Classe social a l'antiga Roma: diferència entre les revisions

(Es desfà la revisió 20437035 de 213.0.87.178 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
 
D'acord amb la llei romana "els [[esclau]]s no tenien cap representant a l'Estat, no tenien cap nom, no tenien cap títol, ni cap registre; no tenien dret al matrimoni, ni cap protecció contra l'adulteri; podien ser comprats i venuts o regalats com a propietats personals; podien ser torturats, fins i tot, fins a la mort si així ho creia convenient el seu amo".
 
== Societat ==
{{VT|La societat romana del segle IV}}
Les classes socials es dividien en dos grans grups: conformaven el grup dels ''divites'' (rics) o ''honestiores'' o ''potens'', enfront dels ''humiliores'' o ''plebei'' o ''populum'' considerats els ''pauperes'' (pobres). Tanmateix, progressivament aquestes classes, fins i tot mantenint-se, ja no ho van ser per naixement, sinó per raó de l'ofici i l'activitat.
 
=== Divites ===
[[Fitxer:Maccari-Cicero.jpg|thumb|250px|Ciceró al Senat, per Cesare Maccari.]]
* '''Senatorials '''. La més alta noblesa estava composta pels Senatorials, que no necessàriament havien de ser [[Senador romà|senadors]]. Alguns no procedien de famílies de ranci llinatge però el criteri es basava estrictament en la seva fortuna. Els Senatorials van rebre el títol de ''Clarissimus vir''. Tanmateix, al costat d'ells poden considerar-se com a integrants de la ''nobilitas'' els que havien exercit alguna magistratura, fins i tot no pertanyent a l'ordre senatorial.
 
* '''Cavallers '''. Per ostentar la condició de [[cavaller romà|cavaller]] calia ser un home lliure, de família lliure almenys durant dues generacions, i posseir un capital d'almenys quatre-cents mil sestercis. Havien accedit a aquesta classe els comerciants rics i molts intermediaris (''Publicani''). El seu ingrés en la classe es feia mitjançant designació per un triumvirat o sota influència de l'Emperador. [[Cal·lígula]] va revisar les llistes de cavallers i en va eliminar molts membres, però amb altres Emperadors la classe eqüestre es va veure incrementada amb nombroses persones.
 
* '''Honestiores'''. A la classe dels honestiores s'hi accedia per naixement o per promoció, sobretot a través de l'[[Exèrcit romà|exèrcit]]. La classe més alta dels honestiores, que constituïa una espècie d'aristocràcia entroncada amb l'antiga classe senatorial havia anat desapareixent al llarg el segle III per donar pas a una fornada sorgida de famílies enriquides procedents de l'antiga classe dels cavallers i alguns supervivents de la classe senatorial. Aquesta classe va ser delmada en la segona meitat del Segle III.
 
* '''Potents'''. Els ''honestiores'' van donar pas a una classe latifundista (Potents) sorgida dels alts càrrecs militars i polítics i els supervivents de l'antiga classe més alta, juntament amb alguns enriquits durant els conflictes del Segle III, sorgits de la classe alta de les ciutats (''homines novi'' o ''clarissimi novi''). Tots aquests ''honestiores'' o ''potens'' (el títol de senadors no es va perdre) tenien normalment el títol de ''vir clarissimi'' i van ser adquirint privilegis considerables: exempció d'impostos locals, possessió d'organismes judicials propis, no pertinença a la Cúria i altres. El procés de formació d'aquesta nova classe formada per les restes de la vella aristocràcia agrària (Senadors), la noblesa militar i administrativa posseïdora de terres, i famílies de l'ordre eqüestre enriquides (''homines novi''), que en el llenguatge usual de l'època es va designar com potents, va abraçar tot el segle IV.
 
=== ''Humiliores'' ===
Els ''humiliores'' eren les capes més humils de la població romana. Lliures al camp, eren petits pagesos amb propietats no rendibles en els camps, o que cultivaven les terres d'altres com jornalers o colons, i vivien en cabanes conjuntes o disseminades; els propietaris independents eren poc nombrosos i molts treballaven terres alienes. Els colons havien de treballar i donar serveis a l'amo de les terres, que podia acomiadar-los i fuetejar-los.
 
Els ''humiliores'' lliures a la ciutat exercien diversos oficis: fusters, treballadors del cuir, forjadors de metalls, teixidors de cotó o llana, vidriers, marbristes, treballadors de la cera, terrissaires, escrivents, treballadors de metalls, argenters, bataners, fabricants de vestits, de calçat, moliners, forners, tenyidors, venedors de tota classe de productes, paletes, pintors, i altres oficis.
 
Els [[esclau]]s ocupaven l'últim esglaó social, i es dividien en domèstics (a les ciutats) i agrícoles (al camp). La seva manera de vida no havia canviat molt des de l'època republicana, amb l'excepció d'alguns edictes imperials a ells referits (per evitar morts i maltractaments excessius) que van alleugerir una mica la seva sort.
 
== Gens i cúries ==
A [[Roma]] la divisió de la població es feia des de les [[gens romana|gens]], de tal manera que 10 gens constituïen una [[Cúria romana]] i 10 cúries constituïen la ''Civitas''.<ref>Frank Frost Abbott: "A History and Description of Roman Political Institutions", ed. Elibron Classics 1901, {{ISBN|0-543-92749-0}}, pàg.250</ref>
 
El sistema decimal està present en altres aspectes de la societat romana. Cada gens contribuïa amb deu soldats d'infanteria (''miles''), de cavalleria (''[[Cavaller romà|eques]]'') i un [[senador]].
 
En les ciutats sotmeses per Roma s'establia un Consell de Cent Ancians (''Centumviri''), cadascun dels quals era el cap de deu cases (deu cases = una ''gens''), d'on sorgeix la denominació de [[decurió|decurions]].
 
El sistema decimal doncs regeix a la societat romana, encara que, si bé al principi van haver de respondre a una realitat, amb el temps van derivar en una mera divisió teòrica: aviat va ser inexacte parlar de Cúries amb deu ''gens'' en introduir-se noves famílies, que augmentaven el nombre de ''gens'' de les cúries existents i més tard el nombre de cúries. Tampoc corresponia a cada [[decurió]] el comandament sobre deu cases. En canvi l'aportació a l'exèrcit es manté bàsicament.<ref>Hermann Kinder, Eerner Hilgemann: "Atlas histórico mundial" vol. 1,2000,Madrid, ed.istmo, pàg.76,77, {{ISBN|84-7090-005-6}}</ref> Així doncs, en passar els anys, els números primitius deixen de correspondre's amb la realitat però es manté la tradició i així les ''gens'' i famílies són augmentades o dividides per "decret", però la realitat s'imposa i la divisió deixa de ser geomètrica i inflexible.
 
Així, quan el nombre de senadors quedà fixat en tres-cents, no vol dir que existissin tres-centes ''gens'', sinó que entre totes les existents (el nombre podia ser major o menor) es designaven tres-cents senadors. Les Cúries deixen de ser deu per passar a un nombre indeterminat (després 30), i el conjunt forma la ciutat. També els tres mil infants i tres-cents cavallers que formaven l'exèrcit sortien del conjunt, i no considerant cada ''gens'' (així uns aportaven més i altres menys). La mateixa situació es reprodueix en les ciutats sotmeses a Roma.
 
Les cúries (deu ''[[gens (família) |gens]]'') van constituir molt aviat la base de la ciutat. Les Cúries es reunien en una Assemblea adreçada pel [[Curi]], i en presència d'un sacerdot (''[[Flamen|Flamen Curialis]]''). El reclutament i els impostos es va fer des de molt aviat sobre la base de les cúries.
 
Els membres de les cúries eren els ciutadans que votaven, i a les votacions se les anomenava [[comicis curiats]], celebrant-se les votacions per separat en cada cúria. Normalment se celebraven comicis el [[24 de març]] i [[24 de maig]] de cada any.
 
== Tribus romanes ==
[[Fitxer:CILXII1029.jpg|thumb|Inscripció<ref> Catàleg CIL: ''[[Corpus Inscriptionum Latinarum]]'' 13.1029</ref> trobada a la [[Narbonensis]], deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals.]]
Les [[tribus romanes]] fou la divisió primària dels antics romans emprada sobretot per a realitzar el processos electorals.
 
Generalment aquests grups socials escollien democràticament els magistrats i oficials que els representaven, de manera que cada tribu tenia un vot a l'[[Assemblea Tribal Romana]]. Això no obstant, algunes tribus tenien més poder que altres, en el sentit que posseïen més autonomia o estaven més ben considerades. Per exemple, la tribu Palatina, que era una de les més influents de Roma.<ref>Ludwig Friedländer:''"La sociedad romana: historia de las costumbres en Roma, desde Augusto hasta los Antoninos"'', Capítol:"Las tribus de la ciudad de Roma”, Ed. Fondo de Cultura Económica (FCE) {{ISBN|9681615077}}</ref>
 
=== Les tribus originals ===
La paraula tribu deriva del terme llatí ''trēs'', que significa "tres", perquè en els inicis de la seva fundació, al segle VI aC, Roma només estava formada per tres grups:<ref> William Smith, D.C.L., LL.D.:
''"A Dictionary of Greek and Roman Antiquities"'', John Murray, London, 1875.</ref><ref>[http://ancienthistory.about.com/library/bl/bl_tribes.htm About.com: 35 Tribes of Rome]</ref> els ramnes, els tities i els luceres. Les poques dades sobre aquestes tribus ens aporten la següent informació:
* Els '''Ramnes'''. Es creu que el seu nom podria derivar de Ròmul.<ref name="Pluquatre">[[Plutarc]], "Vides paral·leles:Ròmul", 20, 2</ref> [[Virgili]] parla d'un [[Ramnes]], [[àugur]] de l'exèrcit [[Rútuls|rútul]], que estava a les ordres de [[Turn]], i que hauria donat nom als ramnes.<ref>Virgili. ''[[Eneida]]'', IX, 325 i seg.</ref> Podrien ser d'origen etrusc que s'haurien instal·lat des d'antic a la part baixa dels turons.<ref name="Tit13">[[Titus Livi]], "Ab urbe condita", llibre I, p.13</ref>
* Els '''Tities'''. El seu nom podria provenir de [[Titus Taci|Titus Tatius]] i serien, per tant sabins que haurien format part de la fundació de Roma per l'estreta relació d'amistat entre Ròmul i Titus Tatius.<ref name="Tit13"/> Però segons altres autors serien d'origen etrusc, establerts a la zona des de feia molt.<ref name="Pluquatre"/>
* Els '''Luceres'''. El seu nom podria derivar d'una paraula etrusca "lucumó" o "lygmon" («rei, del regne»).<ref>[[Dionís d'Halicarnàs]], "Rhōmaikē archaiologia",II, 37.2</ref><ref>[[Ciceró]], "De Republica", II, 14</ref> Segons Titus Livi eren d'origen desconegut. Segons altres estudiosos serien habitants procedents de la zona boscosa de la rodalia de Roma que foren aplegats per Ròmul en la creació de la ciutat (del terme llatí ''lucus'', obviant la segona part de l'expressió ''silva locum'', és a dir, "del bosc")<ref name="Pluquatre"/> i el seu origen ètnic seria autòcton. Segons altres podrien haver estat conduïts a Roma en el temps de la seva fundació per un tal Luceres, rei d'[[Ardea]], una ciutat llatina. Segons aquesta interpretació Roma hauria sorgit de la integració de tres grups: [[llatins]], [[sabins]] i [[etruscs]], ja instal·lats a la zona en el moment de la creació de la ciutat o bé arribats just en aquell moment.<ref>Theodor Mommsen:" The History of Rome", {{ISBN| 0415149533}}</ref>
 
L'historiador [[Titus Livi]] assenyalava en la seva obra ''Ab Urbe Condita'' que pel 495 aC, el nombre de tribus ja havia arribat a 21.<ref>Livi, ''Ab urbe condita'', 2.21</ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Esclavitud a l'antiga Roma]]
* [[Antiga Roma]]
* [[República Romana]]
* [[Imperi Romà]]
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
* {{cite podcast|url= http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=358683 |title= En Guàrdia 270 - El matrimoni i el dret romà|website= Catradio.cat|host= |date= 12-07-2009|accessdate= 2 de febrer |accessyear= 2010}}
 
{{Antiga Roma}}
 
{{ORDENA:Classe Social A L'Antiga Roma}}
Usuari anònim