Joiaquim: diferència entre les revisions

-Segons el Llibre dels Reis (2nRe 24,2) el Senyor va enviar contra Joiaquim bandes de caldeus, arameus, moabites i ammonites. Això era per castigar Judà pels pecats de Manassès. El text no diu si aquestes bandes actuaven per iniciativa pròpia o al servei de Nabudoconosor, per bé que en aquestes circumstàncies semblen un avançada delde l'exèrcit caldeu. Sobre la mort del rei Joaiaquim el text és lacònic; simplement afirma que el rei es reuní amb els seu pares i fou succeït pel seu fill [[Joakhín]], també anomenat [[Jeconies]] (2nRe 24,7). Si bé no hi ha cap referència al motiu de la mort ni al lloc d’enterrament, podem deduir-ne que si la successió  va produir-se sense incidents dignes d’esment, la mort va ser natural, tot i la joventut del monarca (36 anys segons 2Cr 36,5). Si tenim en compte la durada brevíssima del regnat del seu fill (3 mesos), truncat per l’ocupació babilònia de Jerusalem i la captivitat del jove monarca, és fàcil deduir que les tropes de Nabucodonosor ja estaven a punt d’envair Judà o la invasió ja estava en marxa quan Joiaquim morí. És possible que morís durant el setge de Jerusalem. Però, si hagués estat assassinat el text bíblic  hi faria alguna referència, més encara sent un rei idòlatra, malvat i perseguidor dels profetes, objecte a més a més de les terribles profecies de Jeremies. De tota manera, la hipòtesi de l’assassinat, dut a terme pels partidaris de rendir-se davant Babilònia,  té una llarga tradició i és considerada  com a probable per molts historiadors.