Robert Stack: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m - {{Portal|Cinema}}
Viquiprojecte:Cinema
Línia 18:
'''Robert Stack''' (nascut '''Roberto Modini''',<ref name="MB">''Le Vrai Nom des stars'' de [[Michel Bracquart]] - M.A. Editions - 1989 - {{ISBN|2866764633}}</ref> [[Los Angeles]], [[Califòrnia]], 13 de gener de 1919 − [[Beverly Hills]], Califòrnia, 14 de maig de 2003) va ser un [[actor]] [[Cinema dels Estats Units|estatunidenc]].
 
Es va fer mundialment famós per la seva interpretació d’'[[Eliot Ness]] en la [[sèrie de televisió]] americana ''The Untouchables''.
 
== Biografia<ref>{{ref-web |cognom=|nom=| títol= biografia de Robert Stack|url=http://www.nytimes.com/movies/person/67453/Robert-Stack/biography |editor=''The New York Times'' }}</ref><ref>{{ref-web |cognom=|nom=| títol=Robert Stack |url=http://www.imdb.com/name/nm0821041/bio?ref_=nm_ov_bio_sm |editor=''Imdb'' }}</ref> ==
 
D'origen italià, la seva àvia, Marina Perrini, era cantant a la [[Scala de MilanMilà]].<ref name="MB"/> Va començar com a joveníssim galant secundari en una de les primeres pel·lícules de [[Deanna Durbin]] ''First Love'', 1939, de [[Henry Koster]], i en un segon pla darrere de [[James Stewart]] i [[Margaret Sullavan]] en un drama antinazi que s'ha convertit en un petit clàssic del cinema compromès de la seva època: ''Mortal Storm'', 1940, de [[Frank Borzage]]).
Va començar com a joveníssim galant secundari en una de les primeres pel·lícules de [[Deanna Durbin]] ''First Love'', 1939, de [[Henry Koster]], i en un segon pla darrere de [[James Stewart]] i [[Margaret Sullavan]] en un drama antinazi que s'ha convertit en un petit clàssic del cinema compromès de la seva època: ''Mortal Storm'', 1940, de [[Frank Borzage]]).
 
El 1941 protagonitza un western paròdic de sèrie B ''Aventurers a Dakota'', d’'[[Alfred E. Green]] al costat de l’'actriu [[Ann Rutherford]], i ja el 1942 li arriba la seva primera oportunitat interpretant un soldat en un títol tan mític com ''Ser o no ser'', o la millor paròdia-sàtira del nazisme al costat de ''El gran dictador'', 1940, de [[Charles Chaplin]], del realitzador alemany - llavors establert a [[Hollywood]]- [[Ernst Lubitsch]].
 
Aquell mateix any protagonitza ''L'esquadró de les àguiles'' d’'[[Arthur Lubin]], pel·lícula bèl·lica gairebé inèdita a Europa que compta la història de diversos pilots nord-americans enrolats en la RAF durant la Segona Guerra Mundial, i un altre western de sèrie B fins que és cridat a files. La seva carrera professional s'interromp així fins al 1948, any en el qual s'estrena un film propagandístic de [[Raoul Walsh]], titulat "Fighter squadron", on Stack queda gairebé enfosquit en pantalla per la interpretació de l’'actor secundari [[Edmond O'Brien]].
 
La carrera de l'actor comença a consolidar-se, primer com a actor principal d'una sèrie de cintes d'aventures i westerns de sèrie B, on el seu rostre comença a fer-se familiar per al públic de totes les edats. S'emmarquen aquí títols com "The bullfighter and the lady", (1951) de [[Budd Boetticher]], un títol menor del seu infravalorat director; ''My Outlaw Brother'' (1951), d’'[[Elliott Nugent]], destacable western on treballa al costat dels ja consagrats [[Mickey Rooney]] i [[Robert Preston]] i a la per llavors prometedora [[Wanda Hendrix]], estrenant-se al paper de brivall; "Bwana devil", 1952 d’'[[Arch Oboler]]); "La conquesta de Cochise" 1954, al costat de [[John Hodiak]], que suposa la seva primera col·laboració amb l'artesà [[William Castle]] i la seva primera encarnació d'un personatge històric; i la cinta d'aventures '"The iron glove", 1954 de William Castle, en companyia de l'actriu [[Ursula Thiess]]. Alhora, Stack comença a aparèixer en alguns episodis de sèries de TV ("Lights out", "The 20th Century-Fox Hour" o "Lux Video Theatre'', per exemple).
 
A partir de 1954 la seva vida professional dóna un gir, i comença a encadenar pel·lícules de més pressupost i acollida comercial: ''The high and the mighty'' (1954 [[William A. Wellman]]), sòlid drama de catàstrofes que es va avançar al famós subgènere dels anys 70 i en un repartiment que incloïa a [[John Wayne]], [[Claire Trevor]], [[Laraine Day]] o [[Robert Newton]]; el clàssic del cinema negre "House of Bamboo", 1955, de [[Samuel Fuller]], on va realitzar la seva millor interpretació fins aquell moment, i on acompanyava en la trama a [[Cameron Mitchell]], [[Robert Ryan]], un joveníssim [[Brad Dexter]] o el ja per llavors veteraníssim [[Sessue Hayakawa]]; ''Good morning, Miss Dove'', 1955, de Henry Koster, elegant melodrama meridional en que seduïa una immensa [[Jennifer Jones]]; i l'estimable western ''Great day in the morning'', 1956 de [[Jacques Tourneur]], al costat de [[Virginia Mayo]] i [[Ruth Roman]].
Linha 35 ⟶ 34:
El 1956 sorgeix la seva primera col·laboració en els estudis Universal amb el reconegut cineasta d'origen alemany [[Douglas Sirk]], i així Stack entra en el seu moment més dolç com a actor. Es tracta de la fastuosa ''Written on the Wind'' homenatjada per [[Todd Haynes]] a ''Far from heaven'' 2002, que va significar la seva única nominació a l'[[Oscar al millor actor secundari]], al costat de [[Rock Hudson]], [[Lauren Bacall]] i [[Dorothy Malone]]. El 1958 repeteix amb Sirk en un film certament fascinant basat en una història de [[William Faulkner]]: ''The tarnished angels'', tercer en discòrdia entre el matrimoni d'aviadors que formaven Rock Hudson i Dorothy Malone, i també al costat de [[Jack Carson]].
 
Per fi 1959 es converteix en un any d'èxit complet: un film d'aventures on treballa amb actors gloriosos en dècades anteriors ([[Bette Davis]], [[Charles Coburn]]) anomenat ''El capità Jones'' (de [[John Farrow]]), i la primera temporada de la sèrie de TV ''Els intocables'' (al costat de [[Lloyd Nolan]]), que li reporta un [[premi Emmy]] al millor actor dramàtic. Tanmateix, aquesta enorme popularitat sembla tornar-se contra ell, i la seva filmografia comença a entrar en un sot: "The last voyage" 1960, d’'[[Andrew L. Stone]] resulta un fracàs en taquilla malgrat l'atractiu de la història -drama de catàstrofes en un creuer en alta mar- i malgrat compartir cartell amb [[Dorothy McGuire]]; ''The caretakers'' 1963 de [[Hall Bartlett]] és acollit per crítica i públic com un simple drama sentimental d'hospital -malgrat les interpretacions de Stack, [[Polly Bergen]], [[Herbert Marshall]] i de [[Joan Crawford]]-; i la seva aparició a ''Paris brûle-t-il?'', 1966 de [[René Clément]] es veu eclipsada davant de la impressionant desfilada d'estrelles que conté la pel·lícula.
 
A mitjans dels 60 és convidat als xous televisius de [[Bob Hope]] i [[Lucille Ball]], però davant de l'escassetat de bons papers decideix provar fortuna en el cinema comercial europeu -en aquell temps en el seu punt àlgid a causa de les coproduccions- amb pel·lícules com ''Die Hölle von Macao'' 1967, de [[James Hill]] i ''Frank Winterstein'', al costat d’'[[Elke Sommer]], [[Christian Marquand]] i [[Maurizio Arena]]; la semidesconeguda ''Le soleil des voyous'', 1967 de [[Jean Delannoy]], en companyia d'un contingut [[Jean Gabin]]; i la fallida ''Storia d'una donna'' amb la fascinant [[Bibi Andersson]] com a companya de repartiment.
 
En els anys 70 Stack torna als Estats Units i concentra les seves aparicions a la pantalla petita. D'aquell període destaca una sèrie d'èxit: "The name of the game", on actua a 6 capítols com a estrella convidada; i la telesèrie policíaca ''Most wanted'' (íd., 1976), on era l'absolut protagonista i de la qual va rodar només una temporada. Finalment, el 1979 intervé per a la pantalla gran en el fracàs comercial més gran de [[Steven Spielberg]]: la comèdia ''1941'' (íd.), al costat de [[John Belushi]], [[Toshirô Mifune]] o [[Christopher Lee]].
Linha 78 ⟶ 77:
* 1978: ''[[Un second souffle]]'' de [[Gérard Blain]]
* 1980: ''[[1941 (pel·lícula)|1941]]'' de [[Steven Spielberg]]
* 1980: ''[[Airplane flying high!]]'' de [[David Zucker]]
* 1983: ''[[Valor extraordinari]] (Uncommon Valor)'' de [[Ted Kotcapf]]
* 1986: ''[[Un gran embolic]] (Big Trouble)'' de [[John Cassavetes]]