Les Màximes de Ptahhotep: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
→Resum: Inserció de text i de una citación, catalanització de referencias, correcciones al text, inserción de una referenciales. |
||
Línia 1:
{{Infotaula de llibre
}}
'''''Les Màximes de Ptahhotep''', Preceptes o Instruccions'' és una [[Literatura de l'Antic Egipte|composició literària egípcia antiga]] basada en els coneixements i saviesa del [[Djati|Visir]] Ptahhotep.
'''''Les Màximes de Ptahhotep''', Preceptes o Instruccions'' és una [[Literatura de l'Antic Egipte|composició literària egípcia antiga]] basada en els coneixements i saviesa del [[Djati|Visir]] Ptahhotep. Aquests [[Precepte moral|preceptes]] els va formular el visir Ptahhotep durant el regnat del faraó [[Djedkare|Izezi]], de la Cinquena Dinastia.<ref>Fontaine, Carole R. "A Modern Look at Ancient Wisdom: The Instruction of Ptahhotep Revisited." The Biblical Archaeologist 44 (Universitat de Chicago, EUA), núm. 3 (1981): 155-60. doi:10.2307/3209606.</ref> El text va ser descobert a [[Tebes (Egipte)|Tebes]] l'any 1847 per egiptòleg M. Prisse d'Avennes.<ref name="Simpson1986">Simpson, W. K., ed. The Maxims of Ptahhotep. Las Vegas, Nevada (EUA): Evan Blythin, 1986.</ref> Les [[Adagi|Màximes]] de Ptahhotep es coneixen com a [[Llibres sapiencials|literatura de saviesa]], concretament sota el gènere de preceptes que ensenyen alguna cosa.<ref>Lichtheim, Miriam 1996. Didactic literature. In Loprieno, Antonio (ed.), Ancient Egyptian Literature, 243-262. Leiden; New York; Köln: E. J. Brill</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Godron|nom=Gerard|títol=Egipte i Grècia. Fonaments de la cultura occidental, secció La literatura de l'antic Egipte|url=|edició=1a|llengua=català|data=1989|editorial=Fundació Caixa de Pensions|lloc=Barcelona|pàgines=35|isbn=8476642059}}</ref> Hi ha quatre còpies dels Preceptes, i la versió completa i única, Papyrus Prisse, és a la [[Biblioteca Nacional de França|Bibliothèque Nationale]] de París.<ref name="Simpson">Simpson, William Kelly. The Literature of Ancient Egypt: An Anthology of Stories, Instructions, Stelae, Autobiographies, and Poetry. New Haven, US: Yale University Press, 2003. Consultat el 28 de gener de 2017. ProQuest ebrary.</ref> Segons William Kelly Simpson, alguns becaris debaten que les Màximes de Ptahhotep van ser escrites a l'època de la dotzena dinastia, a l'[[Regne Mitjà d'Egipte|Imperi mitjà.]] Les còpies més primerenques del text van ser alterades per fer-les comprensibles pels egipcis del Nou [[Imperi Nou d'Egipte|Regne]].<ref name="Simpson" /> No únicament versa sobre el pensament i la moralitat del [[Regne Antic d'Egipte|Regne]] Antic, sinó que és beneficiós per qualsevol que el llegeixi. El text mostra un molt bon panorama de les actituds generals en aquell període.<ref name="Simpson" /> Les Màximes de Ptahhotep assenyaln diverses virtuts necessàries per viure una vida bona<ref>{{Ref-llibre|cognom=Piedrafita|nom=Concepció|títol=Egipte i Grècia. Fonaments de la cultura occidental. Secció Les simulituds entre les literatures egípcia i grega|url=|edició=1a|llengua=català|data=1989|editorial=Fundació Caixa de Pensions|lloc=Barcelona|pàgines=45|isbn=8476642059}}</ref> i en sintonia amb [[Maat]], part important de la cultura egípcia.▼
== Història ==
▲
== Resum ==
Segons Simpson, el visir Ptahhotep era un ancià de 110 anys, a punt per retirar-se i estava a prop d'abandonar la seva posició.<ref name="Simpson1986" /> El faraó havia aprovat que el fill de Ptahhotep succeís al visir, però va adonar-se de que el jove no havia nascut amb saviesa i que era necessària l'experiència que dona l'edat avançada.<ref name="Quirke2004">Quirke, Stephen 2004. ''Egyptian literature 1800 BC: questions and readings''. Egyptology 2. Londres: Golden House.</ref> Habitualment els visirs eren reemplaçats per algú amb suficient edat i amb experiència, així doncs, el Visir Ptahhotep va escriure els preceptes al seu fill per donar-li saviesa i consell que només poden ser assolits a través d'experiència.
Les Instruccions van consistir de diversos temes, un dels quals era sobre el [[lideratge]]. Per exemple, la prosa de número 9,1: <blockquote>"Si ets un dirigent pren la responsabilitat en les matèries que se t'han confiat. Així aconseguiràs coses notables..."</blockquote>La prosa 9,5 estableix: <blockquote>""Si ets un home d'autoritat, sigues pacient quan estiguis escoltant les paraules d'un sol·licitant; no el rebutgis fins que hagi exposat tot el que havia previst dir-te o exposar-te.""<ref name="Simpson" /> </blockquote>Això va demostrar la importància que es donava en l'antiga societat egípcia a l'ancianitat i a tenir prou saviesa per prendre les decisions correctes. Les Màximes de Ptahhotep eren texts que havien de ser llegits constantment i copiats pels estudiants, [[Escriba|escribes]], i homes que tenien una alta posició.
El propòsit d'aquests texts era per promoure l'ensenyament de la joventut i també per aprendre a saber viure bé. Els temes principals als quals Ptahhotep es dirigia són el silenci, l'harmonia en el progrés, la veracitat i sinceritat, les relacions i els bons costums.<ref name="Simpson1986" /> El text assisteix a reconstruir el context social d'aquell temps descrivint l'espai cultural en les quals la narració pogués ser influent.<ref name="Hagen2012">Hagen, Fredrik 2012. '''An ancient Egyptian literary text in context: the instruction of Ptahhotep''<nowiki/>'. Orientalia Lovaniensia Analecta 218. Leuven; Paris; Walpole, MA: Peeters;
En l'opinió de Parkinson els textos antics haurien de ser estudiats separadament per entendre correctament el significat del text i per determinar la seva validesa individualment.<ref name="Parkinson1991">Parkinson, R. B. 1991. Teachings, discourses and tales from the Middle Kingdom. In Quirke, Stephen (ed.), Middle Kingdom studies, 91-122. New Malden: SIA</ref> Com que la majoria de la literatura sobre saviesa va ser escrita en l'àmbit de la poesia, algunes parts poden ser certes i altres no ser obres de ficció, escrites amb el propòsit d'atreure lectors. La majoria de les escriptures sobre saviesa van ser acceptades pels lectors per la seva elecció en el vocabulari i també per la posició d'elit en la qual l'autor era conegut en la societat o també per les experiències personals de l'autor.<ref name="Parkinson1991" />
Linha 14 ⟶ 17:
Hi ha quatre còpies conegudes de Les Màximes de Ptahhotep; la primera còpia va ser escrita durant l'Imperi Antic i altres còpies van ser considerades formar part de l'Imperi Mitjà. Les Màximes, al text original, es creu van ser originades durant l'Imperi Antic perquè s'adaptaven al pensament social i intel·lectual d'aquell període.<ref name="Parkinson1991" /> La còpia del [[Papir Prisse]], del temps de la [[Dinastia XII]], es considera ser la font original. Tanmateix, hi ha altres versions de la Dinastia XII i versions sobre l'Imperi Nou que ometen algunes frases, n'afegeixen d'altres i a vegades canviar la seqüència de les paraules.<ref name="Quirke2004" /> El Papir Prisse va contenir tres textos literaris que van ser titulats com "Instrucció" o "Ensenyament", i el text complet únic dins d'aquest papir era la Màxima de Ptahhotep.<ref name="Hagen2012" />
El document amb la Màxima de Ptahhotep va ser reconegut per la majoria d'egiptòlegs com un del més difícils textos literaris egipcis per traduir.<ref name="Hagen2012" /> Per exemple:<blockquote>"Es coneix quan un és savi a causa de la seva saviesa; un oficial ha de ser en bona solidesa (?): El seu cor és en equilibri amb la seva llengua, els seus llavis són acurats quan parla..."<ref name="Hagen2012" /> </blockquote>Els signes d'interrogació queden per interpretació i diferent per cada traductor. Els ensenyaments van servir el seu propòsit per educar i donar saviesa a l'adult jove, per viure una vida bona ensenyant als homes a ser justos i honrats. És notori el punt de vista masculí en preceptes sobre l'[[erotisme]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Wildung|nom=Dietrich|cognom2=Schoske|nom2=Sylvia|títol=NOFRET - LA BELLA|url=|edició=1a|llengua=català|data=1986|editorial=Fundació Caixa de Pensions - Original de l'Organització d’Antiguitats Egípcies (El Caire, Egipte)|lloc=Barcelona|pàgines=146|isbn=8476640080}}</ref>:{{Citació|Allunya’t de la dona forastera
Desconeguda per tothom a la seva ciutat.
És com un aigua molt profunda
Amb remolins desconeguts.
Una dona que té l’espòs lluny
Et diu cada dia: "Sóc complaent!",
Ara que no té cap testimoni.||}}
== Passatges seleccionats ==
| |||