Assemblea de Catalunya: diferència entre les revisions

vino i pan
m (referències|2 --> referències)
(vino i pan)
Etiquetes: editor visual afegitons repetició de caràcters
== Catalunya Lliure carles puigdemont mola xdddddd ==
{{Infotaula d'organització}}
L''''Assemblea de Catalunya''' (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'[[antifranquisme]] que agrupava l'oposició catalana política i social contra la [[dictadura]] del general [[Francisco Franco|Franco]].<ref>{{GEC|0005748|Assemblea de Catalunya}}</ref> Es va resoldre el 1977 amb el retorn de la democràcia parlamentària, però les seves reivindicacions es van convertir en objectiu d'una gran majoria de catalans.<ref name = LV/>
 
== Fundació i membres ==
[[Fitxer:Font_de_l'Assemblea_de_Catalunya_04.JPG|thumb|Font de l'Assemblea de Catalunya a la plaça del mateix nom al barri barceloní de la La Sagrera. Obra de l'arquitecta Olga Tarrassó. La plaça va rebre aquest nom l'any 1982 per estar situada prop la Parròquia del Crist Rei on el 1971 es va fer un primer intent de constitució de l'Assemblea de Catalunya.]]
Es va constituir el [[7 de novembre]] de [[1971]] a l'[[església de Sant Agustí Nou|església de Sant Agustí]], al barri del [[El Raval|Raval]] de [[Barcelona]], per iniciativa de la [[Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya]]. A la primera es van trobar un grup d'unes tres-centes persones lligades a partits polítics, entitats culturals, sindicats i associacions més o menys clandestines.<ref name = LV>Josep Maria Sòria, [http://www.lavanguardia.com/encatala/20111106/54237588105/naixement-i-mort-de-l-assemblea-de-catalunya.html «Naixement i mort de l'Assemblea de Catalunya»], ''[[La Vanguardia]],'' 6 de novembre de 2011</ref> Ràpidament va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país: des de la dreta nacionalista demòcrata fins a alguns sectors de l'extrema esquerra, passant pels diversos corrents nacionalistes: el cercle de [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]] i [[Unió Democràtica de Catalunya|Unió Democràtica de Catalunya (UDC)]], els independentistes del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional|Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN)]] i del [[Front Nacional de Catalunya|Front Nacional de Catalunya (FNC)]], socialistes del [[Moviment Socialista de Catalunya|Moviment Socialista de Catalunya (MSC)]], carlins del [[Partit Carlí de Catalunya]] (PCC) i comunistes del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya|Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)]], i amb la participació de destacats intel·lectuals independents i dels sectors progressistes de l'església.<ref name=Diccionari>{{ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 68, entrada: «Assemblea de Catalunya»|isbn=84-297-3521-6}}</ref>
 
S'hi van anar sumant altres organitzacions no específicament polítiques: centres culturals, entitats excursionistes, associacions de veïns, col·legis professionals, sindicats... A més a més l'Assemblea de Catalunya es va organitzar també en l'àmbit comarcal i local constituint assemblees democràtiques,<ref name=Diccionari/> fet que va permetre la participació de la ciutadania diversa compromesa amb la [[oposició al franquisme|lluita antifranquista]] incorporant amplis sectors obrers i populars a la lluita per les llibertats nacionals.
 
En el si de l'Assemblea cada cop més hi participaren intel·lectuals, professionals i futurs polítics, entre els quals destaquen:
<div style="column-count:2;-moz-column-count:2;-webkit-column-count:2">
* [[Josep Andreu i Abelló]], Jurista i president del [[Tribunal de Cassació de Catalunya|Tribunal de Cassació]]
* [[Josep Benet i Morell|Josep Benet]]<ref name=Diccionari/>
* [[Laia Berenguer i Puget]] alcaldessa de [[Sant Feliu de Codines]]
* [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]], polític i filòleg que parlà en nom de l'Assemblea durant la Diada de l'Onze de Setembre de [[Sant Boi de Llobregat|Sant Boi]], el 1976<ref name=Diccionari/>
* [[Josep-Lluís Carod-Rovira]], futur president d'[[ERC]]
* [[Carles Caussa i Mitjà|Carles Caussa]]
* [[Joan Colomines i Puig]]
* [[Fèlix Cucurull i Tey]] escriptor, historiador i polític
* [[Pere Ignasi Fages i Mir]]
* [[Antoni Gutiérrez Díaz]]
* [[Pere Portabella i Ràfols]]
* [[Joan Reventós i Carner]]
* [[Rafael Ribó]]
* [[Josep Romeu i Bisbe]]
* [[Miquel Sellarès]]<ref name=Diccionari/>
* [[Agustí de Semir i Rovira]]
* [[Felip Solé i Sabarís]]
* [[Lluís Maria Xirinacs]], pacifista català, defensor de l'amnistia
</div>
 
== Punts programàtics: llibertat, amnistia i estatut d'autonomia ==
El programa de reivindicació de l'Assemblea de Catalunya tenia quatre grans eixos d'acció:<ref name=Diccionari/><ref>Antoni Batista, «L'assemblea de Catalunya, el primer graó de la transició », ''[[Sàpiens]],'' n. 109, octubre de 2011</ref>
#La reivindicació de llibertats socials i polítiques,
#Una [[amnistia]] per als presos polítics de la dictadura,
#El restabliment a Catalunya de l'[[Estatut d'Autonomia de 1932]] amb totes les institucions implícites, com a pas previ per a l'[[autodeterminació]],
#Coordinar aquestes accions amb les organitzacions democràtiques dels altres pobles de l'estat espanyol.
 
== Accions i dissolució ==
Durant la dècada dels 1970 l'Assemblea de Catalunya va ser el principal marc de coordinació de la resistència social contra la dictadura i va liderar i organitzar les principals mobilitzacions populars de l'època, amb un nombre incomptable d'actuacions; entre les quals les concentracions pacífiques de [[Ripoll]] (1972), [[Sant Cugat del Vallès]] i [[Vic]] (1973), que foren dissoltes per la policia.<ref name=Diccionari/>
 
Va arribar un punt que es va veure la necessitat de crear una Assemblea d'Intel·lectuals per agrupar les personalitats individuals diverses. El [[1973]], precisament durant una reunió d'aquest organisme, les forces policials de la dictadura irromperen a la parròquia de Santa Maria Mitjancera i van aconseguir detenir 113 dels participants, uns famosos fets coneguts com la «Detenció dels 113».<ref name=Diccionari/>
 
Però sobretot cal destacar les grans manifestacions de l'1 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona, poc després de la mort del dictador Franco,<ref name=Diccionari/> i del primer [[Diada Nacional de Catalunya|onze de setembre]] no clandestí aquell mateix any a [[Sant Boi de Llobregat]], amb una multitudinària manifestació. Malgrat les divisions entre els partidaris del rupturisme i de la transició pacífica, una fita important aconseguida fou la coalició [[Entesa dels Catalans]] que assolí 15 senadors a les [[eleccions generals espanyoles de 1977]]. Però segurament l'acció més important de l'Assemblea de Catalunya fou la campanya '''«Volem l'Estatut!»''' per a aquelles eleccions: Quan es constituí l'anomenada [[Assemblea de Parlamentaris (1977)|Assemblea de Parlamentaris]] que havia de redactar un nou [[estatut d'autonomia]], els grups que havien aconseguit representació parlamentària van optar per dissoldre finalment l'Assemblea de Catalunya.<ref name=Diccionari/> No obstant això, alguns grups minoritaris però molt actius van mantenir l'Assemblea com una plataforma unitària des d'on defensaven una ruptura democràtica i no l'inici d'aquell procés de reforma política.<ref name=Diccionari/>
 
== Llegat i memòria==
En memòria de l'obra de l'Assemblea, molts municipis van dedicar-li un carrer o una plaça, com per exemple Barcelona, Badalona, Girona i molts altres.
 
Usuari anònim