Listèria monocitògena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -Degut a que +Com que
m síntesi
Línia 95:
Com adaptació a les temperatures baixes i per tal de mantenir la membrana cel·lular fluida es produeix un augment dels [[Àcid gras insaturat|àcids grassos insaturats]] i un augment de la proporció d'[[àcid pentadecanoic|àcids pentadecanoics]] (C<sub>15:0</sub>) respecte els [[àcid heptadecanoic|àcids heptadecanoics]] (C<sub>17:0</sub>). A més a més es dóna un canvi en la forma de ramificació dels àcids grassos de iso-metil a anteiso-metil.<ref name=":0" /> Paral·lelament es sintetitzen proteïnes com [[proteïnes de xoc fred]] (Csps), [[proteïnes d'aclimatació al fred]] (Caps) i [[Proteasa|proteases]] (GroEL, CIpP i CIpB) que degraden polipèptids anormals o nocius pel microorganisme. I també, [[Osmoprotector|soluts compatibles]] com [[betaïna de glicina]] i [[carnitina]] que actuen com a [[Crioprotecció|crioprotectors]].<ref name=":0" />
 
En quant a l'expressió gènica, trobem que a baixes temperatures el [[factor sigma]] σ<sup>B</sup> de la [[ARN polimerasa|RNA polimerasa]] que es troba actiu en situacions d'estrès i està relacionat amb la síntesissíntesi de [[soluts compatibles]].<ref name=":0" /> D'altra banda l'expressió dels factors de virulència de ''Listeria monocytogenes'' també depèn de la temperatura, i es dóna a 37ºC.<ref name=":11" />
 
== Procés infectiu ==
Línia 103:
#'''''Adhesió i internalització:''''' Comença quan ''L. monocytogenes'' arriba al tracte gastrointestinal. S’ha descrit la participació de diferents factors que permeten establir un contacte íntim amb les cèl·lules de l’hostatger. En el cas de [[Fagòcit|cèl·lules fagocítiques]] com [[Macròfag|macròfags]] es produeix una [[fagocitosi]] mentre que en el cas de cèl·lules no fagocítiques com [[cèl·lules epitelials]] es produeix una [[:en:Receptor-mediated_endocytosis|endocitosi mediada per receptor]] que consisteix en la interacció entre un lligand propi del bacteri i un receptor de la cèl·lula de l’hostatger. Els lligands són [[InIA]] i [[InIB]] que pertanyen a la família de les [[Internalina|internalines]].<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Vera|nom=Alejandra|cognom2=González|nom2=Gerardo|cognom3=Domínguez|nom3=Mariana|cognom4=Bello|nom4=Helia|article=Principales factores de virulencia de Listeria monocytogenesy su regulación|publicació=Revista chilena de infectología|url=http://dx.doi.org/10.4067/s0716-10182013000400010|volum=30|exemplar=4|data=2013-08|pàgines=407–416|doi=10.4067/s0716-10182013000400010|issn=0716-1018}}</ref><ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=Janneth.|nom=Torres, Kirvis|títol=Patogenesis de Listeria monocytogenes, microorganismo zoonotico emergente.|url=http://worldcat.org/oclc/820340121|data=2005|editorial=Universidad de Córdoba. Facultad de Medicina Veterinaria y Zootecnia}}</ref>
#'''''Sortida del fagolisosoma:''''' Un cop internalitzat el bacteri en la cèl·lula, el [[fagolisosoma]] on es troba es ràpidament llisat mitjançant una [[listeriolisina O]] (LLO) i dues [[Fosfolipasa C|fosfolipases C]]: PI-PLC i PC-PLC.<ref name=":3" /> <ref>{{Ref-publicació|cognom=Freitag|nom=Nancy E.|cognom2=Port|nom2=Gary C.|cognom3=Miner|nom3=Maurine D.|article=Listeria monocytogenes — from saprophyte to intracellular pathogen|publicació=Nature Reviews Microbiology|url=http://dx.doi.org/10.1038/nrmicro2171|volum=7|exemplar=9|data=2009-08-03|pàgines=623–628|doi=10.1038/nrmicro2171|issn=1740-1526}}</ref>
#'''''Multiplicació intracel·lular i moviment:''''' El bacteri, ara lliure al citoplasma, es comença a multiplicar i posteriorment, gràcies a la proteïna [[Proteïna activadora d'enssamblatge d'actina|ActA]], s'activa la síntesissíntesi de filaments [[Actina|d'actina]] que permet que la cèl·lula es pugui moure pel citoplasma.<ref name=":3" />
#'''''Pas''' '''de cèl·lula a cèl·lula:''''' Amb el moviment pot arribar a la membrana podent emportar-se un tros d'aquesta i entrar en el citoplasma de la cèl·lula contigua. De manera que ara, el bacteri en la cèl·lula de destí es trobarà embolcallat per dues membranes que seran de nou llisades per la [[Listeriolisina O|LLO]] i per les dues fosfolipases.<ref name=":3" />
#'''''Migració a altres teixits:''''' Després d'infectar diferents cèl·lules, aquests bacteris arriben a la [[làmina pròpia]] de l'intestí prim i es disseminen via [[Limfa|teixit limfoide]] i sang als òrgans diana: fetge i melsa. Tot i que també poden creuar la [[barrera hematoencefàlica]] (podent arribar al cervell) i la [[barrera placentària]], arribant al fetus de les persones embarassades.<ref name=":3" />