Xile: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «{{vegeu3|l'estat de l'Amèrica del Sud|l'espècie|pebrotera}} {{Taula d'estat | preposicio_pais = de | gentilici = Xilè, xilena | nom_comu = Xile | nom_origi...». Etiquetes: Substitució editor visual |
m Revertides les edicions de Andi0500. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 42:
| notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}
'''Xile''', oficialment la '''República de Xile''' (''República de Chile'', en [[castellà]]), és un estat de l'[[Amèrica del Sud]] que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'[[oceà Pacífic]] i els [[Andes]]. Limita amb el [[Perú]] al nord, [[Bolívia]] al nord-est, l'[[Argentina]] a l'est, l'oceà Pacífic a l'oest i el [[passatge de Drake]] al sud. És un de dos països sud-americans que no limiten amb el [[Brasil]]. El territori xilè inclou a més les illes pacífiques [[illes de Juan Fernández|Juan Fernández]], [[Illa Sala i Gómez|Sala i Gómez]], les [[illes Desventuradas]] i l'[[Illa de Pasqua]]. A més, reclama una porció de l'[[Antàrtida]]. La forma inusual de Xile, amb 4.270 km de nord a sud,<ref name=rah>Hudson, Rex A., ed. (1994). «Geography». ''Chile: A Country Study''. Washington D.C.: GPO for The Library of Congress</ref> però només una mitjana de 175 d'est a oest, l'ha donat una gran varietat de climes i ecosistemes, que inclouen el [[desert d'Atacama]] al nord, a les [[glaceres]] del sud.
Xile és un dels països més estables i pròspers de Sud-amèrica, amb nivells elevats de [[competitivitat]], [[creixement econòmic]], [[qualitat de vida]], [[llibertat econòmica]], [[esperança de vida]], estabilitat política, econòmica, social, [[globalització]] i [[pib per capita]]<ref>http://www.economist.com/media/pdf/QUALITY_OF_LIFE.pdf</ref> i nivells baixos de [[corrupció]] i [[pobresa]].<ref>{{ref-web | títol = Human and income poverty: developing countries | url = http://hdrstats.undp.org/indicators/25.html| consulta = 19 de maig, 2008| obra = UNDP}}</ref> Tot i tenir el [[Producte interior brut|PIBs]] més elevat de la regió, l'economia encara mostra greus nivells de desigualtat.<ref>{{ref-web | títol = Encuesta Casen| obra = Mideplan | url = http://www.mideplan.cl/final/bajar.php?path=casen2006regional&id=Imp_Distrib.pdf| any = 2007}}</ref>
== Etimologia ==
Hi ha diverses teories quant a l'origen de la paraula ''Xile''. Una suggereix que els [[imperi inca|inques]] del Perú, que no havien pogut conquerir els [[araucans]], anomenaren la vall de l'[[Aconcagua]], ''Xili'', una corrupció del nom del [[cacic]] Tili, que governà l'àrea durant aquesta època.<ref name="encina">{{ref-llibre| cognom=Encina
| nom=Francisco A., and Leopoldo Castedo| títol=Resumen de la Historia de Chile. 4th ed. Santiago
| editorial=Zig-Zag| any=1961
}}</ref> Una altra teoria suggereix que les similituds entre la vall de l'Aconcagua i la vall de Casma al Perú, on es trobava el poble de ''Xili''.<ref name="encina"/> Altres teories indiquen que ''Xile'' es deriva de la paraula [[maputxe]] ''Chilli'', que podria significar "on termina la terra",<ref name="hudson">{{ref-web
| autor=Hudson, Rex A., ed.
| url= http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/cltoc.html
| títol=Chile: A Country Study
| obra=GPO for the Library of Congress. 1995
| consulta=27 de febrer, 2005
}}</ref> el "punt més profund de la Terra",<ref>{{ref-enciclopèdia|cognom= Pearson
|nom= Neale J.
| url = http://gme.grolier.com
|títol= Chile
|enciclopèdia= Grolier Multimedia Encyclopedia
| editorial= Scholastic Library Publishing
|any= 2004
| consulta= 2 de març, 2005
}}</ref> o "gavines";<ref>{{ref-enciclopèdia| url = http://ea.grolier.com
|títol= Chile
|enciclopèdia= Encyclopedia Americana
| editorial= Grolier Online
|any= 2005
| accessmonth = March
| accessday = 2
| accessyear = 2005
}}</ref> o del [[llengua quítxua|quítxua]] ''chin'', "fred", o de l'[[llengua aimara|aimara]] ''tchili'', "neu".<ref>{{ref-enciclopèdia| url = http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761572974_4/Chile_(república).html
|títol= Chile (república)
|enciclopèdia= Enciclopedia Microsoft Encarta Online
|any= 2005
| consulta= 26 de febrer, 2005
}}</ref><ref>{{ref-enciclopèdia|títol= CHILE
|enciclopèdia= Encyclopædia Britannica
|edició=11a ed.|any= 1911
}}</ref>
Un altre significat de ''chilli'' és el mot onomatopeic ''chili-chili'', la imitació maputxe d'un ocell piulant.<ref name="hudson"/> Els conqueridors espanyols van aprendre el nom del territori dels inques i dels pocs sobrevivents de la primera expedició de [[Diego de Almagro]] cap al sud des del Perú, que es presentaven com a "homes de Xili".<ref name="hudson"/>
== Geografia física ==
=== Relleu ===
Xile té la forma d'una franja estreta que s'estén de nord a sud 4.270 km<ref name=rah/> entre la [[Serralada dels Andes]] i la costa de l'[[oceà Pacífic]]. L'amplària màxima del país és de 445 km i la mínima és de només 90 km.<ref>Instituto Nacional de Estadísticas (octubre de 2006). «Compendio estadístico 2006» www.ine.cl.</ref> És situat sobre una zona d'alt risc sísmic i volcànic, del [[cinturó del Pacífic]], sobre la subducció de la [[Placa de Nazca]] sota la [[Placa Sud-americana]].
[[Fitxer:Atacama1.jpg|esquerra|thumb|[[Desert d'Atacama]] ]]
[[Fitxer:Elqui valle.jpg|esquerra|thumb|Vall de l'[[Elqui]] ]]
[[Fitxer:BeagleChannelGlacier.jpg|esquerra|thumb|Glacera del [[Canal Beagle]] ]]
El relleu xilè està integrat per una depressió intermèdia que creua el país de forma longitudinal i delimitada per dues serralades: la serralada dels Andes, a l'est, que serveix com a frontera natural amb [[Bolívia]] i l'[[Argentina]]—el punt més alt del qual és [[Ojos de Salado]] a 6.893 [[Metres sobre el nivell del mar|msnm]]—i la [[serralada de la Costa]] a l'oest, amb altituds molt menors. Entre la serralada costanera i el Pacífic hi ha una sèrie de planes litorals, d'extensió variable i que han permès l'establiment de pobles i ports. Algunes àrees de Xile s'estenen sobre els altiplans a l'est dels Andes, com ara l'[[Altiplà andí]].
El [[Norte Grande]] ("Gran Nord") és l'àrea compresa entre el límit septentrional de Xile i el paral·lel 26 S, i compren les primeres tres [[regions de Xile|regions]] del país. S'hi troba el [[Desert d'Atacama]]. La serralada de la costa és massissa i cau abruptament formant el Faralló Costaner que reemplaça les planes litorals. La Serralada dels Andes es divideix en dues branques. ''Petit Nord'') s'estén fins al [[riu Aconcagua]]. Els Andes disminueixen en altitud cap al sud i s'acosten a la costa, a una distància mínima de 95 km a prop d'[[Illapel]], la zona més angosta del territori xilè. Els dos sistemes muntanyencs s'hi creuen, eliminant la depressió intermèdia. L'existència de rius que travessen el territori permet la formació de valls transversals on s'ha desenvolupat l'[[agricultura]] recentment.
La [[Vall Central]] és la zona més habitada del país. Les planes litorals són àmplies i permeten l'establiment de ciutats i ports a la costa del Pacífic, mentre que la serralada dels Andes encara descendeix més en altitud, amb mitjanes que disminueixen de 6.000 a 4.000 msnm. La depressió intermèdia reapareix formant una vall molt fèrtil que ha permès el desenvolupament de l'agricultura atesa l'acumulació de sediments. Cap al sud, la serralada de la costa reapareix i es coneix com la [[serralada de Nahuelbuta]]. Sobre la zona de [[La Frontera]] les antigues glaceres han format una sèrie de llacs.
La [[Patagònia]] s'estén des del [[Seno de Reloncaví]] (el paral·lel 41 S), cap al sud. Durant l'última glaciació, aquesta zona estava coberta de gels que erosionaren les estructures del relleu xilè. Com a resultat d'això, la depressió intermèdia s'enfonsa dins el mar, mentre que la serralada de la costa es converteix en una sèrie d'arxipèlags, com ara l'[[arxipèlag de Chiloé]] i l'arxipèlag de [[Chonos]] fins a desaparèixer en la península de [[Taitao]] en el paral·lel 47 S. La serralada dels Andes disminueix en altitud i l'erosió produïda per l'acció de les glaceres formaren [[fjord]]s. Als Andes patagònics hi ha grans masses de gel conegudes com a [[Camps de Gel]] que són una de les majors reserves d'aigua del món. A l'oest de la serralada s'hi troben zones relativament planes, especialment la zona de l'[[estret de Magallanes]] i la [[Terra del Foc]].
La Serralada dels Andes s'enfonsa dins el mar al sud i així s'originen un gran nombre d'illes i illots i finalment desapareix en el [[cap d'Hornos]]; torna a reaparèixer a l'Arc de les [[Antilles del Sud]] i en la [[península Antàrtica]].
Al mig de l'oceà Pacífic, Xile té la sobirania de nombroses illes, conegudes com el [[Xile insular]], entre elles l'[[arxipèlag Juan Fernández]] i l'[[Illa de Pasqua]].
=== Hidrografia ===
[[Fitxer:Parinacota.jpg|thumb|Llac [[Chungará]] i el volcà [[Parinacota]] ]]
El territori xilè està creuat per diversos rius, molts dels quals corren des de la serralada dels Andes cap a l'oceà Pacífic; atesa la forma del territori, són rius de poca longitud. A l'altiplà es troben els rius [[Lauca]] i [[Lluta]], que comparteixen Bolívia i Xile, i que no superen els 100 km de longitud. Al centre-nord hi ha més rius que formen valls de gran importància agrícola, com ara el riu [[Elqui]] amb 170 km d'extensió i el [[riu Maule]] de 240 km. Aquest riu procedeix del desglaç de les serralades durant els estius i de les pluges durant l'hivern.
Cap al sud el [[Riu Bío-Bío]] a la regió homònima comença des de la serralada andina de la Regió de l'Araucania i, amb 380 km de longitud, recorre diversos poblats i alimenta les centrals hidroelèctriques que s'hi troben. Altres rius importants de la regió són el riu [[Imperial]], i el riu [[Toltén]].
El [[llac Villarrica]] és el primer de molts llacs que hi ha a la regió de l'[[Araucanía]] i a la regió de [[Los Lagos]] ("Els Llacs"). Alguns dels llacs més importants són el ''[[Sistema de los Siete Lagos]]'', el llac [[Ranco]], el llac [[Puyehue]] i el [[llac Llanquihue]] entre altres.
A la Patagònia els rius més importants són el [[Futalefú]], el [[Palena]], el [[Baker]] i el [[Pascua]]. El [[llac General Carrera]], és el més gran del país; a [[Tierra de Fuego]].
=== Clima ===
L'amplitud latitudinal de Xile, que cobreix més de 39 graus, el seu relleu i la influència de l'oceà són els factors principals que expliquen la varietat climàtica del país. Mentre la serralada dels Andes regula el pas de masses d'aire, impedint l'accés de vents des de les pampes argentines cap al territori xilè i la influència marítima cap al vessant oriental, el fred [[corrent de Humboldt]] produeix un descens de les temperatures al llarg de la costa, l'augment en la temperatura a causa d'[[El Niño]] genera en canvi pluges fortes i inundacions a diverses zones.
A la zona del Norte Grande hi ha un clima desèrtic, amb escasses precipitacions. Les temperatures tenen lleus variacions al llarg de l'any, mantenint-se en mitjana al voltant dels 20 °C. A les zones costaneres es presenta nuvolositat abundant coneguda com a «camanchaca», mentre que a les zones interiors l'oscil·lació tèrmica és alta amb nul·la humitat i manca de núvols, el que ha permès la instal·lació de grans observatoris astronòmics. A la zona de l'altiplà, les temperatures baixen a causa de l'efecte de l'altitud creant un clima estepari fred caracteritzat per pluges a l'estiu, conegudes com l'hivern altiplànic. A la zona del Norte Chico hi ha un clima estepari càlid o semiàrid que serveix com a transició a climes més freds cap al sud. Les precipitacions són irregulars i es concentren a l'hivern.
Des de la vall de l'Aconcagua al [[riu Bío-Bío]], el clima mediterrani domina tota la zona central, tret dels alts cims de la serralada dels Andes, de clima fred per efecte de l'altura. Les quatre estacions estan clarament marcades, amb un estiu sec i càlid i un hivern plujós i fred. La zona costanera presenta temperatures regulades per l'efecte marítim, mentrestant les zones interiors presenten una alta oscil·lació tèrmica, car la serralada de la costa actua com a pantalla climàtica. A Santiago, les temperatures tenen una mitjana de 20 °C a l'estiu (gener) amb extremes de fins a 36 °C; i 8 °C a l'hivern (juny), amb extremes de fins a -8 °C en alguns sectors.
Les pluges augmenten a la zona sud, que presenta un clima marítim plujós entre l'Araucanía i la costa d'Aysén. A la zona austral hi ha un clima estepari fred, caracteritzat per una gran amplitud tèrmica, baixes temperatures i una disminució de la pluviositat que té lloc a l'hivern, generalment en forma de neu.
== Política i govern ==
=== Estructura constitucional ===
[[Fitxer:Palacio de LaMoneda02.png|thumb|[[Palau de la Moneda]], seu del poder executiu.]]
[[Fitxer:Kongress in valparaiso.jpg|thumb|Edifici del Congrés Nacional, a [[Valparaíso]].]]
La República de Xile és un [[estat unitari]] [[presidencialisme|presidencialista]], el govern del qual és integrat per diverses institucions autònomes segons un esquema constitucional que determina llurs funcions i competències, que difereix de la doctrina tradicional de la [[separació de poders]]. La [[constitució de Xile|constitució Política de la República de Xile]] fou aprovada l'[[11 de setembre]], [[1980]] i entrà en vigor l'[[11 de març]], [[1981]]; ha estat reformada diverses vegades, una de les més importants, la reforma del [[26 d'agost]], [[2005]] que canvià alguns aspectes formals de la democràcia xilena, però no pas les bases fonamentals de l'Estat.
El [[poder executiu]], anomenat el "govern i l'administració pública" està encapçalat pel [[president de la República de Xile|President de la República]], [[cap d'Estat]] i [[cap de govern]]. Des de l'[[11 de març]] de [[2014]], aquest càrrec és ostentat per [[Michelle Bachelet]], de la [[Nueva Mayoría]]. El president és elegit per sufragi universal directe per un període de quatre anys sense la possibilitat de reelecció immediata. El President designa als ministres d'Estat, els intendents, encarregats del govern de cadascuna de les regions que integren l'Estat, els governadors de les províncies.
El [[poder judicial]] està constituït per tribunals autònoms i independents; la [[Cort Suprema de Justícia de Xile|Cort Suprema de Justícia]] n'és la institució més alta. Hi ha un [[Tribunal Constitucional de Xile|Tribunal Constitucional]], autònom i independent, encarregat de la constitucionalitat dels projectes de llei i els decrets.
El [[poder legislatiu]] és ostentat pel [[President de la República]] i alhora pel [[Congrés Nacional de Xile|Congrés Nacional]], [[bicameral]], integrat per:
* el [[Senat de Xile|Senat]], constituït per 38 senadors electes per votació popular, per un mandat de vuit anys, amb la possibilitat de reelecció. Cada circumscripció elegeix dos senadors; cada quatre anys es renova la meitat de la cambra en les eleccions regulars.
* la [[Cambra de Diputats de Xile|Cambra de Diputats]], constituïda per 120 membres electes per vot popular per un mandat de quatre anys, amb la possibilitat de reelecció en llurs districtes; cada districte elegeix dos diputats; la cambra es renova totalment cada quatre anys.
Les eleccions parlamentàries fan ús del [[sistema binominal]], la qual cosa permet l'establiment de dos blocs políticament majoritaris, actualment la ''Renovación Nacional'', i exclou els partits polítics minoritaris. Aquest sistema, instaurat en la constitució de 1980.
=== Subdivisió administrativa ===
[[Fitxer:ChileRegions (+Numbers).svg|100px|dreta|Regions de Xile.]]
Xile està dividit en [[regions de Xile|quinze regions]] governades per un ''intendent'' designat pel president de la república. Cada regió està dividida en províncies.
* [[Regió d'Arica i Parinacota]] (capital [[Arica]])
* [[Regió de Tarapacá]] (capital [[Iquique]])
* [[Regió d'Antofagasta]] (capital [[Antofagasta (ciutat)|Antofagasta]])
* [[Regió d'Atacama]] (capital [[Copiapó]])
* [[Regió de Coquimbo]] (capital [[La Serena (Xile)|La Serena]])
* [[Regió de Valparaíso]] (capital [[Valparaíso]])
* [[Regió Metropolitana de Santiago]] (capital [[Santiago (Xile)|Santiago]])
* [[Regió d'O'Higgins|Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins]] (capital [[Rancagua]])
* [[Regió del Maule]] (capital [[Talca]])
* [[Regió del Bío-Bío]] (capital [[Concepción (ciutat xilena)|Concepción]])
* [[Regió de l'Araucanía]] (capital [[Temuco]])
* [[Regió de Los Ríos]] (capital [[Valdivia (Xile)|Valdivia]])
* [[Regió de Los Lagos]] (capital [[Puerto Montt]])
* [[Regió d'Aysén|Regió d'Aysén del General Carlos Ibáñez del Campo]] (capital [[Coyhaique]])
* [[Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena]] (capital [[Punta Arenas]])
== Economia ==
{{Article principal|Economia de Xile}}
[[Fitxer:Chuqui001.jpg|esquerra|thumb|Xile és responsable d'un terç de la producció mundial de coure.]]
Després d'una dècada d'altes taxes de creixement, Xile va començar a experimentar una desacceleració el 1999, a causa de diverses condicions globals desfavorables relacionades amb la [[crisi financera asiàtica]] de 1997. L'economia va continuar amb taxes relativament més lentes fins al 2003, i aleshores va mostrar signes de recuperació, concurrents amb el creixement dels seus veïns sud-americans. El 2005 el [[Producte interior brut]] (PIB) real va créixer 5,7% el 2005 i 4,0% el 2006. Els preus creixents de l'energia així com una disminució en la demanda van afectar l'economia el 2006, malgrat l'augment de les despeses governamentals i de les condicions externes més favorables, com ara l'increment dels preus del coure, les exportacions del qual representen a prop del 30% del total, i una font substancial dels recursos del govern.
El govern militar de 1973-1990 va vendre la majoria de les companyies estatals i els tres governs democràtics des de 1990 han continuat amb el procés de privatització, però a un pas més lent. El paper del govern en l'economia és de regulació, tot i que la companyia d'extracció de coure, CODELCO, encara és una empresa estatal. Xile és un dels països més oberts al [[comerç lliure]]. El país ha signat tractats de [[lliure comerç]] amb molts països, incloent-hi els [[Estats Units]], el [[Mercosur]], la [[Unió Europea]], el [[Japó]] i [[Corea del Sud]]. L'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]] (OCDE) va convidar a Xile a ser membre ple de l'organització, sent el primer país de les ameriques en ser membre.
Els estalvis interns i les taxes d'inversió van impulsar el creixement de l'economia a taxes del 9% durant la dècada de 1990. El sistema privatitzat de pensions de Xile, l'AFP, va impulsar la inversió interna i la taxa d'estalvis va arribar al 21% del PIB. Tanmateix, l'AFP no ha estat lliure de crítiques, entre elles, que només el 55% de la població treballadora hi participa, i els treballadors independents no estan protegits. A més, el sistema ha estat criticat per la seva ineficiència i els seus alts costos atesa la falta de competència entre diversos fons de pensió.
[[Fitxer:Creixement del PIB xilè des de 1961.png|thumb|esquerra|Creixement del PIB xilè des de 1961.]]
La taxa d'atur se situava al voltant del 10% durant la desacceleració de 1999, sobre la mitjana de 7% durant la dècada. El 2006 i el 2007 se situava al voltant del 7%. Durant l'època de creixement, els salaris es van incrementar més ràpidament que no pas la inflació a causa de l'augment de la productivitat. El percentatge de xilens sota el llindar de la [[pobresa]] va disminuir dràsticament del 45,1% el 1987 a 13,7% el 2006, segons les enquestes governamentals,<ref>{{ref-web | url = http://www.trabajoyequidad.cl/documentos/temp/TP-825-CASEN%202006%20en%20profundidad-22-06-2007.pdf| títol = CASEN 2006 en profundidad| consulta = 2007-10-22| obra = Libertad y Desarrollo| data = 2007-06-22 }}</ref>
tot i que aquest mesurament fa ús d'un pressupost familiar de 1987; els crítics suggereixen que en actualitzar-lo amb dades de 1997, la taxa de pobresa s'elevaria al 29%,<ref>{{ref-web | url = http://www.economiaynegocios.cl/noticias/noticias.asp?id=35048| títol = Una muy necesaria corrección: Hay cuatro millones de pobres en Chile| consulta = 2007-10-22| obra = [[El Mercurio]] | data = 2007-10-14}}</ref>
xifra similar si s'utilitzassin els càlculs europeus.<ref>{{ref-web | url = http://www.economist.com/displaystory.cfm?story_id=9645174| títol = Destitute no more| consulta = 2007-10-22| obra = The Economist| data = 2007-08-16}}</ref>
Malgrat tenir un dels PIB per capita més alts i una de les economies més robustes de l'[[Amèrica Llatina]], la distribució de la riquesa és una de les més desiguals de la regió, fins i tot superior a algunes nacions africanes sub-saharianes. El percentil 10 més ric posseeix el 47% de la riquesa del país.<ref>{{ref-web | url = http://hdr.undp.org/hdr2006/| títol = Human Development Report 2006| obra = [[United Nations Development Programme]], p. 335| data = 9 novembre 2006 }}</ref>
El [[Banc Central de Xile]] ha establert una meta d'inflació entre la banda del 1,5% anual. La inflació no havia excedit el 5% des de 1998; tanmateix, atesos els increments de l'energia i els aliments, entre altres causes, la inflació el juny del 2008 va arribar al 9,5%.<ref>[http://www.economist.com/world/la/displaystory.cfm?story_id=11707341 The ghost at the till]. The Economist. Data de publicació: 10 de juliol, 2008. Data d'accés: 17 de juliol, 2008</ref> La [[inversió estrangera directa]] (IED) va ser de 3.400 milions de [[dòlar dels Estats Units|USD]] el 2006, 54% més que el 2005. Tanmateix, el 80% es dirigeix només a quatre sectors: [[electricitat]], [[gas]], [[aigua]] i [[mineria]]; a més, l'increment en la inversió s'ha a causa de les adquisicions i unions entre empreses.
== Geografia humana i societat ==
=== Demografia ===
{{Demografia|pob= 16 milions
|nat=15,44/1000
|mort=3,76/1000
|creix=0,97%
|mig=0/1000
|fecun=2,02 fills
|vida=76,6 anys
|edat=30 anys
|alfa=96,2%
|font=[http://www.odci.gov/cia/publications/factbook/index.html CIA Factbook]}}
Segons el cens del 2002, la població de Xile era de 15.116.435 habitants. El creixement ha estat decreixent des de la dècada de 1990, a causa d'una [[taxa de natalitat]] menor.<ref>{{ref-web
| url= http://www.ine.cl/canales/chile_estadistico/demografia_y_vitales/estadisticas_vitales/pdf/anuarios/vitales2003.zip
| títol=Anuario Estadísticas Vitales 2003
| editor=Instituto National de Estadísticas (INE)
}}</ref> S'estima que el 2050, la població xilena serà de 20,2 milions de persones.<ref>{{ref-web
| url= http://www.ine.cl/canales/chile_estadistico/demografia_y_vitales/proyecciones/Informes/Microsoft%20Word%20-%20InforP_T.pdf
| títol=Chile: Proyecciones y Estimaciones de Población. Total País 1950- 2050
| editor=Instituto National de Estadísticas (INE)
}}</ref> La [[taxa de creixement poblacional]] intercensal va ser de l'1,24% anual entre 1992 i el 2002,<ref>{{ref-web
|url = http://www.ine.cl/canales/elemento_persistente/preguntas_frecuentes/preguntas_frecuentes.php
|títol= Preguntas frecuentes, Nº 5.
|autor = [[Instituto Nacional de Estadísticas de Chile|Instituto Nacional de Estadísticas]]
|any= s/f
}}</ref> que s'espera que continuï disminuint els pròxims anys. Ateses les millores en les condicions de vida de la població, l'[[esperança de vida]] dels xilens és una de les més altes d'Amèrica Llatina; el 2005 era de 77,7 anys.<ref>{{ref-web
|url = http://www.senama.cl/Archivos/avances.pdf |títol= Adulto mayor: Avances en las políticas sociales
|autor = [[Servicio Nacional del Adulto Mayor]] }}</ref> El 2003, la taxa de natalitat va arribar a un mínim històric de 15,6‰ i la [[taxa de mortalitat]] al 5,4‰, amb una [[taxa de creixement natural]] del 10‰. La [[mortalitat infantil]] ha decrescut al 7,8‰.<ref>{{ref-web |url = http://www.ine.cl/canales/chile_estadistico/demografia_y_vitales/estadisticas_vitales/pdf/anuarios/vitales2003.zip |títol= Anuario Estadísticas Vitales 2003 |autor = [[Instituto Nacional de Estadísticas de Chile|Instituto Nacional de Estadísticas]] |any= 2003
}}</ref>
=== Llengua ===
El [[castellà]] és la llengua oficial [[de facto]] i la llengua administrativa del país, parlada pel 99,3% dels xilens. La gran majoria de la població fa servir la varietat coneguda com a castellà xilè, o dialecte xilè, i uns pocs el castellà andí i el castellà xilote.
Les llengües autòctones s'utilitzen molt poc. El [[mapudungun]] és parlat per un nombre estimat d'entre 100.000 i 200.000 persones, el chesungun parlat per 2.000 persones, l'[[aimara]] per 20.000, el [[quítxua]] del sud per 8.200 i el rapanui per 3.390 persones, sobretot a l'illa de Pascua. D'altres llengües, com el kawésqar i el yagan estan en vies d'extinció. Les llengües aonikenk, cacan, caucahue, chono, gününa këna, kunza i selk'nam ja estan extintes.
Les llengües alòctones, com l'[[alemany]], el [[català]], el [[Croat (llengua)|croat]], l'[[anglès]], l'[[italià]], el [[crioll haitià]]<ref>{{ref-web |url= http://www.emol.com/noticias/nacional/2015/04/19/713280/haitianos.html |títol=Capacitan en idioma créole a matronas para atender a creciente población haitiana migrante |data=26 d'abril de 2015 |formato=HTML |autor=Felipe De Ruyt| editor=EMOL}}</ref> i el [[romaní vlax]] són parlades pels membres de les diverses colònies d'origen estranger.
=== Religió ===
[[Fitxer:SanPedroAtacama-001.jpg|thumb|esquerra|Església de San Pedro Atacama.]]
Segons l'últim cens del 2002, el 70% de la població total es va declarar [[catolicisme|catòlic]], un percentatge inferior el 1992, que havia estat del 76,4%. El 15% dels xilens es va declarar [[protestantisme|protestant]], l'1,06% [[Testimoni de Jehovà]], el 0,92% [[Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies|mormó]] i el 0,13 [[judaisme|jueu]]. El 8,3% es va declarar [[ateisme|ateu]] o [[agnosticisme|agnóstic]], i el 4,3% confessava una altra religió.
Des de 1925 es va realitzar una separació constitucional entre l'Església i l'Estat, per mitjà d'un acord entre el president [[Arturo Alessandri Palma]] i l'arquebisbe [[Crescente Errázuriz]]. La constitució de 1925 ja no reconeixia cap religió d'Estat i el govern renunciava al "dret de patronatge" que havia heretat des de la independència i atorgant la [[llibertat de culte]], amb l'oposició de la [[Santa Seu]]. Tot i així, el catolicisme encara és la religió predominant del país.<ref>{{ref-web|url= http://www.lasegunda.com/Noticias/Impreso/2014/04/928869/disminuyen-los-catolicos-y-crecen-los-agnosticos-en-chile |títol=Disminuyen los católicos y crecen los agnósticos en Chile | consulta=4/6/2015 |obra= | editor=La Segunda |data=16/4/2015 |llengua= castellà }}</ref>
=== Ensenyament ===
L'ensenyament xilè està regit per la Llei General d'Ensenyament de 2009 (LGE). Xile compta amb quatre nivells d'ensenyament: preescolar, bàsic, mitjà i superior; dels quals els tres primers són obligatoris. El 2013 el país comptava amb 16.474 establiments educacionals: 4.198 preescolars, 12.114 primaris i secundaris i 162 superiors (inclosos centres de formació tècnica, instituts professionals, universitats i institucions d'ensenyament superior de les forces armades). Aquell mateix any, la matrícula nacional ascendia a 4.967.798 estudiants: 245.906 preescolars, 3.537.087 primaris i secundaris, 1.325.737 d'ensenyament municipal (públic), 1.897.949 d'ensenyament particular subvencionat (mixt), 265.044 d'ensenyament particular pagat (privat), 48.537 de les corporacions d'administració delegada, i 1.184.805 superiors.
El dret a l'ensenyament i a la llibertat d'ensenyament està resguardat a la Constitució. Malgrat això, a Xile hi ha una sèrie de problemes relacionats amb la qualitat i l'accés a l'ensenyament, sobretot a nivell superior, el que ha provocat dues grans onades de manifestacions socials al país el 2006 i el 2011.
=== Etnografia ===
{{Article principal|Composició ètnica de Xile}}
{| border=1 align=right cellpadding=4 cellspacing=0 style="margin: 0.5em 1em 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" width=34%
|-
!colspan=6|Comunitats indígenes reconegudes ([[2002]])
|-align=right
|align=left|[[Alacaluf]] ||2.622||0,02%||align=left|[[Maputxe]] ||604.349||4,00%
|-align=right
|align=left|Atacameny||21.015||0,14%||align=left|[[Quítxua]] ||6.175||0,04%
|-align=right
|align=left|[[Aimara]] ||48.501||0,32%||align=left|[[Rapanui]] ||4.647||0,03%
|-align=right
|align=left|Colla||3.198||0,02%||align=left|Yámana||1.685||0,01%
|}
Xile és un país d'immigració, els qui van contribuir a la composició ètnica de Xile:
Per al [[segle XIX]], van arribar onades d'immigrants europeus, en particular d'espanyols i menors quantitats d'italians, alemanys, francesos i suecs. El que va fer que Xile de ser una nació predominantment mestissa, passés a ser una nació amb majoria blanca. Prop del 52% de la població xilena és [[blanc]]a o [[crioll]]a d'origen europeu.<ref name="Lizcano">{{ref-publicació|cognom=Lizcano Fernández |nom=Francisco |data=May–August 2005 |títol=Composición Étnica de las Tres Áreas Culturales del Continente Americano al Comienzo del Siglo XXI |publicació=Convergencia |volum=38 |pàgines=185–232; table on p. 218 | editorial= [[Universidad Autónoma del Estado de México]], Centro de Investigación en Ciencias Sociales y Humanidades |lloc=Mexico |issn=1405-1435 |url= http://convergencia.uaemex.mx/rev38/38pdf/LIZCANO.pdf |llengua= castellà |format=PDF}}</ref>
No obstant això, el 40% de la població és mestissa<ref name="Lizcano"/> (descendents dels colonitzadors i immigrants [[Espanya|espanyols]] i els [[amerindis xilens]]). Molts dels mestissos al país són descendents d'immigrants mestissos provinents del [[Perú]], [[Paraguai]] i [[Equador]]. La immigració d'origen asiàtic (principalment xinesos) s'ha incorporat a la demografia de Xile, avui dia prop del 0,5% de la població és d'origen asiàtic (tant residents com descendents).
Segons el cens de 2002, el 4,5% de la població total es va declarar [[amerindis xilens]]: el 4% [[maputxes]], el 0,3% [[aimara]] i el 0,3% [[rapanui]].<ref>{{ref-web | url = http://www.ine.cl/cd2002/sintesiscensal.pdf| títol = Censo 2002 - Síntesis de Resultados| obra = Instituto Nacional de Estadísticas }}</ref>
=== Migració ===
[[Fitxer:FamigliaCastagnaColoniCapitanPastene1910.jpg|thumb|200px|Immigrants italians el 1905.]]
Xile presentà una taxa de migració de 0,35 migrants per cada 1000 habitants i una de les taxes d'emigració més baixes de tot Amèrica Llatina el 2012.
El [[1848]] s'emprengué la colonització alemanya,<ref name=ehw>{{ref-web |url= http://web.archive.org/web/http://www.dcbliga.cl/cap4a.html |títol=Inmigración Alemana: Etapas de la inmigración alemana a Chile | consulta=6 d'abril de 2011 |format=HTML |autor=Biblioteca y archivo histórico Emilio Held Winkler |data=s/f}}</ref> patrocinada pel govern xilè per poblar el sud del país. Amb el temps, aquesta immigració alemanya influí en la composició cultural de gran part del sud xilè, sobretot de les províncies de Valdivia, Osorno i Llanquihue.<ref name=la>{{ref-web |url= http://www.nuestro.cl/museos/museos_uasutral3.htm |títol=Los colonos | consulta=6 d'abril de 2011 |format=HTM |autor=Adán, Leonor |data=gener de 2007}}</ref> D'altres persones, provinents d'Europa i d'Orient Mitjà, arribaren sobretot a Valparaíso<ref>{{ref-web |url= http://papeldigital.info/lt/2011/05/18/01/paginas/040.pdf |títol=Exposiciones en Valparaíso y Santiago rescatan el legado de los inmigrantes en Chile | consulta=20 de juny de 2011 |format=PDF |autor=Espinoza, Denisse |data=18 de maig de 2011 | editor=La Tercera |pàgina=40}}</ref> i als extrems nord i sud de Xile durant els segles [[segle XIX|XIX]] i [[segle XX|XX]], incloent-hi austríacs,<ref>{{ref-web|url= http://www.bmeia.gv.at/es/embajada/santiago-de-chile/relaciones-bilaterales.html |títol=Relaciones bilaterales: Inicios de la colonia austríaca en Chile | consulta=3 de març de 2012 |formato=HTML |autor=Embajada de Austria en Santiago de Chile |data=s/f}}</ref> britànics i irlandesos,<ref>{{ref-web|url= http://www.biografiadechile.cl/detalle.php?IdContenido=1673&IdCategoria=91&IdArea=488&TituloPagina=Historia%20de%20Chile |títol=Historia de Chile: Otros artículos - Británicos y anglosajones en Chile durante el siglo XIX | consulta=27 de març de 2011 |format=PHP |autor=Sanhueza Avilés, Jorge |data=s/f}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.ciudaddevalparaiso.cl/inicio/patrimonio_historia_sxxi.php?id_hito=10 |títol=Los inmigrantes ingleses | consulta=8 de maig de 2011 |formato=PHP |autor=Ciudad de Valparaíso |data=2008}}</ref> croats, espanyols, francesos, grecs, italians, neerlandesos, polonesos, russos, suïssos, jueus i palestins. El [[1953]] el president [[Carlos Núñez del Campo]] creà el Departament d'Immigració i establí normes sobre la matèria.
La immigració legal de països veïns a Xile s'ha convertit en la més important. Entre el 2004 i el 2010 s'incrementà en un 50% fins a un estimat de 365.459 persones. Segons el cens del 2012, hi havia al país 339.536 persones nascudes a l'estranger, sobretot provinents del [[Perú]] (103.624), [[Argentina]] (57.019), [[Colòmbia]] (27.411), [[Bolívia]] (25.151) i [[Equador]] (16.357).
Malgrat que l'emigració ha disminuït durant l'última dècada, el 2005 es determinà que 487.174 xilens vivien fora de xile, representant el 3,01% de la població total estimada del país en aquell any. Del total de xilens emigrats, el 43,33% es trobava a l'Argentina, el 16,58% als [[Estats Units]], el 5,61% a [[Suècia]], el 5,21% al [[Canadà]] i el 4,80% a [[Austràlia]].
Dins del país, la mobilitat de la població ha augmentat en les darreres dècades, provocant una migració massiva des dels camps cap a les grans ciutats del país. Mentre que a les regions del centre-sud xilè més del 80% de la població va néixer a la mateixa regió, com a la del Biobío (86,11%), a la Regió Metropolitana l'índex baixa al 71%, i a les regions extremes fins al 55% com a Magallanes i Antàrtica Xilena.
== Cultura i oci ==
[[Fitxer:Pablo Neruda (1966).jpg|thumb|[[Pablo Neruda]].]]
[[Fitxer:Músico chileno tocando cueca.jpg|thumb|Dansa nacional folklòrica.]]
=== Literatura ===
Xile és un país que ha produït molts poetes en llengua castellana, entre ells [[Nicanor Parra]], [[Vicente Huidoboro]], [[Jorge Teillier]], [[Enrique Lihn]], [[Gonzalo Rojas]], [[Pablo de Rokha]], i el [[Premi Nobel|guanyadors del Premi Nobel]] [[Gabriela Mistral]] i [[Pablo Neruda]]. En la narrativa destaquen [[Francisco Coloane]], [[Manuel Rojas]], [[Luis Sepúlveda]], [[Alberto Blest Gana]], [[Isabel Allende]], [[Jorge Edwards]], [[José Donoso]], [[Roberto Bolaño]], i [[Marcela Paz]], coneguda pel seu personatge ''Papelucho''. Un dels principals símbols de la cultura popular és ''Condorito'', còmic creat per "Pepo" durant la dècada de 1950.
=== Música ===
La música folklòrica de Xile es caracteritza per la mescla de sons tradicionals aborígens amb els espanyols. La [[cueca]], la dansa tradicional xilena, n'és un exemple: té característiques pròpies que depenen de la regió del país que representa. Durant la dècada de 1970 es va produir un ressorgiment de la música folklòrica xilena gràcies a la ''[[Nova Cançó Xilena]]'', amb artistes que van investigar les arrels musicals del país i van compondre i van interpretar temes originals inspirats en els seus descobriments. En aquest moviment cultural destaquen [[Víctor Jara]], [[Violeta Parra]], [[Patricio Manns]], [[Los Jaivas]], [[Illapu]], [[Quilapayún]] i [[Inti-Illimani]]. Quant a la [[música clàssica|música clàssica acadèmica]] destaquen els compositors [[Alfonso Leng]], [[Pedro Humberto Allende Sarón]], [[Vicente Bianchi]], [[José Zapiola Cortés]] entre altres.
[[Fitxer:Bailes en La Tirana.jpg|thumb|''Fiesta de La Tirana'', la principal celebració religiosa del nord del país.]]
[[Fitxer:Marraqueta bread.jpg|thumb|esquerra|[[Marraqueta]], el pa xilè tradicional ]]
=== Esports ===
[[Fitxer:Estadio Nacional de Chile 2.jpg|thumb|Estadi Nacional de Xile.]]
Els esports xilens comencen des de temps indígenes amb la [[chueca]] i el [[liano]], practicats pels indígenes maputxes. A les zones dels pagesos xilens es practica el [[rodeo]], des de 1962, l'esport nacional de Xile. Xile va aconseguir la seva primera medalla d'or en els [[Jocs Olímpics]] d'[[Atenes]] el 2004, amb la victòria del [[tennis]]ta [[Nicolás Massú]] en singles i dobles.
Des del [[segle XIX]] els immigrants britànics van portar el [[futbol]] que es va convertir en l'esport més important i popular del país. El 1933 es va crear la primera divisió de futbol xilè. El 1962, Xile va ser seu de la [[Copa Mundial de Futbol]]; la selecció nacional xilena en va aconseguir la tercera posició.
=== Gastronomia ===
La gastronomia xilena sorgí de la mescla entre l'alimentació dels pobles indígenes amb la gastronomia colonial espanyola i algunes influències europees. Els principals ingredients de la cuina tradicional xilena corresponen a aliments propis de la zona, com el blat de moro, la papa i el tomàquet, i a productes inicialment portats pels espanyols, com el blat i les carns de porc, pollastre, boví i xai. El consum d'aliments marins és important a les zones costaneres.
Els plats més tradicionals de la cuina xilena són l'[[ajiaco]], els [[anticucho]]s, els asats, la [[calapurca]], el cancato, la carbonada, la cazuela, el [[chapalele]], el [[charquican]], el [[curanto]], les empanades de pi, les [[humita (aliment)|humitas]], el [[milcao]], la [[paila marina]], la [[pantruca]], el [[pastís de choclo]], el [[pastís de papa]], els [[porotos granados]], el [[pulmay]] i el [[tomatican]]. Algunes postres tradicionals són els [[alfajor]]s, el [[manjar]] i el [[mote amb huesillos]].
== Història ==
{{Article principal|Història de Xile}}
Diversos estudis situen l'època del poblament original de l'actual territori de Xile al voltant de l'any 10.500 aC, a l'acabament del [[Paleolític Superior]]. El Xile prehispànic era poblat per una diversitat de cultures aborígens que es localitzaven en les franges longitudinals i els Andes. Al nord, els [[aimara|aimares]], els [[acatameny]]s i els [[diaguita|diaguites]], a partir del segle XI, establiren cultures agrícoles força influenciades per l'[[imperi Inca]], que des del [[segle XVI]] dominà gran part del territori actual de Xile del nord fins al [[riu Maule]]. Al sud, al [[riu Aconcagua]], s'establiren distintes comunitats seminòmades dels [[maputxe]]s, la principal ètnia ameríndia del país. Als canals australs hi habitaren diversos grups indígenes com ara els [[chono]]s, [[yàmana]]s, [[alacalufe]]s i [[ona]]. A l'illa de Pasqua es desenvolupà una cultura polinèsia avançada.
[[Fitxer:Pedro de Valdivia.jpg|thumb|[[Pedro de Valdivia]].]]
[[Fernão de Magalhães]] fou el primer explorador europeu a reconèixer el territori xilè, en recórrer, el 1520, l'[[estret de Magallanes]], que avui dia porta el seu nom. el 1535, els conqueridors espanyols intentaren prendre les terres de la ''vall de Xile'' després de conquerir l'Imperi Inca. La primera expedició, encapçalada per [[Diego de Almagro]] en [[1536]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bravo Lira |nom=Bernardino |títol=Historia de las instituciones políticas de Chile e Hispanoamérica |url= https://books.google.es/books?id=WS24g2peO6cC&pg=PA81&dq=1536+chile+almagro&hl=ca&sa=X&ved=0CEAQ6AEwA2oVChMIlqDaws-CyQIVwmkUCh0GagaL#v=onepage&q=1536%20chile%20almagro&f=false |llengua= castellà | editorial=Andres Bello |data=1986 |pàgines=81 |isbn=Andres Bello}}</ref> tanmateix, fracassà. [[Pedro de Valdivia]] intentà, una vegada més, conquerir les terres del sud, creuant el [[desert d'Atacama]]. Valdivia fundà una sèrie d'assentaments, el primer i el més important, el [[12 de febrer]], [[1541]], [[Santiago de Xile|Santiago de Nueva Extremadura]], avui dia Santiago de Xile. Valdivia inicià posteriorment una campanya militar cap al sud, enfrontant-se a les tribus maputxes en la [[Guerra d'Arauco]], que [[Alonso de Ercilla y Zúñiga|Alonso de Ercilla]] relataria en la seva obra ''La Araucana'', el 1576. Aquest enfrontament bèl·lic, que duraria tres sigles, amb períodes intercalats de pau amb la creació de "parlaments"; un d'ells, el [[Parlament de Quilín]], el 1641, establí el límit entre el govern colonial i les tribus indígenes al llarg del [[riu Biobío]]; des d'aleshores, la zona es coneix com "La Frontera".
La [[Capitania General de Xile]], (coneguda abans com el ''Regne de Xile''), seria una de les colònies administratives australs de l'[[imperi Espanyol]]. Atesa la seva posició allunyada dels grans centres i rutes comercials imperials i els conflictes amb els maputxes, Xile fou una província pobre que depenia del [[Virregnat del Perú]]; la seva economia era destinada a sustentar el virregnat amb [[primeres matèries]] i als pocs colonitzadors del territori.
[[Fitxer:Ohiggins.jpg|thumb|[[Bernardo O'Higgins]].]]
El 1810 començà la guerra d'[[Independència de Xile]], amb l'establiment de la Primera Junta de Govern. Aquest període, conegut en la història xilena com la [[Pàtria Vella]], duraria fins al [[Desastre de Rancagua]], el 1814, data en què les tropes reialistes reconqueririen el territori. Les tropes independentistes, refugiades a [[Mendoza]], formaren, amb les tropes argentines, l'[[Exèrcit dels Andes]], encapçalat pel general en cap [[José de San Martín]] que alliberaria Xile en la [[batalla de Chacabuco]], el 12 de febrer, 1817. L'any següent, Xile declarà la seva independència, durant el govern del [[dictador suprem]] [[Bernardo O'Higgins]].
O'Higgins inicià un període de reformes que provocaren l'oposició de la majoria de l'[[oligarquia]], i abdicà el 1823. Durant els següents set anys, Xile sou sotmès a una sèrie de processos amb la intenció de reorganitzar el país. Després d'alguns fracassos, i la victòria del Partit Conservador en la [[revolució de 1829]], començà un període conegut com la [[República Conservadora]]. [[Diego Portales]] posà les bases de l'organització del país amb la promulgació de la constitució política de 1833.
Xile començà a expandir la seva influència i a establir les seves fronteres. L'economia començà a experimentar un auge, gràcies al descobriment de [[plata]] de Chañarcillo i al comerç creixent del port de [[Valparaíso]], causant un conflicte amb el Perú per la supremacia marítima de l'oceà Pacífic. La formació de la [[Confederació del Perú i Bolívia]] fou considerada com una amenaça per a l'estabilitat del país, i Portales declarà la guerra. Xile aconseguí la victòria i prengué els territoris de l'Araucania. La regió de Magallanes fou incorporada el 1843.
[[Fitxer:Sinking_of_the_Esmeralda_during_the_battle_of_Iquique.jpg|thumb|[[Guerra del Pacífic (1879-1883)|Guerra del Pacífic]] ]]
Després de trenta anys de govern conservador, el 1861, començà el període la [[República Liberal]], que es caracteritzà per l'explotació de [[salnitre]] a [[Antofagasta]], territori que [[Bolívia]] considerava seu. El 1865, Xile declarà la guerra a Espanya. El 31 de març, 1866, els espanyols, encapçalats per [[Casto Méndez Núñez]] bombardejaren per tres hores el port de Valparaíso. El conflicte, exclusivament marítim, acabà formalment el 1883, amb la firma del Tractat de Pau i Amistat entre ambdós països.
Tot i que Xile i Bolívia signaren tractats de límits territorials el 1866 i el 1874, no es resolgueren les disputes, i el [[14 de febrer]], [[1879]], Xile desembarcà les seves tropes al port d'[[Antofagasta]], iniciant així les accions militars contra Bolívia. Perú havia signat anteriorment un Tractat d'aliança amb Bolívia, per la qual cosa, Xile li declarà la guerra el [[5 d'abril]] del mateix any, començant així la [[Guerra del Pacífic (1879-1883)|Guerra del Pacífic]] que finalitzaria amb la victòria xilena en la [[batalla de Huamachuco]], el [[10 de juliol]], 1883, i la signatura del [[Tractat d'Ancón]] amb el Perú i el [[Pacte de Treva amb Bolívia]] el 1884. Xile aconseguí el control dels departaments d'Antofagasta i les províncies de [[Tarapacá]], [[Arica]] i [[Província de Tacna|Tacna]] (aquesta darrera província es retornaria el 1929). Xile resolgué els conflictes limítrofs amb l'[[Argentina]] en relació a la [[Patagònia]] i la [[Puna d'Atacama]] en aquella època. L'[[illa de Pasqua]] s'incorporà a Xile el 1888.
[[Fitxer:JoseManuelBalmaceda.jpg|thumb|esquerra|[[José Manuel Balmaceda]].]]
El 1891, el conflicte entre el president [[José Manuel Balmaceda]] i el Congrés donà inici a la [[Guerra Civil de 1891]]. Els congressistes aconseguiren la victòria i implantaren el sistema parlamentari de govern, iniciant així el període conegut com la [[República Parlamentària]]. Tot i l'auge econòmic, hi hagué inestabilitat política i social atesa la desigual distribució de la riquesa. El president [[Arturo Alessandri Palma]] intentà ser un pont d'unió entre l'oligarquia i el proletariat. La crisi s'agreujà; Alessandrí renuncià després de la promulgació de la constitució de 1925 que donà inici al període conegut com la [[República Presidencial]].
[[Carlos Ibáñez del Campo]] formà el govern el 1927, amb el suport popular, però els efectes de la [[Primera Guerra Mundial]] en l'economia mundial i la [[Gran Depressió]] posterior, i la dolenta administració dels recursos i l'extracció de salnitre, produïren una greu crisi econòmica. Ibáñez renuncià el 1932. Un [[cop militar]] formà la República Socialista de Xile, que duraria només 12 dies. Alessandrí reprengué el poder i estabilitzà l'economia, però no aconseguí aplacar la tensió entre els partits polítics. La crisi política també era social; nous actors socials exigien transformacions del país. [[Pedro Aguirre Cerda]] és elegit com a president el 1938 en una aliança que s'oposava als governs tradicionals de l'elit xilena.
El govern d'Aguirre de Cerda donà inici al període dels Governs Radicals. En aquest període Xile s'industrialitzà. El president provà de resoldre els conflictes socials i reclamà el [[Territori Xilè Antàrtic]]. Aguirre de Cerda morí a la meitat del seu mandat. El seu successor s'enfrontà a l'oposició i a les pressions dels Estats Units per declarar la guerra a l'Eix en la [[Segona Guerra Mundial]]. Xile trencà les relacions diplomàtiques amb els països de l'Eix el 1943 i declarà la guerra al Japó el 1945. Amb el suport del [[Partit Comunista de Xile]], el radical [[Gabriel González Videla]] fou elegit com a president el 1946. Tanmateix, amb el començament de la [[Guerra Freda]], es prohibí el comunisme en la "Llei de la Defensa de la Democràcia" coneguda popularment com la "Maleïda Llei".
El 1958, fou elegit el candidat independent de dreta [[Jorge Alessandri]], amb el 31,6% dels vots, però ratificat pel Congrés. El 1960, el president s'hagué d'enfrontar al caos produït pel [[terratrèmol de Valdivia de 1960]], el més fort de la història xilena. El 1962 se celebrà la Copa Mundial de Futbol. L'administració d'Alessandri establí un sistema polític conegut com el sistema dels "tres terços", compost per la dreta, la democràcia cristiana i la Unitat Popular (UP) d'esquerra. Amb por d'una victòria de la UP, la dreta donà el seu suport al demòcrata cristià [[Eduardo Frei Montalva]] que fou elegit el 1964. Tot i que intentà governar amb un programa de ''Revolució en Llibertat'' i de realitzar una [[reforma agrària]] i la "xilenització'' del [[coure]], la tensió política dugué a una sèrie d'enfrontaments entre les forces principals del país.
[[Fitxer:SalvadorAllende1973.jpg|thumb|esquerra|upright|180px|[[Salvador Allende]].]]
El 1970 [[Salvador Allende]] fou elegit com a president amb el suport de la UP, aconseguint el 36,3% dels vots, que requerien la ratificació del conrés. El seu govern s'enfrontà a diversos problemes econòmics interns i externs. Les altres forces polítiques i els [[Estats Units]] s'oposaren al seu govern. El coure finalment fou nacionalitzat, però el país, així i tot, caigué en una greu crisi econòmica, i la inflació arribà al 600-800% anual.<ref>{{ref-web
|url = http://www.plataforma.uchile.cl/fg/semestre2/_2004/desafios/modulo3/clase3/doc/edwards.pdf
|títol= Veinticinco Años de Inflación y Estabilización en Chile (1973-1998). En "La transformación económica de Chile" (Larraín, Vergara).
|autor = [[Sebastián Edwards]]
|any= 2004
}}</ref> Els enfrontaments entre els opositors i adherents a la Unitat Popular als carrers eren freqüents i fins i tot violents. Allende, que creia en una revolució democràtica, perdé el suport del Partit Socialista, que creia en la legitimitat d'un aixecament popular armat per a retenir el poder. Finalment, l'[[11 de setembre]], [[1973]], es produí un [[Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973|cop d'Estat]]. Allende se suïcidà després del bombardeig del [[Palau de la Moneda]].
El cop d'Estat instaurà una dictadura militar encapçalada per [[Augusto Pinochet]], comandant en cap de l'Exèrcit. En aquest període s'establí una dura repressió contra l'oposició, amb greus violacions als [[drets humans]], amb 3.000 assassinats, 35.000 torturats, més de 1.000 desapareguts i 200.000 exiliats. Pinochet començà la reestructuració econòmica segons un projecte [[neoliberalisme|neoliberal]] que produí un sorprenent creixement econòmic conegut com el ''[[Miracle de Xile]]''.
[[Fitxer:Augusto Pinochet - 1995.jpg|thumb|upright|150px|[[Augusto Pinochet]].]]
El 1978, Xile i l'Argentina s'enfronten en el [[conflicte del Beagle]] pel control de les illes Picton, Lennox i Nueva. La intervenció del [[papa]], [[Joan Pau II]] aconseguí prevenir la guerra. El 1980, Pinochet aconseguí l'aprovació d'una nova constitució en un plebiscit qüestionat per diversos organismes internacionals. La crisi econòmica de 1982 produí una `sèrie de protestes contra el govern i el seu model econòmic. El 1985, l'economia es recuperà en el ''Segon Miracle'', i la [[privatització]] de la majoria de les empreses estatals i la reducció de les despeses socials. Tot i l'explosiu creixement econòmic, la pobresa i la desigualtat augmentaren.
El 1988, Pinochet decidí iniciar el procés de retorn a la democràcia que culminà amb el [[Plebiscit nacional de Xile de 1988|Plebiscit nacional del 5 d'octubre de 1988]], i la victòria del "No" a la continuació del seu govern amb el 56% dels vots. Pinochet deixà el poder l'11 de març, 1990, i [[Patricio Aylwin]] assumeix el poder com el primer president del període de Transició a la democràcia. El seu successor [[Eduardo Frei Ruiz-Tagle]] assumeix el poder. Ambdós governs es caracteritzaren pel creixement econòmic sostingut i l'obertura del mercat xilè a l'exterior. Al final de la seva administració, tanmateix, es produí una nova crisi econòmica. La detenció de Pinochet a [[Londres]] avivà les diferències polítiques entre els opositors i els adherents. En les eleccions de 1999, [[Ricardo Lagos]] assumeix el poder com el tercer president de la [[Concertació de Partits per la Democràcia]], enmig d'un ambient econòmic inestable. El 2006, [[Michelle Bachelet]] del [[Partit Socialista de Xile]], la quarta presidenta de la [[Concertació]], assumeix el poder, la primera dona a ser elegida per a aquest càrrec polític.
== Referències ==
{{referències}}
== Articles relacionats ==
* [[Carabineros de Chile]]
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Commons= |Viccionari= Xile|Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= category:Xile|Viquitexts= |Viquiversitat= }}
* [http://www.gobiernodechile.cl Govern de Xile]. {{es}}
* [http://www.thisischile.cl/ ThisisChile.cl - Official Chile website - English and Spanish version]
* [http://www.gov.cl Ministeri de l'Interior]. {{es}}
* [http://www.centrocatalan.cl Centre Català de Santiago de Xile]. {{ca}}{{es}}
{{Patrimoni de la Humanitat a Xile}}
{{Mercosur}}
{{Amèrica del Sud}}
{{coord|31|28|S|70|54|W|region:CL_type:country(756950)|display=title}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Xile| ]]
| |||