Revisió del 20:52, 7 feb 2019 modifica Jvallmitja (discussió \| contribucions) Autopatrullats 3.953 edits m Canvis menors Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 21:03, 7 feb 2019 modifica desfés Jvallmitja (discussió \| contribucions) Autopatrullats 3.953 edits Canvi menor Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 13: L'Església espanyola de la [[Contrareforma]] va fomentar la devoció a [[Maria Magdalena]] com a model per tal d'avançar vers la santedat, mitjatçant el penediment i la meditació. La figura de la santa es perfila sobre una roca on hi creix una heura, i l'entrada de la cova on vivía com a ~~ermitana~~eremita. Magdalena apareix embolicada en un gran mantell blavós que deixa al descobert les seves espatlles. Amb una calavera i els Evangelis a la mà, també duu l'oli amb el qual va ungir [[Jesucrist]]. El seu esguard es dirigeix vers el Cel, però tanmateix la seva espatla i el seu pit nus, deixen dubtes sobre la sinceritat i la determinació d'abandonar els desitjos mundans. El rostre de la santa recorda obres de Tizià, encara que El Greco comença a desenvolupar el seu estil propi, creant una figura àmplia i estilitzada, però amb dits llargs i ossuts. Encara que l'atmosfera general del quadre és típicament veneciana, l'estil d'El Greco ha començat a particularitzar-se.

Magdalena penitent (Budapest): diferència entre les revisions