Obre el menú principal

Canvis

12.593 bytes afegits ,  fa 10 mesos
m
Revertides les edicions de GaloJE. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Aquest pais es de negres.{{Taula d'estat
|preposicio_pais = dels
|gentilici = de la Unió dels Emirats Àrabs
Comprèn set emirats: [[Abu Dhabi]], [[Ajman]], [[Dubai]], [[Fujairah]], [[Ras al-Khaimah]], [[Xarjah|Sharjah]] i [[Umm al-Qaiwain]]. La federació es va formar el [[2 de desembre]] de [[1971]], amb sis emirats; Ras al-Khaimah va entrar en la federació d'emirats el [[10 de febrer]] de 1972 en obtenir garanties sobre la reclamació de les illes [[Tunb]], ocupades per Iran el [[30 de novembre]] de [[1971]].
 
== Història dels moros quemats per el petroli del pais. ==
{{AP|Història dels Emirats Àrabs Units}}
[[Fitxer:13-08-06-abu-dhabi-by-RalfR-098.jpg|thumb|esquerra|Abu Dhabi]]
La història dels Emirats Àrabs Units és molt recent. Aquest territori abans de passar sota influència britànica, va estar habitat per bel·licoses tribus àrabs. Gran part de les quals es dedicaven al saqueig dels vaixells mercants que passaven per les seves costes, de manera que la mateixa es coneixia com "costa dels pirates". Una altra activitat de la població era la de la pesca, especialment lucrativa va ser la recol·lecció de la [[perla]]. El [[1820]], el [[Regne Unit]] signa el primer tractat de pau amb els xeics de les tribus del país, per posar fi a aquests actes de pirateria. Però el tractat que suposaria el començament del protectorat Britànic seria el de la treva marítima perpètua, [[maig]] de [[1853]], pel qual el Regne Unit es feia càrrec de la protecció militar del territori. I pel març de [[1892]], es va acordar l'exclusivitat que garantia el monopoli sobre el comerç i l'explotació dels recursos per als britànics. El nom que van rebre els Emirats durant aquest període, va ser el dels [[Estats de la Treva]]. El [[30 de març]] de [[1968]], els 7 emirats juntament amb [[Qatar]] i [[Bahrain]] van organitzar la Federació d'Emirats del Golf Pèrsic, però aquesta federació desapareix en independitzar-se Qatar i Bahrain. Els antics [[Estats de la Treva]] van ser un protectorat del [[Regne Unit]] de [[1853]] a [[1971]], any en què sis d'ells es van independitzar formant una nova federació anomenada els '''Emirats Àrabs Units'''. [[Ras al-Khaimah|Ras Al-Khaimah]] es va mantenir al marge fins al [[1972]] quan va decidir unir-se als 6 emirats originals. Actualment els EAU són una federació de set emirats: [[Abu Dhabi]], [[Dubai]], [[Xarjah|Sharjah]], [[Ajman]], [[Ras al-Khaimah|Ras Al-Khaimah]], [[Umm al-Qaiwain|Umm al Qaywayn]] i [[Fujairah]], amb un sistema legal basat en la constitució de [[1971]]. No hi ha eleccions ni partits polítics. Els emirats, segons la seva constitució, conserven una considerable autonomia política, judicial i econòmica, per tant, el seu "congrés", el Consell Federal Nacional, és un òrgan exclusivament consultiu, sent els governs de cada emirat que tenen la competència legislativa sobre la major part d'assumptes, amb total independència entre ells.
La història dels Emirats Àrabs Units és molt recent.
 
El petroli és la principal font d'ingressos dels EAU, el component essencial del seu [[Producte interior brut|PIB]], i gran part de l'economia no petrolífera depèn de la despesa del Govern, que al seu torn està basat en els seus ingressos derivats del [[petroli]]. El petroli va ser descobert a [[Abu Dhabi]] el [[1958]] i a [[Dubai]] el [[1966]], també hi ha algunes petites quantitats a Sharjah i Ras Al Khaimah, però més del 90% de les reserves es troba a [[Abu Dhabi]], s'estima que el país té reserves per més de 100 anys. Els ingressos provinents de les seves vastes reserves de [[petroli]] han fet prosperar el país fins al punt que la seva ciutat més important, [[Dubai]], és considerada la "[[Nova York]] del [[Golf Pèrsic]]". En aquesta ciutat es poden apreciar obres d'[[arquitectura]] de primer ordre, com és el cas de Burj Khalifa i de l'hotel Burj al-Arab. Actualment el país està construint a prop de les seves costes 3 arxipèlags artificials en forma de [[arecàcies|palmera]] anomenats Illes Palm que aspiren a convertir-se en una "colònia de multimilionaris".
 
=== Estats de la Treva ===
{{AP|Estats de la Treva }}
Els Estats de la Treva foren els estats sota protectorat britànic al [[Trucial Oman]], regió més extensa, sota influència britànica però amb territoris sense reconeixement jurídic del poder britànic. Els Estats de la Treva es refereixen als actuals territoris dels '''Emirats Àrabs Units'''. Abans de l'arribada de l'[[Imperi Britànic]] a la [[Aràbia|Península Aràbiga]], hi havia tanta [[pirateria]] a la costa, que la zona era coneguda amb el nom de "costa dels pirates". Quan els britànics es van començar a interessar pels productes que existien al territori, van tenir una audiència amb el cap de la tribu àrab del lloc. Així es va decidir que l'[[Imperi Britànic]] prendria comandament del territori a canvi de la seguretat de la regió, per l'alta pirateria que existia. Després d'un temps els britànics van canviar el nom de la costa per "Estats de la Treva" l'any 1892. Després de passar a ser territori britànic, se li van annexar altres territoris més (Tastar i Bahrein).
 
=== Emirats Àrabs Units ===
Abans de [[1971]], any de la independència, eren coneguts com els [[Estats de la Treva]] (en [[anglès]], ''Trucial States'') integrants de l'anomenat [[Trucial Oman]] (Oman de la Treva), en referència a un tractat de treva temporal signat el [[1820]], renovat el [[1835]] i convertit en treva perpètua el [[1853]] entre els [[Regne Unit|britànics]] i alguns xeics àrabs (sis, tots menys el xeic de Fujairah); el [[1892]] els ''Exclusive Agreements'' (Acords Exclusius) van garantir al Regne Unit el control de la defensa i els afers estrangers. La majoria dels mapes assenyalaven aquest territori com la [[Costa dels Pirates]] que fou el nom que se'ls va donar, de fet, fins al [[1853]].
 
El primer pas cap a la federació es va fer el [[1952]] quan es va crear el Trucial States Council amb els xeics dels set territoris ([[Ciutat de Kalba|Kalba]] i [[Emirat de Diba|Diba]] es van incorporar a [[Xarjah|Sharjah]] i es va reconèixer la independència de [[Fujairah]]); després va seguir el Trucial States Development Council, per promoure el desenvolupament econòmic, i els Trucial Oman Scouts (abans Trucial Oman Levies, creats el [[1950]] segons el model de la [[Legió Àrab]] de [[Jordània]]) per assegurar la pau entre els diferents xeicats. Les fronteres internes es van establir principalment entre [[1955]] i [[1961]] sobre la base de les adhesions locals.
<br />
 
[[Fitxer:Adi with the three rulers of Dubai.jpg|240px|esquerra|thumb|[[Adi Bitar]] en una trobada amb els [[xeic]]s dirigents de [[Dubai]] l'any [[1968]].]]
El gener del [[1968]] el govern britànic va anunciar que deixaria la regió el [[31 de desembre]] de [[1971]]. Un mes després ([[18 de febrer]]) els xeics de [[Dubai]] i [[Abu Dhabi]] van anunciar que federarien els seus dos territoris, per coordinar la política exterior i la defensa i cooperar en altres àmbits. El [[27 de febrer]] es va celebrar a [[Dubai (ciutat)|Dubai]] una conferència amb els set xeics i els de [[Qatar]] i [[Bahrain|Bahrein]], i es va prendre una decisió en el sentit d'anar a una federació dels nou xeicats que entraria en vigor el [[30 de març]] de [[1968]] amb el nom de [[Federació d'Emirats Àrabs]] (Ittihad al-Imarat al-Arabiyya).
 
Aquesta federació només va existir sobre el paper i en els dos següents anys es va avançar molt poc. Les comissions no tenien prou facultats i eren lentes. Es va discutir sobre moneda comuna, educació unificada, comunicacions federals, serveis mèdics i socials integrats, i altres. Les discòrdies que durant segles havien enfrontat als xeics no eren fàcils de solucionar tot d'una, i els litigis territorials, les rivalitats dinàstiques i les dissensions tribals jugaven contra la federació; no es va trobar un acord sobre el lloc de la capital federal, la duració del mandat del president i en general pel repartiment del poder i la representativitat de l'assemblea consultiva prevista. Bahrain i Qatar volien tenir un vot cadascun, i un també cadascun Abu Dhabi i Dubai, i els altres cinc només tindrien un vot entre tots, i exigien que les decisions del consell es preguessin per unanimitat (Abu Dhabi volia la majoria). Quant a escons Bahrain demanava en proporció a la població (la població de Bahrain era el doble que la dels altres vuit estats) i la resta volia una representació igual per tots els estats. La por d'una hegemonia de Bahrain va fer fracassar finalment la federació.
 
Altres problemes exteriors eren la reclamació de l'[[Iran]] sobre [[Bahrain]], i la de l'[[Aràbia Saudita]] sobre part d'[[Abu Dhabi]] i especialment sobre l'oasi de [[Buraimi]]. El maig de [[1970]] el conflicte entre Bahrain i l'Iran es va resoldre sobre la base del nomenament d'un representant de l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]] per garantir els desitjos de la població de les illes, i es va comprovar que la població de Bahrain volia al 99% un estat sobirà separat, i l'Iran va acceptar els fets. Bahrain ara ja no necessitava a la Federació per defensar-se de la reclamació iraniana.
 
En canvi al mateix temps, l'Aràbia Saudita reforçava la seva reclamació de Buraimi i tota la zona sud i oriental d'Abu Dhabi, mentre Iran manifestava la seva reclamació sobre les illes [[Abu Musa]] i [[Tunb]] de Sharjah i Ras a-Khaimah. Com que Bahrain ara no es volia barrejar amb conflictes amb Iran i l'emir considerava que Bahrain no quedava representat a la federació segons el seu pes demogràfic, industrial i educatiu, i tampoc volia conflictes amb Aràbia Saudita, a partir del maig-juny del [[1970]] es va començar a separar del projecte. Iniciat aquest procés, i per rivalitats dinàstiques, Qatar va seguir a Bahrain. Així la federació de nou passaria a vuit i tot seguit a set membres. El juny de [[1970]] la victòria dels conservadors a la Gran Bretanya no va suposar cap canvi, ja que el partit triomfant va confirmar la política de sortida de la regió el 1971. Bahrain va proclamar la independència el [[14 d'agost]] de [[1971]] i Qatar l'[[1 de setembre]] de [[1971]].
 
[[Fitxer:Adi-bitar.jpg|240px|esquerra|thumb|[[Adi Bitar]] l'any [[1971]]]]
Com que [[Bahrain]] i [[Qatar]] van deixar de participar en les reunions, els altres set estats van seguir negociant. Sis d'aquests set xeicats van acordar una federació sota el nom d'Emirats Àrabs Units que fou proclamada a [[Dubai]] el [[18 de juliol]] de [[1971]]. [[Saqr ben Muhammad al-Qasimi]] de [[Ras al-Khaimah]] va refusar formar part de la federació perquè no tenia el suport dels altres per garantir la sobirania sobre les illes Tunb, i perquè considerava excessiu el poder que l'acord acordava a Dubai i Abu Dhabi. En canvi l'emir [[Khalid ben Muhammad al-Qasimi]] de Sharjah es va mostrar més raonable sobre la qüestió d'Abu Musa i va arribar a un acord amb Iran, país que administraria l'illa i pagaria un subsidi anyal, i a més l'explotació del petroli i gas a l'entorn de l'illa seria comú. El [[30 de novembre]] de [[1970]] l'illa [[Abu Musa]] i les [[Tunb]] van quedar ocupades per Iran, amb una petita resistència a la Gran Tunb.
 
El dia [[1 de desembre]] de [[1970]] es van derogar els tractats entre la Gran Bretanya i els xeics i l'endemà va néixer oficialment la federació. El primer president fou el xeic d'[[Abu Dhabi]] [[Zayed ben Sultan Al Nahayan]], amb l'emir de Dubai [[Rashid ben Saeed Al Maktum]] com a vicepresident. Segons la constitució redactada pel jurista egipci Wahid Rifaat, el mandat era per cinc anys i podien ser reelegits. Com a capital es va fixar [[Abu Dhabi (ciutat)|Abu Dhabi]] de manera provisional i es va decidir que es construiria una nova capital a la frontera entre Dubai i Abu Dhabi.
 
L'origen del poder suprem executiu i legislatiu és el consell federal suprem format pels set xeics, amb decisions adoptades per majoria però amb dret de veto per Abu Dhabi i Dubai. El president escollit nomena al primer ministre, el viceprimer ministre i els ministres que en conjunt foren el gabinet federal que ha de seguir les indicacions del consell federal suprem. La constitució tal com fou adoptada a la independència té 152 articles, i estableix també la creació d'un consell nacional federal a manera d'assemblea consultiva amb 40 membres, nomenats pels xeics per dos anys, 8 d'Abu Dhabi, 8 de Dubai, 6 de Sharjah, 6 de Ras al-Khaimah, i 4 cadascun dels altres tres; encara que la constitució atorga a aquest consell nacional una iniciativa legislativa de fet es limita a provar el pressupost i preparar la legislació que li presenta el consell de ministres. Conforme a la constitució hi ha un tribunal federal suprem i alguns tribunals federals de primera instància. També existeix un Alt Consell de la Defensa per les qüestions militars que són comunes, el qual està presidit pel president de la federació i el formen el vicepresident, el primer ministre, els ministres de defensa i interior i el comandant en cap de l'exèrcit federal, exèrcit format sobre la base del que foren els Trucial Oman Scouts.
 
L'ocupació iraniana d'Abu Musa i les Tunb va tenir una repercussió política important quan el [[24 de gener]] de 1972 l'emir de Sharjah, Khalid, fou assassinat pel seu cosí i ex xeic, [[Saqr ben Sultan al-Qasimi]], ostensiblement com a càstig per haver abandonat Abu Musa a l'Iran, i de pas tornar al poder. Com a cop d'estat va fracassar però aquest assassinat va canviar les coses i la federació va acordar que defensaria la reclamació d'Abu Musa i les Tunb, i en aquestes condicions el xeic de [[Ras al-Khaimah]] va entrar a la federació el [[10 de febrer]] de 1972.
 
El gabinet federal des del començament fou alimentat quasi exclusivament per [[Abu Dhabi]], degut als seus importants ingressos petroliers. [[Dubai]] en canvi només hi participà simbòlicament i actualment és l'estat més ric però el petroli representa menys del 5% de la seva riquesa.
 
[[Abu Dhabi]] disposa d'una força de defensa pròpia millor equipada que la de la federació.<ref>Aquesta informació és anterior a [[1980]] i podria no ajustar-se al moment actual.</ref> Els Emirats són un dels grans productors mundials de [[petroli]] (el tercer del [[golf Pèrsic]] després de l'[[Aràbia Saudita]] i l'[[Iraq]]), tot i que pràcticament tota la producció correspon a l'emirat d'[[Abu Dhabi]]. [[Dubai]] i [[Xarjah|Sharjah]] tenen gairebé exhaurides les seves reserves.
 
== Geografia ==