|
Un '''walkie-talkie''' és un [[transceptor]] portàtil de transmissió de banda bidireccional portàtil. El seu desenvolupament, el qual fou durant la [[Segona Guerra Mundial]] ha estat acreditat a diferents persones, d'entre les quals hi trobem a [[Donald Hings]], a Alfred Gross, enginyer de ràdio, i a equips d'enginyers de [[Motorola]]. Els walkie-talkies van començar a ser emprats per infanteries d'exèrcits i per part d'altres unitats de combat, i en acabar la guerra, van començar a ser utilitzats per policies i altres forces de seguretat. Finalment, el seu ús es va estendre al públic general i foren cada vegada més usats en múltiples professions, com per exemple la construcció. <ref name="Sterling2008">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=RBC2nY1rp5MC&pg=PA504|isbn=978-1-85109-732-6}}</ref>
Els '''walkie-talkies''' típics s'assemblen a un telèfon mòbil, amb un altaveu incorporat en un extrem i un micròfon en l'altre (tot i que en alguns dispositius l'altaveu també s'utilitza com a micròfon). La gran majoria dels walkie-talkies tenen una antena muntada a la part superior de la unitat. Per mantenir una conversa a través d'aquest dispositiu l'usuari, normalment, no ha d'apropar l'altaveu a la seva orella ja que la veu del transmissor surt a un volum bastant alt, molt similar a la manera en la que funciona un telèfon mòbil en "mode altaveu". Un walkie-talkie és un dispositiu de comunicació [[semidúplex]]. Múltiples walkie-talkies utilitzen un únic canal de ràdio, i només es pot transmetre una ràdio al canal a la vegada. El transceptor normalment està en mode de recepció; quan l'usuari vulgui parlar, ha de prémer el botó "push-to-talk" (en català: [[prémer per parlar]]) (conegut per les seves inicials PTT) que apaga el receptor i encén el transmissor.
== Història ==
[[Fitxer:Scr300.png|miniatura|Un SCR-300 motxilla militar transceptor, nicknamed "walkie talkie"]]
El primer receptor/transmissor en ser anomenat '''walkie-talkie'''.
El que es considera com a el primer '''walkie-talkie''' és el dispositiu de l'inventor canadenc [[Donald Hings]], qui fou la primera persona a crear un sistema de ràdio portàtil per al seu empresari CM&S l'any 1937. Inicialment, Hings va anomenar al sistema amb el nom de "packset", encara que més tard es va conèixer com a "walkie-talkie". En l'any 2001, Hings va ser condecorat formalment per la importància que va representar el seu dispositiu en l'esforç de la guerra.<ref><nowiki>http://www.telecomhall.ca/tour/inventors/2006/donald_l_hings/walkietalkie.pdf?sourceid=navclient&ie=UTF-8&rls=GGLJ,GGLJ:2006-10,GGLJ:en&q=Donald+L.+Hings+</nowiki>. EL VANCOUVER SOL, divendres August 17, 2001 ''Inventor de Walkie-talkie Rep Ordre de Canadà''</ref> El model C-58, conegut com a Handy-Talkie, de Hings, va estar en servei militar el 1942, resultat d'un desenvolupament que començà l'any 1940.<ref>{{Ref-web|url=http://www.radiomanual.info/schemi/Surplus_NATO/AN-PRC-6_serv_user_TM11-296_1955.pdf|títol=TM-11296 - Radio set AN/PRC-6|consulta=13 January 2017|editor=Dept. of the Army}}</ref>
Un altre dispositiu walkie-talkie destacable fou el el SCR-300 de [[Motorola]], creat per un equip d'enginyeria de la companyia de fabricació Galvin (precursora de Motorola) a l'any 1940.
|
