Diferència entre revisions de la pàgina «Sud-àfrica»

4 bytes afegits ,  fa 11 mesos
(- coords. repetides)
Els segles posteriors al 1488, els navegants portuguesos van establir diversos assentaments poblats per pescadors, però no n'ha sobreviscut cap atestació històrica. El 1652, [[Jan van Riebeeck]] va establir una estació d'aprovisionament al [[Cap de Bona Esperança]] en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. Durant la major part dels segles XVII i XVIII, es van estendre lentament les possessions neerlandeses, fins a trobar-se amb els assentaments dels pobles xhosa en la regió del Riu Fish. Una sèrie de guerres, conegudes com les Guerres de la Frontera del Cap es van lliurar, causades pels conflictes d'interès sobre les terres i el bestiar.
 
Atesa l'escassetat de mà d'obra, els colonitzadors portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i l'[[Índia]]. Els líders problemàtics d'aquests esclaus, sovint d'ascendència reial, van ser expulsats de les colònies neerlandeses a la resta de Sud-àfricaÀfrica. Aquest grup d'esclaus, amb el pas del temps, es convertí en un poble que en l'actualitat s'identifica com els "Malaisians del Cap", els quals al llarg de la història, van tenir un estatus social superior. La major part dels descendents d'aquests esclaus, que sovint es casaren amb colonitzadors neerlandesos, van ser posteriorment classificats, amb els [[khoikhoi]] com els ''coloureds'' del Cap.
 
La [[Gran Bretanya]] va prendre el Cap de Bona Esperança el 1795, suposadament per evitar que caigués en mans dels francesos, però també per fer ús de [[Ciutat del Cap]] com a punt de descans en la rutes cap a [[Austràlia]] i l'[[Índia]]. Va ser retornat als neerlandesos el 1803, però poc després la Companyia Holandesa de les Índies Orientals es va declarar en fallida, i els britànics s'annexaren la Colònia del Cap al 1806. Els britànics continuaren amb les guerres de la Frontera en contra dels xhosa, expandint la frontera cap a l'est i establint una sèrie de forts a la vora del riu Fish i consolidant-la, encoratjant l'assentament d'immigrants britànics. El [[Parlament del Regne Unit]] va abolir el [[comerç d'esclaus]] el 1807, i va abolir l'[[esclavatge]] en totes les seves colònies el 1833.
 
=== Independència ===
[[Després]] de quatre anys de negociacions, es va crear la [[Unió de Sud-àfrica]] a partir de les colònies del [[Colònia del Cap|Cap]] i de [[Colònia de Natal|Natal]], i les repúbliques de l'[[Estat Lliure d'Orange]] i [[República del Transvaal|Transvaal]], el [[31 de maig]], [[1910]], exactament vuit anys després de la fi de la Segona Guerra Bòer. La nova Unió de Sud-àfrica va ser un [[colonialisme|domini]] britànic. L'Acta de la Terra dels Nadius, de 1913,<ref name="Natives' Land Act">"[http://www.sahistory.org.za/pages/chronology/thisday/1913-06-19.htm 19 June 1913 Native Land Act]", ''This day in history''. Data d'accés: 20 de novembre, 2007</ref> va limitar les propietats dels negres aleshores, a només el 7% del país, tot i que es va incrementar marginalment. El 1934, el Partit Sud-africà i el [[Partit Nacional (Sud-àfrica)|Partit Nacional]] es van unir formant el Partit Unit amb la intenció de reconciliar els blancs bòers i els angloparlants, però es va separar el 1939 amb l'entrada de la Unió a la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]], a la qual s'oposava el Partit Nacional.
 
El 1948 va arribar al poder el Partit Nacional, i va començar a aplicar una sèrie de lleis de segregacions que es coneixerien com a [[Apartheid]]. Aquesta segregació també seria evident en la distribució de la riquesa guanyada durant la industrialització dels anys cinquanta als setanta. Tot i que els blancs gaudien dels [[estàndard de vida|estàndards de vida]] més elevats de tota l'Àfrica, comparables als [[països desenvolupats]], la majoria negra es trobava en desavantatge quant a la seva economia, l'educació, habitatge i l'esperança de vida. Tanmateix, la renda mitjana i l'esperança de vida mitjana d'un negre, indi o ''coloured'' sud-africà era molt superior a la resta dels Estats d'Àfrica.