Església de Sant Feliu de Girona: diferència entre les revisions

 

== Història ==

La primera referència a una primitiva comunitat cristiana és dels primers anys del segle IV: el poeta hispanoromà [[Aureli Climent Prudenci]] testimonia en l'Himne IV del Peristephanon o Himne de les Corones el martiri de Fèlix (Feliu) a la ciutat de Girona durant la persecució dels cristians dictada per l'emperador Dioclecià (303-305) amb aquestes paraules: “''Parva Felicis decus exhibebit 
artubus sanctis locuples Gerunda''" 
(La petita rica en santes relíquies
mostrarà la glòria de Fèlix). El culte i la devoció al màrtir gironí va adquirir gran importància en els segles següents tant a la península Ibèrica com al sud de la [[Gàl·lia]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Amich i Raurich|nom = Narcís M.|títol = Els sarcòfags romans i paleocristians de Sant Feliu de Girona| editorial = Ajuntament de Girona i Institut d'Estudis Gironins|lloc = Girona|pàgines = 72|isbn = 84-86837-89-8}}</ref> Al costat de la [[via Augusta]] romana, a la sortida de Girona, hi hauria un temple martirial o ''[[martyrium]]'' paleocristià, bastit en l'indret on hauria mort del màrtir Sant Feliu o bé on hauria estat enterrat.<ref>{{GEC|0059761|Sant Feliu de Girona}}</ref> Aquest centre martirial hauria esdevingut un dels més importants centres de pelegrinatge d'[[Hispània]]. Una dada que permet deduir gran predicament del temple és que ja el rei [[Recared]] (vers l'any 590) va donar a l'església una corona d'or votiva que fou robada per [[Revolta de Paulus|Paulus]] per fer-se corona rei a Narbona (638) i restituïda pel rei [[Vamba]].<ref>«Sant Feliu de Girona», dins Rosa M. Asensi: ''El Gironès. La Garrotxa. El Pla de l'Estany''. Guies Comarcals Catalunya Romànica, vol. 6, pàg. 35. Barcelona: Pòrtic, 1999.</ref>