursos ecològics que l'espècie explota. El conjunt de recursos i hàbitats explotats pels membres d'una espècie constitueixen el nínxol ecològic d'aquesta espècie i no d'una altra, de tal manera que d'una altra forma una espècie ecològica és un conjunt d'individus que exploten un sol nínxol. Els graus de diferència, en aquests sentit, estaran en funció del grau de diferència del nínxol o la discontinuïtat en l'ambient. Per exemple, paràsits emparentats entre si en el seu nínxol, que es troben dins de l'[[hoste]] (endoparàsits), arribaran a diferències entre si en funció de com són de diferents els hostes en la seva morfologia, hàbitats, recursos, etc.
== Altres definicions d'espècie ==
* '''[[Carl von Linné]]:''' «''Comptem tantes espècies quantes formes diferents van ser creades en el principi''» (Linneo, ''Phylosophya botánica'', traduïda per Palau, pàg. 83).
* '''[[Georges Cuvier]]:''' «''Espècie és el conjunt dels individus descendents un d'altre o de pares comuns i als quals s'assemblen tant com aquells entre si''».
* '''[[Alphonse Pyrame de Candolle]]:''' «''Una espècie és la col·lecció de tots els individus que s'assemblen més entre si que d'altres; que per fecundació recíproca poden donar individus fèrtils, i que es reprodueixen per generació, de tal manera que, per analogia, els pot suposar a tots procedents originàriament d'un sol individu''».
* '''[[Félix le Dantec]]:''' «''Espècie és el conjunt de tots els individus qualitativament idèntics que no presenten entre si, en els seus elements vius, més que diferències quantitatives''».
* '''[[François Laumonier]]:''' «''Tots els individus fecundats entre si, els descendents dels quals també són fèrtils''».
== Nomenclatura ==
| |||