Convent de Santa Caterina (Barcelona): diferència entre les revisions

Les distàncies dels pilars no eren iguals per tant essent les capelles igualment desiguals, ja que unes eren més amples que altres, bé que, sent poca la diferència, l'ull no experimentat gairebé ho notava. El front d'aquests pilars, o sigui el front del mur que separava a una capella d'una altra, estava adornat amb [[motllures]] contornejades amb corbes còncaves i convexes, de diferent estructura en cadascuna d'elles, és a dir, formant en la major part d'aquests uns ressalts delicats. Aquests pilars estaven assentats sobre un [[sòcolbasament]] d'un metre d'alçada. a la part superior d'aquests pilars seguia una [[cornisa]] de poc més d'un pam d'amplada, la qual recorrent tot l'interior de la nau, contornava aquests pilars, formant una espècie de capitell.

Els arcs d'entrada a les capelles es recolzaven sobre uns [[capitell]]s formats de fulles en els costats dels pilars, a 9,71 m. d'altura. Els arcs eren [[arc apuntat|apuntats]], excepte el tercer de la part dreta entrant al temple, que tenia la figura d'una semielsemi-el·lipse peraltada, és a dir, que se li havia substituït per una corba la punta superior. Tots ells remataven 0,97 m. més avall de l'expressada cornisa.

La quarta capella era dedicada a la [[Verge del Roser]] amb una imatge de mida natural, de marbre blanc, obra de Tomàs Orsolino, regalada al convent pel Papa sant [[Pius V]]. El maig de 1900 aquesta imatge ocupava altar propi en el creuer de l'[[església de Santa Marta]]. El retaule, encara plenament barroc, brillava per la prolixitat i riquesa dels seus daurats adorns, els que estenent fora dels límits d'aquell, entapissaven tota la capella fins a trobar la nau major, motivant així la manca del típic altar del pilastró. El nínxol principal acollia sota un templet amb cortinatges aquesta imatge de la Verge, la qual per sobre del marbre treballat estava vestida a l'ús del segle XVIII, amb riquíssims vestits, adornats de perles i pedres precioses. Als seus costats tenia agenollats, rebent el rosari, a sant Domènec i santa [[Caterina de Siena]], escultures de mida natural col·locades a finals del XIX a l'altar del Roser de Sant Agustí. Al vessament del mur que envoltava el retaule, hi havia set pintures representant sengles misteris del rosari, i en les dues cantonades exteriors d'aquest vessament, col·locades sobre pedestals, les estàtues de [[David]] i [[Salomó d'Israel|Salomó]], així com en altres costats de la capella els deu altres Patriarquespatriarques de l'[[Antic Testament]] entorn del retaule i pintures seguien després les acostumades parelles d'àngels, cornises i flors pròpies del gust barroc, alternats amb llenços. Quatre d'aquests, de nou [[peu]]s de longitud, que representaven misteris de la vida de Crist, procedien del pinzell d'[[Antoni Viladomat]], així com un altre gegantí que mostrava la vinguda de l'Esperit Sant, del de [[Crosells]], segons [[Ceán Bermúdez]], i del mateix Viladomat segons Pi i Arimón i Fontanals del Castillo. La gran profunditat, que com totes les del seu costat tenia aquesta capella, les estàtues i llenços que l'envoltaven, i el riquíssim adorn que pentinava tots els murs i sostre, li donaven un aspecte inusitat de magnificència.

La sisena capella sostenia al pilastró el retaule de [[Domènec de Guzmán|Sant Domènec]] a [[Soriano]], la imatge, guardada actualmenten temps de Barraquer a Santa Marta, consistia en un llenç de 2x1,50 metres, que presentava la Mare de Déu lliurant a Soriano a un [[llec]] dominic un retrat en pintura de sant Domènec. Al fons de la capella, i pel mateix a mitjan mur lateral de la petita església de Sant Raimon, hi havia l'altar de santa [[Caterina de Siena]].

La capella setena del costat de l'Epístola, és a dir la contigua a la façana del temple, al pilastró tenia segons uns el retaule dels Sants Apòstols, segons altres res. Al fons, i pel mateix en els peus de la petita església de Sant Raimon, el de [[Sant Telm]]. A més en el mur interior de la façana s'obria allà una porta que sortia a la capella exterior de la Mare de Déu de Gràcia, o de les Gràcies. Prop d'aquesta porta, adherit a la cara interior del frontis del temple, hi hahavia el retaule [[xorigueresc]], però daurat, del Sant Sepulcre a Santa Maria.

Del costat de l'Evangeli (nord) En aquest pas trobem Coti les dues règies piles de l'aigua beneïda, aïllades, de marbre blanc sostingudes per sengles angelots, nus, esculpits en la mateixa pedra, que foren traslladats a [[Sant Miquel del Port|Sant Miquel de la Barceloneta]]. A la primera capella d'aquest costat, o sigui l'arrambada a la façana del temple, es venerava a Sant Daniel, imatge col·locada al costat de l'Evangeli de l'altar de Sant Josep a l'església de l'Esperança. El retaule, [[Renaixement|renaixentista]], fou traslladat a Santa Marta i acull a la Verge del Roser. Al pilastró aquesta capella el mateix que les tres següents no tenien retaule.

Al departament dit Arxiu dels Regulars es custodiaven els papers que a les cases religioses en comú es referien, privilegi o distinció deguda sens dubte a la major antiguitat de Santa Caterina sobre les altres de la ciutat. La comunitat designava un sacerdot per arxiver, el qual el 1835 es deia Domingo Vila. El lloc de l'edifici on s'albergava l'arxiu estava en els seus últims temps pròxim a la biblioteca, és a dir en elal braç de convent proper als carrers de la Claveguera i de Tarrós.

Al principi es trobava la biblioteca, al cos d'edifici que donava als carrers de Freixures i Tragí. En l'enderrocament patit per aquesta ala d'edifici el 1823 va ser pacíficament traslladada al braç oriental que s'allargava cap als carrers de Tarrós i Claveguera, on mitjançant l'enderrocament dels envans de diverses cel·les del primer pis s'hi disposà un esplaiat saló i dependències, local que interinament havia d'ocupar fins a la conclusió del nou a l'ala del c. de les Freixures.

Entre aquests destacaven gran col·lecció de concilis de Labbe, la «''Crònica de Catalunya''» de [[Pere Miquel Carbonell]], impresa amb caràcters gòtics en [[1547]], diversos toms delde [[Flórez]]. Dels manuscrits, el «''Magister Franciscus Victoria ordinis Praedicatornm in 1 parte D. Thomae commentaria''»; la ''Postilla litteralis Fr. [[Nicolau Eimeric|Nicolai Eymerici]] super Lucam''; dotze ''Postillae'' en folisdel mateix autor sobre llibres sagrats; titulats el primer «''Memorias del succehit desdel añ 1608 al 1626''»; el segon, «''Memorias del succehit desdel añ 1626 al 1631 inclusive''», els quatre següents són memòries de l'esdevingut a Filipines entre 1680 i 1697, el següent es titula: «''Memorias ó memorials pertañents al St Tribunal de la Santa Inquisició''»; un altre «''Memorias desdel Any 1675 fins á 1700 inclusive, de cosas pertañents á nostra sagrada Religió''», i els quatre restants refereixen a fets religiosos dels mateixos anys. També hi ha referència d'un llibre autògraf de Sant [[Ramon de Penyafort]].<ref>Villanueva, recollit per Gaietà Barraquer, escriu una llarga ressenya dels manuscrits que li cridaven la seva atenció</ref>

Un quadern que comprènen deu taules astronòmico-geogràfiques, que comprenia tot el continent d'Amèrica i Àfrica. De [[Francesc Eiximenis]] hi havia el ''[[Vita Christi]],'' i el «''[[Llibre de les dones]]''», manuscrits del segle XV. Un còdex manuscrit en pergamí de l'any 1351 on després de la llegenda de Sant Tomàs d'Aquino, segueix una altra amb aquest títol: «''Hic sunt aliqua breviter collecta de sancta vita et miraculis Fr. Raymundi de Pennaforti''»; dos còdexs manuscrits en [[alfabet àrab|àrab]], un d'ells probablement un [[Alcorà]]. Un còdex en grec probablement una col·lecció de les actes del [[Concili de Constantinoble III]] de l'any 680, copiades en paper, al segle XVI. Nombrosos volums així com la presència d'una secció dedicada als [[Index Librorum Prohibitorum |llibres prohibits per la Inquisició]]. Per tot això gaudia la fama de ser la millor de Barcelona. Els seus llibres tenien les seves vores gravades amb foc la insígnia de santa Caterina, és a dir, una roda de turment, truncada i proveïda de garfis en la seva circumferència, a més del rètol inscrit a la portada d'alguns. El convent destinava a la cura de la biblioteca un pare i un [[llec]], els quals, tres hores al matí i tres a la tarda, proporcionaven als estudiosos els llibres desitjats, paper i tinta.

== Primer [[studium Generale|studium]] documentat a Catalunya ==

Encara que les dades historiogràfiques no són gaire abundants, el convent de Santa caterina de Barcelona fou el primer [[Studium Generale|''studium'']] documentat fins ara a Catalunya, fundat el 1219 per l’[[Orde dels predicadors]] (segons el pare Marcillo a "''Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras''").<ref name="(S.I.)1685">{{ref-llibre|autor=Manuel Marcillo (S.I.)|títol=Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras &#91;sic&#93;|url=https://books.google.es/books?id=c6-WbjW_7XkC&pg=RA2-PA193&dq=Marcillo+es+el+mas+antiguo+de+toda+la+Provincia+de+Aragon.&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjAvaG8r4bWAhWBwBQKHTLGCeoQ6AEIJjAA#v=onepage&q=Marcillo%20es%20el%20mas%20antiguo%20de%20toda%20la%20Provincia%20de%20Aragon.&f=false|any=1685|editorial=en la Imprenta de Mathevat|pàgines=2–}}</ref> Aquesta congregació tenia un important [[''studium]]'' de primer nivell en aquest [[Caterina d'Alexandria|convent dedicat a Santa Caterina]] (avui dia convertit en Mercat), des del segle XIII (1219). En aquesta "[[Universitatuniversitat medieval|universitat medieva]]<nowiki/>l" s'hi donava una formació científica -matemàtiques i geometria- satisfactòria per a l'època, i segons el Pare Marcillo hi donava classes [[Sant Raimon de Penyafort]] (1175-1275). Entre altres hi va estudiar [[Sant Vicent Ferrer]], [[Lògicalògica epistèmica|Lògicalògica]], [[Teologiateologia]] i [[Filosofiafilosofia]], unsun 100 anyssegle més tard.<ref name="(S.I.)1685" />