Església de Sant Feliu de Girona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.76.121. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 49:
 
== Història ==
[[File:WLM14ES - 16072008 163928 31637 - .jpg|esquerra|222px|thumb|El temple de '''Sant Feliu''' amb el seu característic campanar i la [[catedral de Girona]] conformen un dels panorames inconfusibles de la ciutat de Girona ]]<br />
[[Fitxer:Sant Feliu i la Devesa des del campanar de la catedral de Girona.jpg|esquerra|222px|thumb|'''Sant Feliu''' i la [[Devesa de Girona|Devesa]]<br>des del campanar de la [[Catedral de Girona]]]]
La primera referència a una primitiva comunitat cristiana és dels primers anys del segle IV: el poeta hispanoromà [[Aureli Climent Prudenci]] testimonia en l'Himne IV del Peristephanon o Himne de les Corones el martiri de Fèlix (Feliu) a la ciutat de Girona durant la persecució dels cristians dictada per l'emperador Dioclecià (303-305) amb aquestes paraules: “''Parva Felicis decus exhibebit 
artubus sanctis locuples Gerunda''" 
(La petita rica en santes relíquies
mostrarà la glòria de Fèlix).<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&nom_parroquia=140Girona,BasilicaParroquialdeSantFeliu|títol = Informació sobre la basílica parroquial de Sant Feliu a la web del bisbat de Girona|consulta = 8/10/2014 }}</ref> El culte i la devoció al màrtir gironí va adquirir gran importància en els segles següents tant a la península Ibèrica com al sud de la [[Gàl·lia]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Amich i Raurich|nom = Narcís M.|títol = Els sarcòfags romans i paleocristians de Sant Feliu de Girona| editorial = Ajuntament de Girona i Institut d'Estudis Gironins|lloc = Girona|pàgines = 72|isbn = 84-86837-89-8}}</ref> Al costat de la [[via Augusta]] romana, a la sortida de Girona, hi hauria un temple martirial o ''[[martyrium]]'' paleocristià, bastit en l'indret on hauria mort del màrtir Sant Feliu o bé on hauria estat enterrat.<ref>{{GEC|0059761|Sant Feliu de Girona}}</ref> Aquest centre martirial hauria esdevingut un dels més importants centres de pelegrinatge d'[[Hispània]]. Una dada que permet deduir gran predicament del temple és que ja el rei [[Recared]] (vers l'any 590) va donar a l'església una corona d'or votiva que fou robada per [[Revolta de Paulus|Paulus]] per fer-se corona rei a Narbona (638) i restituïda pel rei [[Vamba]].<ref>«Sant Feliu de Girona», dins Rosa M. Asensi: ''El Gironès. La Garrotxa. El Pla de l'Estany''. Guies Comarcals Catalunya Romànica, vol. 6, pàg. 35. Barcelona: Pòrtic, 1999.</ref>
 
Més endavant, en el mateix indret s'hi va afegir la devoció a sant Narcís; el 1002 el papa [[Silvestre II]] esmentava les relíquies d'aquest sant, que es veneraven a Girona.<ref name=":1">{{Ref-web|url = http://www.monestirs.cat/monst/girones/gi11feli.htm|títol = Pàgina web dedicada als monestirs catalans|consulta = 9/10/2014 }}</ref> La campanya d'excavacions a l'interior de la col·legiata de Sant Feliu realitzada el gener de l'any 2010 ha permès conèixer alguns detalls d'aquesta construcció.<ref>{{citar ref |url = http://www.aragirona.cat/noticia/2010/01/29/troben-les-restes-duna-esglesia-de-tres-naus-sota-el-paviment-de-sant-feliu-de-girona|data= 29 de gener del 2010|publicació= Diari Ara|títol = ???|consulta = 9/10/2014 }}</ref> Es tractaria d'una construcció d'entre finals del segle VI i principis del segle VII que tenia planta en forma de creu i que estava formada per tres naus amb dues capelles laterals, situades simètricament a banda i banda. La campanya d'excavacions també ha posat al descobert diverses tombes nobles dels segles VI i VII, que, segons tots els indicis, pertanyien als primers bisbes de la ciutat.
Linha 65 ⟶ 66:
Aquest temple romànic era inacabat quan va ser destruït parcialment l'any 1285 <ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom = Chamorro Trenado|nom = M.A.|article = La construcción de la fachada de la iglesia de San Félix de Girona|publicació = Actas del Quinto Congreso Nacional de Historia de la Construcción|url = http://www.sedhc.es/biblioteca/actas/CNHC5_023-M.Chamorro.pdf|data = 2007|pàgines = }}</ref> en del setge a la ciutat del rei francès [[Felip III l'Ardit]] (juny-setembre 1285). Aquesta construcció estava aturada a l'altura del [[trifori]]. A principis del segle XIV es va optar per refer l'edifici, treballs que començaren a partir del 1309 sota la direcció d'[[Arnau Estany]]. Les feines de construcció es van realitzar en diferents fases:<ref name=":3"/> entre 1315 i 1321 s'executaren les obres de l'[[absis]], el 1349 la capella del Sant Sepulcre (aquesta capella fou enderrocada més tard i l'espai que ocupava és ara l'accés a la capella de Sant Narcís,<ref name=":2"/> entre 1357 i 1360 es va construir en la part sud un [[claustre]] gòtic, el qual va ser posteriorment desmuntat per millorar la defensa de l'església enfront d'atacs francesos. El 1368 s'iniciaren les obres del campanar gòtic de forma octogonal, obra de [[Pere Sacoma]], les quals no finalitzaren fins al segle XVI tot mantenint l'estil gòtic. Un cop acabada la construcció del campanar, i ja en el segle XVII, es va executar la façana barroca prenent com a model la de la Catedral de Girona i la de l'església de Sant Martí Sacosta.<ref name=":3"/> L'obra es va realitzar en dues fases: la primera, entre 1605 i 1607 va ser encarregada als picapedrers Felip Regí i Joan Jausí i la segona fase va ser contractada el 1610 a Felip Regí i es va acabar el 29 d'abril de 1629. La concepció de la façana es va fer seguint el llibre de [[Jacopo Vignola]] “''Regola delli Cinque Ordini d'Architettura''” (1562) que circulava en versió castellana de Patricio Caxesi d'ençà 1593.<ref name=":3"/>
 
Finalment, entre els anys 1782 i 1792 es va construir la capella de Sant Narcís, encarregada pel bisbe [[Tomàs de Lorenzana]] a l'arquitecte [[Ventura Rodríguez]] amb pintures de [[Manuel Tramulles i Roig|Manuel Tremulles]] i en la que es va instal·lar un reliquiari d'argent on va trasladar-se el cos del Sant.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&nom_parroquia=140Girona,BasilicaParroquialdeSantFeliu|títol=Informació sobre la basílica parroquial de Sant Feliu a la web del bisbat de Girona|consulta=8/10/2014}}</ref>
 
L'any [[1835]], però, va esdevenir una simple parròquia.<ref name="monestirs">{{ref-web|url=http://www.monestirs.cat/monst/girones/gi11feli.htm |títol=Canònica de Sant Feliu de Girona |consulta=2 març 2011 |obra=Monestirs de Catalunya |editor= |data= |llengua= }}</ref> A principis de la guerra Civil, el 1936, el temple fou assaltat i pati diverses destrosses. El 2011 el [[papa Benet XVI]] va atorgar el títol de [[basílica menor]] a l'església a instàncies del [[bisbe de Girona]], Francesc Pardo, esdevenint la segona de les [[comarques gironines]] després de [[Santa Maria de Castelló d'Empúries]].<ref name="basil"/> Va ser consagrada el 9 d'octubre de 2011 com a basílica menor en una missa d'Acció de Gràcies presidida pel cardenal [[Antonio Cañizares Llovera|Antonio Cañizares]] i el bisbe de Girona, [[Francesc Pardo i Artigas|Francesc Pardo]].<ref>La Vanguardia, 10 octubre 2011, "Sant Fèlix de Girona celebra la consagració com a basílica"</ref>