6.734
modificacions
(ja tenim article, no cal anar a fora) |
m (el senyal) |
||
Debilitats pel [[Batalla de l'Àl·lia|saqueig dels Gals a Roma]] l'any 390 aC, els Romans havien patit un derrota punyent a [[Fidenes]], i els hi havien reclamat que entreguessin les seves esposes i filles verges com ostatges per assegurar la pau. A ''La vida de Ròmul ''de [[Plutarc de Queronea|Plutarc]] (ca. 75 aC), s'explica que Philotis va proposar que ella i altres dones esclaves fingissin ser les mullers i filles de les famílies Romanes i les entreguessin als llatins hostils.
Després que el [[Senat romà|senat Romà]] dongues el vist-i-plau al pla, les dones es van vestir amb robes elegants i joies, i van visitar el campament del enemic.<ref>Jennifer A. Glancy, ''Slavery in Early Christianity'' (Oxford University Press, 2002; First Fortress Press, 2006), p. 27; Bradley, ''Slavery and Society at Rome,'' p. 18.</ref> Allà van seduir els llatins fent festes i bevent. Després que els enemics quedessin adormits, Philotis i les altres esclaves van robar les espases de l'enemic. Philotis Va trepar a un [[ficus]] salvatge (''caprificus''), amagant una torxa a la seva roba, llavors el va encendre per avisar els Romans. Aquests, al veure
== Nonae Caprotinae ==
|