Diferència entre revisions de la pàgina «Mary Peters Fieser»

m
síntesi
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
m (síntesi)
El seu pare, Robert Peters, era professor universitari d'anglès: la família es va mudar a [[Harrisburg]], [[Pennsilvània]], quan va acceptar un lloc al Carnegie Institute of Technology (ara [[Universitat Carnegie Mellon]]). Es va educar en una escola secundària privada per a nenes, i va estudiar en el [[Bryn Mawr College]], on es va graduar el 1930 amb un ''[[Bachelor of Arts]]'' en química.<ref name="Profile">{{citar ref|títol= Louis Fieser and Mary Fieser | url = https://www.sciencehistory.org/historical-profile/louis-fieser-and-mary-fieser | website = [[Science History Institute]] |consulta= 21 març 2018}}</ref> Allà va conèixer al seu futur marit [[Louis Fieser]], un professor de química que es va convertir en el seu mentor. Quan Fieser va deixar el Bryn Mawr el 1930 per treballar a la facultat de la [[Universitat de Harvard]], Peters va decidir acompanyar-lo i seguir estudiant per tal d'obtenir un títol superior en química. Va haver de matricular-se oficialment en el proper [[Radcliffe College]] però va seguir els cursos de química a Harvard, on no va poder escapar-se de la [[discriminació de gènere]] de l'època.<ref name="Profile"/> Un professor de química analítica en particular no li va permetre estar al laboratori amb els estudiants homes: va haver de fer les pràctiques, sense supervisió, a un soterrani buit d'un edifici prper.<ref>{{citar ref|citació= Mary Fieser | url = http://www.brynmawr.edu/Acads/Chem/mnerzsto/maryfieser.htm |títol= Women in Chemistry: Changing Roles from Alchemical Times to the Mid-20th Century |nom1= Marelene |nom2= Geoffrey W. |cognom1= Rayner-Canham |cognom2= Rayner-Canham |lloc= Washington, D.C. |editorial= American Chemical Society |any= 1998 | isbn = 0-8412-3522-8}}</ref> El 1936 va obtenir un Màster en Química de Radcliffe, però va decidir no fer el doctorat.<ref>{{citar ref|títol= Mary Fieser: A transitional figure in the history of women |nom= Stacey |cognom= Pramer |publicació= J. Chem. Educ. |any= 1985 |volum= 62 |exemplar=3 |pàgina= 186 | doi = 10.1021/ed062p186|bibcode = 1985JChEd..62..186P }}</ref>
 
Peters es va casar amb el seu mentor el 1932, i la seva col·laboració científica va continuar fins a la mort de Louis Fieser el 1977.<ref name="Profile" /> Les seves primeres investigacions es van centrar en la química de les [[quinones]]<ref>{{citar ref|títol= The Potentials and the Decomposition Reactions of Ortho Qunones in Acid Solution |nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary A. |cognom2= Peters |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1931 |volum= 53 |exemplar= 2 |pàgines= 793–805 | doi = 10.1021/ja01353a053}}. {{citar ref|títol= The Addition of Diazomethane and some of its Derivatives to α-Naphthoquinone |nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary A. |cognom2= Peters |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1931 |volum= 53 |exemplar= 11 |pàgines= 4080–93 | doi = 10.1021/ja01362a024}}. {{citar ref|títol= The Conversion of Phthaloylnaphthalenes and Naphthoyl-2-benzoic Acids into Benzanthraquinones |nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary |cognom2= Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1933 |volum= 55 |exemplar= 8 |pàgines= 3342–52 | doi = 10.1021/ja01335a050}}. {{citar ref|títol= The Tautomerism of the Aminonaphthoquinones |nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary |cognom2= Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1934 |volum= 56 |exemplar= 7 |pàgines= 1565–78 | doi = 10.1021/ja01322a034}}. {{citar ref|títol= The Reduction Potentials of Various Naphthoquinones |nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary |cognom2= Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1935 |volum= 57 |exemplar= 3 |pàgines= 491–94 | doi = 10.1021/ja01306a031}}. {{citar ref|títol= A New Diene Synthesis of Anthraquinones |nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary |cognom2= Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1935 |volum= 57 |exemplar= 9 |pàgines= 1679–81 | doi = 10.1021/ja01312a054}}. {{citar ref|títol= The Synthesis from β-Naphthohydroquinone of a Tautomer of 4-Benzyl-1,2-naphthoquinone |nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary |cognom2= Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1939 |volum= 61 |exemplar= 3 |pàgines= 596–608 | doi = 10.1021/ja01872a017}}. {{citar ref|títol= Quinones having Vitamin K Activity |nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Douglas M. |cognom2= Bowen |nom3= William P. |cognom3= Campbell |nom4= Mary |cognom4= Fieser |nom5= Edward M. |cognom5= Fry |nom6= R. Norman |cognom6= Jones |nom7= Byron |cognom7= Riegel |nom8= Carl E. |cognom8= Schweitzer |nom9= Perrin G. |cognom9= Smith |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1939 |volum= 61 |exemplar= 7 |pàgines= 1925–26 | doi = 10.1021/ja01876a507 }}. {{citar ref|títol= Anthocyanidin-Like Pigments from α-Naphthohydroquinones |nom1= Mary |cognom1= Fieser |nom2= Louis F. |cognom2= Fieser | authorlink2 = Louis Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1941 |volum= 63 |exemplar= 6 |pàgines= 1572–76 | doi = 10.1021/ja01851a022}}</ref> i els esteroides,<ref>{{citar ref|títol= "α"-Spinasterol |nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary |cognom2= Fieser |nom3= Ram Narayan |cognom3= Chakravarti |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1949 |volum= 71 |exemplar= 6 |pàgines= 2226–30 | doi = 10.1021/ja01174a085}}. {{citar ref|títol= An ''i''-Steroid Hydrocarbon from Ergosterol |nom1= Mary |cognom1= Fieser |nom2= William E. |cognom2= Rosen |nom3= Louis F. |cognom3= Fieser | authorlink3 = Louis Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1952 |volum= 74 |exemplar= 21 |pàgines= 5397–5403 | doi = 10.1021/ja01141a052}}. {{citar ref|títol= Permanganate Oxidation of Ergosterol |nom1= Mary |cognom1= Fieser |nom2= Adolfo |cognom2= Quilico |nom3= Alex |cognom3= Nickon |nom4= William E. |cognom4= Rosen |nom5= E. James |cognom5= Tarlton |nom6= Louis F. |cognom6= Fieser | authorlink6 = Louis Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1953 |volum= 75 |exemplar= 16 |pàgines= 4066–71 | doi = 10.1021/ja01112a057}}. {{citar ref|títol= Chromic Acid Oxidation of Epicholesteryl Acetate |nom1= E. James |cognom1= Tarlton |nom2= Mary |cognom2= Fieser |nom3= Louis F. |cognom3= Fieser | authorlink3 = Louis Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1953 |volum= 75 |exemplar= 18 |pàgines= 4423–24| doi = 10.1021/ja01114a007}}. {{citar ref|títol= Bromination of 5α,6β-Dibromocholestane-3-one |nom1= Mary |cognom1= Fieser |nom2= Miguel A. |cognom2= Romero |nom3= Louis F. |cognom3= Fieser | authorlink3 = Louis Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1955 |volum= 77 |exemplar= 12 |pàgines= 3305–7 | doi = 10.1021/ja01617a045}}. {{citar ref|títol= Δ<sup>3</sup>-Cholenic Acid |nom1= Kazumi |cognom1= Yamasaki |nom2= Vittorio |cognom2= Rosnati |nom3= Mary |cognom3= Fieser |nom4= Louis F. |cognom4= Fieser | authorlink4 = Louis Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1955 |volum= 77 |exemplar= 12 |pàgines= 3308–9 | doi = 10.1021/ja01617a046}}. {{citar ref|títol= Digitogenin |nom1= Donald L. |cognom1= Klass |nom2= Mary |cognom2= Fieser |nom3= Louis F. |cognom3= Fieser | authorlink3 = Louis Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1955 |volum= 77 |exemplar= 14 |pàgines= 3829–33 | doi = 10.1021/ja01619a045}}. {{citar ref|títol= Selenium Dioxide Oxidation of Methyl Δ<sup>3</sup>-Cholenate |nom1= Costas H. |cognom1= Issidorides |nom2= Mary |cognom2= Fieser |nom3= Louis F. |cognom3= Fieser | authorlink3 = Louis Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1960 |volum= 82 |exemplar= 8 |pàgines= 2002–5 | doi = 10.1021/ja01493a038}}</ref> i van desenvolupar la síntesissíntesi de la [[vitamina K]], la [[cortisona]] i el compost antipalúdic [[lapinona]],<ref>{{citar ref|títol= Naphthoquinone Antimalarials. XII. The Hooker Oxidation Reaction |nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary |cognom2= Fieser |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1948 |volum= 70 |exemplar= 10 |pàgines= 3215–22 | doi = 10.1021/ja01190a005 | pmid = 18891824}}</ref> tot i que els Fiesers es van fer coneguts pels seus nombrosos llibres. El seu primer text conjunt, ''Química Orgànica'' (1944),<ref>{{citar ref|nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary |cognom2= Fieser |títol= Organic Chemistry |editorial= D. C. Heath |lloc= Boston, Mass. |any= 1944}}, 1091&nbsp;pp.</ref><ref>{{citar ref|nom= Werner |cognom= Bergman |publicació= J. Am. Chem. Soc. |any= 1944 |volum= 66 |exemplar= 10 |pàgina= 1802 | doi = 10.1021/ja01238a056|títol= New Books }}. (book review)</ref> es va convertir en un gran èxit i influència a banda i banda de l'Atlàntic per l'originalitat en la presentació del material, amb aplicacions de la [[química orgànica]] en la vida diària. El 1967, els Fiesers van començar a publicar ''Reagents for Organ Synthesis'' i van elaborar sis volums plegats abans de la mort de Louis Fieser;<ref>{{citar ref|nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary |cognom2= Fieser |títol= [[Reagents for Organic Synthesis]] |editorial= Wiley}}: Volume&nbsp;1 (1967) 1,475&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-25875-X}}; Volume&nbsp;2 (1969) 538&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-25876-8}}; Volume&nbsp;3 (1972) 401&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-25879-2}}; Volume&nbsp;4 (1974) 660&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-25881-4}}; Volume&nbsp;5 (1975) 864&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-25882-2}}; Volume&nbsp;6 (1977) 765&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-25873-3}}</ref> Mary va continuar el projecte amb d'altres col·laboradors completant un total de setze volums.<ref>Volume&nbsp;7 (1979) 487&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-02918-1}}; Volume&nbsp;8 (1980) 602&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-04834-8}}; Volume&nbsp;9 (1981) 596&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-05631-6}}; Volume&nbsp;10 (1982) 528&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-86636-9}}; Volume&nbsp;11 (1984) 669&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-88628-9}}; Volume&nbsp;12 (1986) 643&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-83469-6}}; Volume&nbsp;13 (1988) 472&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-63007-1}}; Volume&nbsp;14 (1989) 386&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-50400-9}}; Volume&nbsp;15 (1990) 432&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-52113-2}}; Volume&nbsp;16 (1992) 435&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-52721-1}}; Volume&nbsp;17 (1994) 464&nbsp;pp. {{ISBN|0-471-00074-4}}</ref> També van publicar ''Style Guide for Chemists'' el 1959,<ref>{{citar ref|nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary |cognom2= Fieser |títol= Style Guide for Chemists |editorial= Reinhold |lloc= New York |any= 1960}}</ref> així com una important monografia sobre [[esteroide]]s el mateix any.<ref>{{citar ref|nom1= Louis F. |cognom1= Fieser | authorlink1 = Louis Fieser |nom2= Mary |cognom2= Fieser |títol= Steroids |editorial= Van Nostrand Reinhold |lloc= New York |any= 1959 | isbn = 0-278-91709-7}}, 964&nbsp;pp.</ref>
 
Peters mai va tenir un lloc remunerat a Harvard, encara que va rebre el títol de Investigadora Associada, sense retribució, a la dècada de 1960, uns vint-i-anys després que comencés a treballar-hi.<ref name="Profile" /> Se li va atorgar la [[Medalla Garvan]] de la [[American Chemical Society]] el 1971 <ref>{{citar ref| url=http://portal.acs.org/portal/acs/corg/content?_nfpb=true&_pageLabel=PP_ARTICLEMAIN&node_id=1319&content_id=CTP_004521&use_sec=true&sec_url_var=region1 |títol= Francis P. Garvan-John M. Olin Medal, Recipients |editorial= American Chemical Society}}</ref> i, el 2008, el Departament de Química i Biologia Química de Harvard va crear la Beca Postdoctoral Mary Fieser per donar suport a les dones i les minories sots-representades en química.<ref>{{ref-notícia|url=https://news.harvard.edu/gazette/story/2008/02/chemistry-department-creates-fieser-fellowship/|títol=Chemistry Department creates Fieser Fellowship|data=2008-02-07|obra=Harvard Gazette|access-date=2018-06-02|llengua=en-US}}</ref>
6.734

modificacions