Alta Ribagorça: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Geografia: Errada corregida. A la Ribagorça occidental aragonesa el que parlem no és castellà, encara s'hi parle aragonès ribagorçà. Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m →Relleu |
||
Línia 44:
La comarca de l'Alta Ribagorça comprèn el marge esquerre de la capçalera de la Noguera Ribagorçana i tota la vall de la [[Noguera de Tor]]. Entre ambdues valls hi ha el [[Massís del Besiberri]], on es troba un dels sectors amb relleu més enlairats i espectaculars de l'alta muntanya catalana. Hi ha un seguit de cims que passen dels 3.000 metres d'altitud: [[Besiberri del Nord]] (3.014 m), [[Besiberri del Mig]] (3.003 m), [[Besiberri del Sud]] (3.030 m) i pic de [[Comaloforno]] (3.030 m). Aquest enlairat relleu continua cap al nord i nord-oest de la comarca, en el límit amb la Val d'Aran ([[serra de Tumeneia]]), Pallars Sobirà (Gran Tuc de Colomers, 2.931 m) i Pallars Jussà (serra [[Sobremonestero]]).
En els vessants superiors es conserva l'empremta glacial, amb estanys i valls en forma d'U. El sector on convergeixen les quatre comarques ([[Val d'Aran]], Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça) és on la morfologia glacial pren més importància de tot Catalunya. Pel cantó de l'Alta Ribagorça hi ha diversos circs glacials al fons dels quals hi ha diversos estanys. Destaca el circ que hi ha al peu del [[Montardo]], a la capçalera de la Noguera de Tor, amb els estanys de
De gran interès és la capçalera del [[riu de Sant Nicolau]], inclosa dins del [[Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici]]. Hi destaquen els estanys de [[Bergús]], [[Estany Redó (Colomers d'Espot)|Redó]] i de [[Estany de Contraix|Contraix]]. Al fons de la vall hi ha els [[Estany Llong (la Vall de Boí)|estanys Llong]], de Sant Nicolau i de l'[[Estany de Llebreta]].
Línia 50:
Les geleres baixaren força per les valls, encara que les dues principals no arribaren a confluir. A la vall de la Noguera Ribagorçana la gelera assolí uns 22 km. de llargada, fins prop de [[Vilaller]]. A la vall de la Noguera de Tor arribà fins al nucli de [[Llesp]].
Prop el [[Pont de Suert]] el relleu canvia. S'entra ja en el [[Prepirineus]], on un primer nivell de materials força tous ([[Gres (geologia)|gresos]], [[argiles]]) fan que el relleu actual hi sigui més baix, i amb vessants menys abruptes. Aquest sector amb altituds menors és aprofitat pel pas de la carretera que comunica la [[conca de
=== Rius ===
| |||