Joan el Secretari: diferència entre les revisions

'''Joan el Secretari''' (en [[llatí]] ''Joannes Augustus'' o ''Ioannes'') fouva ser un usurpador del [[Imperi Romà|tron imperial romà]] ([[423]]-[[425]]) contra [[Valentinià III]].

A la mort dde l'emperador [[Flavi Honori |Honori]] ([[2715 d'agost]] del [[423]]), [[Teodosi II]] va dubtar en anunciar la mort del seu oncle i en l'interregne un patrici d'Honori, [[Castí]], va proclamar emperador a un alt càrrec de la cort (''primicerius notarius''), Joan, conegut per Joan el Secretari. [[Procopi (historiador)|Procopi]] elogia la seva suavitat, intel·ligència i habilitat;. aA diferència de Teodosi va tolerar totes les sectes cristianes sense perseguir-ne a cap.<ref>Procopi. ''De Bellus'' III.3.6</ref>

Des de bon començament, el seu govern va ser insegur. El seu [[Prefecte del pretori|prefecte pretorià]] a les [[Gàl·lies]], va morir en una revolta dels soldat a [[Arle]] i el ''[[comes]]'' [[Bonifaci d'Àfrica|Bonifaci]], que governava [[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i que no va reconèixer Joan com a emperador, va tallar els subministraments de gra a [[Roma]].

Joan esperava arribar a un acord amb Teodosi però quan aquest va proclamar a [[Valentinià III]] com a [[Cèsar (títol)|cèsar]] i després com [[August (títol)|august]], sota la probable influència de la mare [[Gal·la Placídia]], va comprendre que havia de lluitar. A finals del [[424]] va enviar a un dels seus oficials, el jove [[Aeci]], a una ambaixada als [[huns]], per demanar suport militar, i mentre Aeci era en aquesta missió, l'exèrcit oriental va sortir de [[Tessalònica]] i va arribar a Itàlia, on va establir els seus quarters a [[Aquileia]];. elEl resultat de les lluites que van seguir no forenvan ser determinants per cap part, fins que la guarnició de [[Ravenna]] va acordar entregar a Joan a una força dirigida per [[Flavi Ardabur Aspar]], fill del comandant de les forces orientals. Encara que la major part de les fonts diuen que Ravenna va caure al ser assaltada, [[Joan d'Antioquia (escriptor)|Joan d'Antioquia]], l'historiador [[bizantí]], diu que un pastor va guiar l'exèrcit d'Aspar per entre els aiguamolls de forma segura i així van entrar a la ciutat.<ref>{{ref-llibre |cognom=Steward |nom=Irvin Oost |títol=Galla Placidia Augusta: A biographical essay |pàgines=186-189 |lloc=Chicago |editorial=The University of Chicago Press |any=1968}}</ref>

PortatJoan va ser portat a Aquileia inicialmenton se li va tallar una mà i després fouel van passejatpassejar en un ase per l'hipòdrom peron va rebre els insults del poble, i finalment fouva ser decapitat el juny o juliol delde l'any [[425]].

Tres dies després de la seva mort Aeci va tornar al front d'un fort contingent d'huns però després d'alguns xocs, Placídia i Aeci van arribar a un acord; els huns van rebre diners per tornar als seus territoris, i Aeci fouva ser nomenat ''magister militum'' (comandant en cap) de l'exèrcit romà.<ref>{{ref-llibre |cognom=Goldsworthy |nom=Adrian |títol=The Fall of the West: The Slow Death of the Roman Superpower |pàgines=305 i 436 |lloc=London |editorial=Phoenix |any=2010 |isbn=9780753826928}}</ref>