Revisió del 10:24, 11 feb 2019 modifica 80.32.136.204 (discussió) →‎Història: Correcció de text a un enllaç Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 10:41, 11 feb 2019 modifica desfés Konkordia (discussió \| contribucions) Autopatrullats 3.382 edits m →‎Resum Etiqueta: editor de codi 2017 Edició següent →
Línia 9: Segons Simpson, el visir Ptahhotep era un ancià de 110 anys, a punt per retirar-se i estava a prop d'abandonar la seva posició.<ref name="Simpson1986" /> El faraó havia aprovat que el fill de Ptahhotep succeís al visir, però va adonar-se de que el jove no havia nascut amb saviesa i que era necessària l'experiència que dona l'edat avançada.<ref name="Quirke2004">Quirke, Stephen 2004. ''Egyptian literature 1800 BC: questions and readings''. Egyptology 2. Londres: Golden House.</ref> Habitualment els visirs eren reemplaçats per algú amb suficient edat i amb experiència, així doncs, el Visir Ptahhotep va escriure els preceptes al seu fill per donar-li saviesa i consell que només poden ser assolits a través d'experiència. Les Instruccions van consistir de diversos temes, un dels quals era sobre el [[lideratge]]. Per exemple, la prosa de número 9,1: <blockquote>"«Si ets un dirigent pren la responsabilitat en les matèries que se t'han confiat. Així aconseguiràs coses notables..."»</blockquote>La prosa 9,5 estableix: <blockquote>""«Si ets un home d'autoritat, sigues pacient quan estiguis escoltant les paraules d'un sol·licitant; no el rebutgis fins que hagi exposat tot el que havia previst dir-te o exposar-te.""»<ref name="Simpson" /> </blockquote>Això va demostrar la importància que es donava en l'antiga societat egípcia a l'ancianitat i a tenir prou saviesa per prendre les decisions correctes. Les Màximes de Ptahhotep eren texts que havien de ser llegits constantment i copiats pels estudiants, [[Escriba\|escribes]], i homes que tenien una alta posició. El propòsit d'aquests texts era per promoure l'ensenyament de la joventut i també per aprendre a saber viure bé. Els temes principals als quals Ptahhotep es dirigia són el silenci, l'harmonia en el progrés, la veracitat i sinceritat, les relacions i els bons costums.<ref name="Simpson1986" /> El text assisteix a reconstruir el context social d'aquell temps descrivint l'espai cultural en les quals la narració pogués ser influent.<ref name="Hagen2012">Hagen, Fredrik 2012. '''An ancient Egyptian literary text in context: the instruction of Ptahhotep''<nowiki/>'. Orientalia Lovaniensia Analecta 218. Leuven; Paris; Walpole, MA: Peeters; Departament d'Estudis Orientals.</ref> D'aquesta manera aquest text ajuda a fer l'anàlisi de la història del període en el qual va ser escrit. Línia 17: Hi ha quatre còpies conegudes de Les Màximes de Ptahhotep; la primera còpia va ser escrita durant l'Imperi Antic i altres còpies van ser considerades formar part de l'Imperi Mitjà. Les Màximes, al text original, es creu van ser originades durant l'Imperi Antic perquè s'adaptaven al pensament social i intel·lectual d'aquell període.<ref name="Parkinson1991" /> La còpia del [[Papir Prisse]], del temps de la [[Dinastia XII]], es considera ser la font original. Tanmateix, hi ha altres versions de la Dinastia XII i versions sobre l'Imperi Nou que ometen algunes frases, n'afegeixen d'altres i a vegades canviar la seqüència de les paraules.<ref name="Quirke2004" /> El Papir Prisse va contenir tres textos literaris que van ser titulats com "Instrucció" o "Ensenyament", i el text complet únic dins d'aquest papir era la Màxima de Ptahhotep.<ref name="Hagen2012" /> El document amb la Màxima de Ptahhotep va ser reconegut per la majoria d'egiptòlegs com un del més difícils textos literaris egipcis per traduir.<ref name="Hagen2012" /> Per exemple:<blockquote>"«Es coneix quan un és savi a causa de la seva saviesa; un oficial ha de ser en bona solidesa (?): El seu cor és en equilibri amb la seva llengua, els seus llavis són acurats quan parla..."»<ref name="Hagen2012" /> </blockquote>Els signes d'interrogació queden per interpretació i diferent per cada traductor. Els ensenyaments van servir el seu propòsit per educar i donar saviesa a l'adult jove, per viure una vida bona ensenyant als homes a ser justos i honrats. És notori el punt de vista masculí en preceptes sobre l'[[erotisme]]<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Wildung\|nom=Dietrich\|cognom2=Schoske\|nom2=Sylvia\|títol=NOFRET - LA BELLA\|url=\|edició=1a\|llengua=català\|data=1986\|editorial=Fundació Caixa de Pensions - Original de l'Organització d’Antiguitats Egípcies (El Caire, Egipte)\|lloc=Barcelona\|pàgines=146\|isbn=8476640080}}</ref>:{{Citació\|Allunya’t de la dona forastera Desconeguda per tothom a la seva ciutat.

Les Màximes de Ptahhotep: diferència entre les revisions