Obre el menú principal

Canvis

54 octets eliminats ,  fa 8 mesos
m
Revertides les edicions de Ruben2005man. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Els cançoners recullen les composicions dels trobadors, que tenien caràcter oral. Es compilaren a partir del segle XIII, ordenats per autors i gèneres, amb notacions musicals o sense, amb petites biografies (''[[Vida (literatura trobadoresca)|vida]]''), o sense, i amb breus explicacions, o sense, del perquè dels poemes (''[[Razó (literatura trobadoresca)|razó]]'').
 
Es conserven 76 cançoners [[provençals]], incloent-hi els fragmentaris i les còpies tardanes, i d'ells uns quaranta tenen importància des del punt de vista de la transmissió dels texts. La majoria d'aquests cançoners foren copiats a Itàlia, fenomen que també es dóna a la literatura gallego-portuguesa. Però, després d'[[Itàlia]], [[Espanya|España]] (majoritàriament la part de Cataluña)Catalunya és el país on es copiaren els cançoners provençals amb més assiduïtat. Entre els copiats per mà catalana remarquem el de la [[Biblioteca Marciana|Marciana de Venècia]] (cançoner V), signat per R. de Capellades el 31 de maig de 1268, la qual cosa en fa el segon, en antiguitat, dels grans cançoners provençals coneguts. Una mateixa poesia es troba molt sovint copiada en diversos cançoners, i a vegades adscrita a distints trobadors, la qual cosa planteja greus problemes sobre qui en fou l'autor.<ref>M.DE RIQUER i A.COMAS. (1980). ''Història de la literatura catalana''. Vol.I. Edit. Ariel. Barcelona. pàg. 26</ref>
 
Són uns documents que consten habitualment de tres apartats: vides, razos i composicions. D'alguns trobadors únicament s'incloïen les poesies sense cap altra referència.
40.765

modificacions