Pagès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «NO SAVEM QUE ES UN PAGES, BUSCO AL TERRA QUE HA CAIGUT * {{Viquidites|Pagès}} {{Commonscat}} * [http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17201&p_ex=el%20pag%E8s Vídeo...». Etiquetes: Substitució editor visual |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
<br />
*
{{Viquidites|Pagès}}
{{Commonscat}}
cavaller havia de ser una feina, un treball i no una diversió. Ser cavaller representava la justícia, la fidelitat, l'honor, la fe, etc.
Com dit més amunt, doncs, en la literatura s'ha idealitzat el mot “cavaller” i encara que sigui dins del context històric i social de l'època, la seva disciplina és idealitzada. “Cavaller”, doncs, és un terme disfressat que no té pas gaire a veure amb el cavaller real de l'Edat Mitjana.
Exemples de novel·la cavalleresca on es pot veure trets idealitzats, com l'amor, l'honor, el perdó, la mort, la solidaritat i la solitud del cavaller:
* ''[[Tirant lo Blanc]]'' de [[Joanot Martorell]]
* ''[[Curial e Güelfa]]'' (autor anònim)
* [[El Quixot]] de [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]
== Armadura d'un cavaller[modifica] ==
Carles V representat amb armadura sobre el cavall cuirassat. Del llibre ''La armeria real.'' (font: Wikimedia Commons)
L'[[armadura]] era una arma defensiva destinada a protegir el cavaller dels cops i les ferides que podia rebre en el camp de batalla. La composició de l'armadura era molt diversa en funció del període històric, de l'indret de naixement del cavaller i de la seva posició econòmica. Aquest últim punt era molt important si tenim en compte que el cost de la confecció d'una armadura equivalia al d'una petita explotació agrícola, amb granja inclosa, i que per tant era una despesa prou considerable per a marcar diferències entre cavallers. Els grans senyors feudals, a més, comptaven amb grans [[Destrer|cavalls destrers]] cuirassats (també anomenats cavalls pesants) amb el sobrecost que això comportava. Per tant, l'armadura no esdevenia només un element protector sinó que era, també, un símbol d'estatus en la societat feudal i entre cavallers.
Com a peça de gran valor era inclosa en les herències familiars i podia esdevenir moneda de canvi en transaccions comercials o per sufragar deutes contrets.
Recreació d'un torneig entre cavallers. Festival de MJarmark Świętojański, Kraków. (font: Wikimedia Comons)
Les primeres armadures, basades simplement en un casc i un plastró de cuir per a cobrir el tors, daten del [[Antic Egipte|període egipci]] i són un primer intent de protegir el noble durant el combat. Tot i ésser unes armadures força rudimentàries assenten la base sobre la qual es desenvoluparan les següents; primer en el període de l'Imperi Romà i posteriorment durant l'Edat Mitjana. L'Europa medieval abasta un període llarguíssim, des del segle IV fins al segle XV però no és fins al segle XIII que les armadures comencen a modernitzar-se amb la incorporació de nous elements. La imatge iconogràfica del cavaller vestit amb armadura de cap a peus que ha popularitzat la literatura, el cinema i les arts en general és una visió tardana del cavaller medieval. La majoria d'armadures que es conserven en els museus i les reproduccions que se'n fan són gairebé totes basades en les armadures dels segles XIV-XV. Armadures molt completes però també molt pesades i incòmodes, que llastaven els moviments del genet, en dificultaven la visió i el posaven en perill de mort en cas de ser abatut del seu cavall. Aquest tipus d'armadura total s'usava habitualment en [[Justa|justes]] i [[Torneig|tornejos]] i actes cerimonials. En canvi, les armadures dels cavallers dels segles XII-XIV amb menys elements i per tant un menor pes, els conferien una força de combat devastadora i alhora una major mobilitat en el camp de batalla.
* [http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17201&p_ex=el%20pag%E8s Vídeo ''El pagès''], Edu3.cat
{{Autoritat}}
| |||