Abat Oliba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 81.40.216.216. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona
| nom = Abat Oliba
| imatge = Abad oliba.jpg
| peu = Monument a l'abat Oliba a [[Vic]]
| data_naixement = 971
| lloc_naixement = [[Besalú]]
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|1046|10|30|971|1|1}}
| lloc_defuncio = [[Sant Miquel de Cuixà]]
| sepultura = [[Catedral de Vic]], en lloc desconegut
| alies =
| conegut_per = Impulsor de la [[Pau i Treva de Déu]], fundador del [[Monestir de Montserrat]], impulsor de l'[[art romànic]]
| ocupacio = [[Abat]] de [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|Santa Maria de Ripoll]], [[Bisbat de Vic|bisbe de Vic]], [[Comtat de Berga|Comte de Berga]], escriptor
}}
L{{'}}'''abat Oliba''' ([[Besalú]] o [[Cornellà de Conflent]], [[971]] - [[Sant Miquel de Cuixà]], el [[Conflent]], [[30 d'octubre]] del [[1046]]) fou un abat [[benedictí]], [[comte de Berga]] i [[comtat de Ripoll|Ripoll]] ([[998]]-[[1002]]), [[bisbe de Vic]] ([[1018]]-1046) i [[abat]] de [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|Santa Maria de Ripoll]] i [[Sant Miquel de Cuixà]] ([[1008]]-1046). A més a més, va fundar el [[monestir de Montserrat]] i va restaurar les ciutats de [[Manresa]] i [[Cardona]]. Oliba va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la gestació de la cultura [[Catalunya|catalana]] i un gran impulsor de l'[[art romànic]].
Tercer fill del comte [[Oliba Cabreta]] de [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i [[comtat de Besalú|Besalú]] i de la seva muller [[Ermengarda d'Empúries]] i per tant besnét del [[comte de Barcelona]] [[Guifré el Pilós]]. Tingué tres germans grans, [[Bernat Tallaferro]] de Besalú, [[Guifré II de Cerdanya]] i Adelaida, així com un germà petit, [[Berenguer d'Elna|Berenguer]] (posteriorment bisbe d'Elna). Tingué també una germanastra, de nom [[Ingilberga]].
== Oliba, comte ==
L'any [[971]] neix a Besalú o a [[Palau de Cornellà de Conflent|Cornellà de Conflent]]<ref>Ponsich, 1995.</ref> el tercer fill del comte [[Oliba Cabreta]], en el si de la família més prominent de la Catalunya del segle X, la qual ostentava l'hegemonia dels comtats d'Urgell, Cerdanya, Besalú, Osona, Manresa i Girona.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom= Roca| nom = Maria Carme | article = Catalunya fa 1.000 anys, rere els passos de l'Abat Oliba, el pare espiritual del país | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 73| data = novembre 2008 | pàgines = p. 40-43 |issn =1695-2014}}</ref>▼
L'any [[988]] el [[comte]] Oliba Cabreta pren els hàbits i es retira a [[Abadia de Montecassino|Montecassino]] amb [[Romuald de Ravenna]], a qui va conèixer a Cuixà.
▲== comte ==
▲Girona.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom= Roca| nom = Maria Carme | article = Catalunya fa 1.000 anys, rere els passos de l'Abat Oliba, el pare espiritual del país | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 73| data = novembre 2008 | pàgines = p. 40-43 |issn =1695-2014}}</ref>
Oliba passà a exercir, juntament amb els seus germans i la seva mare [[Ermengarda de Vallespir]], les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar. Així mentre el seu germà [[Bernat I de Besalú|Bernat]] heretava [[Comtat de Besalú|Besalú]] i [[Guifré II de Cerdanya|Guifré]] el de [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]], Oliba va rebre els de [[comtat de Berga|Berga]] i [[comtat de Ripoll|Ripoll]].
Entre els anys [[988]] i [[1002]], Oliba va ser [[comte de Berga]] i Ripoll, si bé estigué associat al seu germà Guifré els anys [[993]]-[[994]] sobre els dominis de la Cerdanya, el Conflent i el Capcir.
== Oliba, monjo i abat ==
L'agost de [[1002]], quan tenia 31 anys, renuncià als comtats, cedint el comtat de Ripoll al seu germà Bernat i el de Berga a Guifré, i ingressà a l'[[benedictins|orde benedictí]] al [[monestir de Ripoll]].
L'any [[1008]], després de la mort de l'[[abat]] Seniofré, Oliba fou escollit [[abat]]. Poc mesos després, aquell mateix any, fou escollit abat del Monestir de [[Sant Miquel de Cuixà]]. Oliba inicia un seguit d'accions per a promoure una disciplina més austera en els seus monestirs.<ref name="romanic obert">{{ref-web|url= http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/abat_oliba?p_r_p_564233524_buscadorSearchHistorialId=3&_rom_fi_WAR_patmapaportlet_posicion=0 | consulta=18 gener 2014|títol=Abat Oliba|obra=Web| editor=Generalitat de Catalunya. Romànic Obert}}</ref>▼
La fama de l'abat féu que l'any següent, [[1009]], també el nomenessin abat de [[Sant Martí del Canigó]] i altres monestirs acollissin el seu estil de govern, com els monestirs de [[Sant Feliu de Guíxols]] i el de [[Sant Sadurní de Tavèrnoles]].
▲monestirs.<ref name="romanic obert">{{ref-web|url= http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/abat_oliba?p_r_p_564233524_buscadorSearchHistorialId=3&_rom_fi_WAR_patmapaportlet_posicion=0 | consulta=18 gener 2014|títol=Abat Oliba|obra=Web| editor=Generalitat de Catalunya. Romànic Obert}}</ref>
Oliba dedica molt dels seus esforços a defensar els béns i drets de les esglésies a càrrec seu dels atacs senyorials. L'any [[1011]] va tenir audiència al Vaticà i obtingué del papa [[Sergi IV]] un seguit de butlles per als seus monestirs. Aquestes butlles papals tenien un poder important: el Papa, representant de Déu a la terra, afirmava que els monestirs i les terres de la seva propietat quedaven sota la protecció de Sant Pere del Vaticà i una agressió contra el monestir era una agressió contra l'autoritat del Papa.
[[Fitxer:Ripoll35.jpg|thumb|dreta|150px|[[Claustre]] de [[Santa Maria de Ripoll]]]] D'entre tots, el ''scriptorium'' català més important fou el de Ripoll. El papa [[Silvestre II]] introduí a Europa la numeració àrab i el concepte de zero, així com l'astrolabi gràcies als coneixements adquirits a [[Ripoll]]. La biblioteca de Ripoll fou, en l'època d'Oliba, el qual arriba a triplicar el nombre de volums sota el seu mandat, junt amb la de [[Bobbio]], una de les més importants de tota la cristiandat.
| |||