Corona d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
he borrat la majoria de las coses pe que no eren certes
m Revertides les edicions de 81.33.56.216. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{Estat desaparegut bis
| nom_complet = Corona d'Aragó <br/> Corona d'Aragón <br/> Corona Aragonum
| status = [[Unió Dinàstica]] {{mida|(1162-1319)}} <br/> [[Federació|Federació d'estats]] {{mida|(1319-1714)}}<ref name="SESMA">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 14</ref><ref name="SOBREQUES-2009/321">[[#SOBREQUES-2009|Sobrequés 2009]], pàg. 321 {{cita| La Corona d'Aragó va ser una confederació plurinacional i pluriestatal, monàrquica, que es va començar a configurar al segle XII i que va sobreviure fins al principi del segle XVIII. Amb el pas dels segles, es va anar enriquint amb la incorporació de nous estats que tenien nivells i graus d'integració de diferent intensitat. El Regne d'Aragó, el Principat de Catalunya i, des del segle XIII, el Regne de València van ser les unitats polítiques que aconseguiren una més gran plenitud política, institucional i jurídica. El Regne de Mallorca, i aquelles entitats mediterrànies incorporades, els segles XIII, XIV i XV, van ser en l'aspecte polític entitats de segon ordre, però no per això de menys pes en determinats períodes de la seva llarga integració a la Corona.|Jaume Sobrequés i Callicó|Corona d'Aragó, Reial Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó i Casa d'Aragó, en el llenguatge polític del segle XV}}</ref>
| religió = [[Església Catòlica Romana|Catòlica]]
|era = Edat mitjana
|any_inici = 1162
| any_fi = 1479
|esdeveniment_anterior1 = [[Capítols matrimonials de Barbastre (1137)|Carta de Barbastre]]
|data_esdeveniment_anterior1 = [[1137]]
|esdeveniment_anterior2 =
|data_esdeveniment_anterior2 =
|esdeveniment_inici= [[Alfons el Cast|Regnat d'Alfons II]]
|data_inici= [[1162]]
|esdeveniment1=
|data_esdeveniment1 =
|esdeveniment2= [[Guerra civil catalana|Guerra Catalana]]
|data_esdeveniment2= [[1462]]-[[1472]]
|esdeveniment_fi = [[Ferran el Catòlic|Regnat de Ferran II]]
|data_fi = [[1479]]
|p1 = Regne d'Aragó
|p2 = Comtat de Barcelona
|p3=
|p4=
|p5=
|s1 = Monarquia Catòlica
|bandera_p1 = Reino de Navarra - La union con Aragón.svg
|bandera_p2 = Каталонские графства в IX-XII вв.svg
|bandera_p3 =
|bandera_p4 =
|bandera_p5 =
|bandera_s1 = Pendón heráldico de los Reyes Catolicos de 1475-1492.svg
|flag=Senyera Reial
|imatge_bandera = Flag of Catalonia.svg
|bandera_tipus=Senyera Reial
|símbol=Senyera Reial
|imatge_escut = Royal arms of Aragon (Crowned).svg
|símbol_tipus=Senyal Reial
|mapa = Corona aragonum - corona d'aragón - corona d'aragó.jpg
|aclaració_mapa = Territoris de la ''Corona d'Aragó'' i [[Consolat de mar|Consolats de mar]] el [[1385]]
|capital = Seu de la coronació: [[Saragossa]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Español |nom=Francesca |títol=Hagiografia peninsular en els segles medievals |url=https://books.google.es/books?id=mA__E1IntW0C&pg=PA1&lpg=PA1&dq=Hagiografia+peninsular+en+els+segles+medievals&source=bl&ots=-pfY2RAcS3&sig=I94dVfaP7liyxustdglPEM_4g2Y&hl=es&sa=X&ved=0CDoQ6AEwBGoVChMItsDRvJnOxwIVCVQUCh1xpAFt#v=snippet&q=saragossa&f=false |llengua= |editorial=Universitat de Lleida |data=2008 |pàgines=180 |isbn=8484093573}}</ref> <br/>Seu de la Cancelleria i cort habitual (s.XIII-XV): [[Barcelona]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cahner |nom=Max |títol=Actes del cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Andorra, 1-6 d'octubre de 1979 |article=Llengua i societat en el pas del s.XV al s.XVI |url=https://books.google.es/books?id=F_eNzLRTshIC&lpg=PA5&ots=0oY6R_V9gX&dq=Actes%20del%20cinqu%C3%A8%20Col%C2%B7loqui%20Internacional%20de%20Llengua%20i%20Literatura%20Catalanes%3A%20Andorra&hl=es&pg=PA198#v=onepage&q&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1980 |pàgines=198 |isbn=8472024091}}</ref><br/>[[Nàpols]] (Alfons el Magnànim)<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cahner |nom=Max |títol=Actes del cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Andorra, 1-6 d'octubre de 1979 |article=Llengua i societat en el pas del s.XV al s.XVI |url=https://books.google.es/books?id=F_eNzLRTshIC&lpg=PA5&ots=0oY6R_V9gX&dq=Actes%20del%20cinqu%C3%A8%20Col%C2%B7loqui%20Internacional%20de%20Llengua%20i%20Literatura%20Catalanes%3A%20Andorra&hl=es&pg=PA189#v=onepage&q&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1980 |pàgines=189 |isbn=8472024091}}</ref>
|idioma = [[Cancelleria Reial]]:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Riquer i Morera |nom= Martí |enllaçautor= Martí de Riquer i Morera |títol= Actas del VI Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas |url= http://cvc.cervantes.es/obref/aih/aih_vi.htm |editorial= Instituto Cervantes |lloc= |data= 1977 |isbn= 0-9690025-0-5 }} {{mida|{{cita|Los secretarios y escribanos que servían en la [[Cancelleria Reial|Cancillería]] y que ingresaban en ellas tras rigurosas pruebas, debían dominar tres lenguas, el [[llatí|latín]], el [[català|catalán]] y el [[aragonès|aragonés]], pues en las tres tenían que redactar la correspondencia real (es notable, por ejemplo, la elegancia de la prosa aragonesa que escribe el barcelonés [[Bernat Metge]], y secretarios aragoneses hay que redactan en catalán con total perfección).|''loc. cit.''|Martí de Riquer i Morera, pàg. 16}}}} </ref>'' <br />* [[llatí]]<br /> * [[català]] <br /> * [[aragonès]]
|forma_de_govern = Monarquia [[Pactisme|pactista]]
|títol_líder = [[Rei d'Aragó]]
|líder1= [[Alfons el Cast]]
|any_líder1 = [[1162]]-[[1196]]
|líder2= [[Pere el Catòlic]]
|any_líder2 = [[1196]]-[[1213]]
|líder3= [[Jaume el Conqueridor]]
|any_líder3 = [[1213]]-[[1276]]
|líder4= [[Pere el Gran]]
|any_líder4 = [[1276]]-[[1285]]
|líder5= [[Alfons el Franc]]
|any_líder5 = [[1285]]-[[1291]]
|líder6= [[Jaume el Just]]
|any_líder6 = [[1291]]-[[1327]]
|líder7= [[Alfons el Benigne]]
|any_líder7 = [[1327]]-[[1336]]
|líder8= [[Pere el Cerimoniós]]
|any_líder8 = [[1336]]-[[1387]]
|líder9= [[Joan el Caçador]]
|any_líder9 = [[1387]]-[[1396]]
|líder10= [[Martí l'Humà]]
|any_líder10 = [[1396]]-[[1410]]
|líder11= [[Ferran el d'Antequera]]
|any_líder11 = [[1412]]-[[1416]]
|líder12= [[Alfons el Magnànim]]
|any_líder12 = [[1416]]-[[1458]]
|líder13= [[Joan el Sense Fe]]
|any_líder13 = [[1458]]-[[1479]]
|era_bis = Edat moderna
|any_inici_bis= [[1479]]
|any_fi_bis = [[1715]]
|duració_bis= [[1479]] — [[1715]]
|status_bis= [[Federació|Federació d'estats]]<ref name="SESMA">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 14</ref><ref name="SOBREQUES-2009/321"/> <br/> integrada en la [[Monarquia Catòlica]]
|sbis1 = Monarquia Absoluta Borbònica
|bandera_sbis1 = Pabellón sencillo de la Armada de España 1701 1785.svg
|sbis2 =
|bandera_sbis2 =
|data_inici_bis=
|esdeveniment_inici_bis= [[Ferran el Catòlic|Ferran II sobirà]]
|esdeveniment_bis1=
|data_esdeveniment_bis1 = [[1475]]
|esdeveniment_bis2= [[Guerra dels Segadors|Guerra Segadors]]
|data_esdeveniment_bis2= [[1640]]-[[1652]]
|esdeveniment_bis3= [[Tractat dels Pirineus]]
|data_esdeveniment_bis3= [[1659]]
|esdeveniment_bis4= [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]
|data_esdeveniment_bis4= [[1705]]-[[1715]]
|esdeveniment_bis5= [[Decrets de Nova Planta|Nova Planta]]
|data_esdeveniment_bis5= [[1707]], [[1715]] i [[1716]]
|forma_de_govern_bis = Monarquia [[Pactisme|pactista]]
|títol_líder_bis = [[Rei d'Aragó]]
|líder1_bis= [[Ferran el Catòlic]]
|any_líder1_bis = [[1479]]-[[1516]]
|líder2_bis= [[Carles l'Emperador]]
|any_líder2_bis = [[1516]]-[[1556]]
|líder3_bis= [[Felip el Prudent]]
|any_líder3_bis = [[1556]]-[[1598]]
|líder4_bis= [[Felip el Pietós]]
|any_líder4_bis = [[1598]]-[[1621]]
|líder5_bis= [[Felip el Gran]]
|any_líder5_bis = [[1621]]-[[1665]]
|líder6_bis= [[Carles l'Embruixat]]
|any_líder6_bis = [[1665]]-[[1700]]
|líder7_bis= [[Felip l'Animós]]
|any_líder7_bis = [[1700]]-[[1705]]
|líder8_bis= [[Carles l'Arxiduc]]
|any_líder8_bis = [[1705]]-[[1714]]
|dades_any1 = 1479<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pérez |nom=Joseph |títol=Isabel y Fernando: los Reyes Católicos |url=http://books.google.cat/books?id=Wwo0KKFn3FsC&pg=PA16&dq=corona+d%27arag%C3%B3+superf%C3%ADcie&hl=ca&sa=X&ei=_6NaUrOpMc3y7AbwgoGIBA&ved=0CD0Q6AEwAjgK#v=onepage&q=corona%20d%27arag%C3%B3%20superf%C3%ADcie&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial NEREA |data=1997 |pàgines=16 |isbn=8489569126}}</ref>
|dades_superfície1 = 110.000
|dades_població1 = 850.000
|dades_any2 =
|dades_superfície2 =
|dades_població2 =
}}
'''Corona d'Aragó''' (en [[aragonès]]: ''Corona d'Aragón'', en [[llatí]]: ''Corona Aragonum''; coneguda també per [[#Denominacions del conjunt territorial|altres denominacions]]) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del [[rei d'Aragó]]<ref>[http://books.google.cat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA161&dq=corona+d'arag%C3%B3+rei+d'arag%C3%B3+comte+de+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=mK2mUKOzDauT0QXu34CYBA&ved=0CEIQ6AEwBw#v=onepage&q=corona%20d'arag%C3%B3%20rei%20d'arag%C3%B3%20comte%20de%20barcelona&f=false Història de Catalunya], Ferran Soldevila i Zubiburu., Editorial Alpha, 1963, pp. 160-165 </ref> des del [[1162]] fins al [[1715]]. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel [[regne d'Aragó]] i el [[comtat de Barcelona]], i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la [[unió dinàstica]] sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i la reina [[Peronella d'Aragó]] el [[1137]], que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, [[Alfons el Cast]], primer rei d'Aragó i comte de Barcelona ([[1162]]<ref name="SOBREQUES-2009/56"/>/[[1164]]).<ref name="UBIETO-197b"/> L'estructuració política del conjunt territorial transcendí la unió dinàstica inicial i s'organitzà com una [[Federació|federació d'estats]] medievals,<ref name="SESMA">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 14</ref><ref name="SOBREQUES-2009/321"/> ([[1319]]) respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similar entre si: [[Corts d'Aragó |Corts]], [[Generalitat]]s i [[Constitucions]],<ref name="SESMA"/> coordinant la política exterior conjunta i convergint la diversitat dels estats en la figura unitària dels sobirans del [[Casal d'Aragó]]<ref name="ferransoldevila">[[Ferran Soldevila]]: [http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII], pàg. 161 {{Citació|El Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó}}</ref> del llinatge dels comtes de Barcelona,<ref> [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/01593185213472861890035/ima0043.htm Llibre dels feyts de Jaume I]: ''«Car uostre linyatge el Comte de Barçalona per nom, ha feyt aquest nostre linyatge»''</ref><ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/02460620111138506322202/bc0156_0001_l.jpg La Crònica de Bernat Desclot] ''«los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona»''</ref><ref>{{ref-web | url = http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12707299825606051109435/ima0056.htm| títol = Croniques de totes les naçions quis poblaren en Espanya e en apres dels Reys d'Arago... e dels comtes de Barchinona}} ''«E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona»''</ref><ref>El rei [[Pere el Cerimoniós]], l'any 1385, manà posar escuts barrats a les tombes del comte [[Ramon Berenguer II]], del qui diu que ''"per Gràcia de Déu nos descendim de línia recta"'' (agnatícia)''«ex cuius stirpe nos per Dei gratiam sumus recto ordine descendentes»'', i de la comtessa Ermessenda. ACA, C, r. 988, f. 165</ref> la corona i el títol principal dels quals era ser [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]].<ref name="Ordinacions">[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> La mort sense hereu de [[Martí l'Humà]] ([[1410]]) suposà l'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona i l'adveniment de la [[Dinastia Trastàmara]] a la Casa reial d'Aragó.
 
== Terminologia ==
=== Denominacions del conjunt territorial ===
[[Fitxer:Europe Mediterranean Catalan Atlas.jpeg|thumb|370px|esquerra|[[Carta portolana]] nàutico-geogràfica confeccionada el [[1375]] després de la reannexió del [[regne de Mallorques]] a la Corona d'Aragó i que el [[Privilegi de Sant Feliu de Guíxols (1365)]] concedís als habitants de les illes el privilegi de ser considerats catalans, el dret a participar en les [[Corts catalanes]] i a tenir com a pròpies les [[Constitucions catalanes|Constitucions de Catalunya]]. La carta portulana és coneguda pel nom d'[[Atles Català]] (''Biblioteca Nacional de França'')]]
La denominació «Corona d'Aragó» aparegué el [[segle XIV]]<ref>Vegeu-ne un exemple a la [[Crònica de Pere el Cerimoniós]], cap. 1, p.48; cap. 3, p.36</ref> durant el regnat de [[Jaume el Just]]<ref>''Cfr.'' [http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. {{ISBN|84-9785-261-3}}: {{Cita|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del [[Casal d'Aragó]], si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref> ([[1267]]-[[1327]]), quan aquest transformà la unió personal en una unió dinàstica en consagrar la «Unió» indissoluble del [[Regne d'Aragó]], [[Regne de València]] i [[Principat de Catalunya]].<ref name="HINOJOSA-2006">[[#HINOJOSA-2006|Hinojosa 2006]], pp. 268-269 {{cita|El impulso decisivo vino de la mano de Jaime II, que con gran habilidad transformó la unión dinàstica en una federación de Estados, todavía imperfecta, pero de gran efectividad, sobre todo cara a la proyección mediterránea de la Corona, utilizando para ello las Cortes particulares de cada Estado, delimitando las fronteras entre ellos, y dotándolos de administraciones y gobiernos similares, aunque conservando sus particularidades fiscales, monetarias o judiciales. Como señaló E. Sarasa (La Corona de Aragón en la Edad Media, Zaragoza, 2001) "la dualidad monarquía común y diversidad territorial parece que fue la clave del éxito de la Corona de Aragón como realidad histórica, al margen de las denominaciones aplicadas por algunos autores (Imperio catalano-aragonés, Confederación catalano-aragonesa, Condes-Reyes, etc.)". En tiempos de Jaime II "Corona de Aragón" (Corona Aragonie) era la denominación habitual para el dominio real. La monarquía cohesionaría la actuación exterior de los tres Estados, cuyos objetivos eran similares, pero siempre tratando de equilibrar las fuerzas centrales y las periféricas; de modo que para fortalecer el conjunto, Jaime II promovió en la Cortes de Tarragona -en 1319- el Privilegio de Unión, proclamando la indivisibilidd de los tres Estados que integraban la Corona de Aragón, y en el juramento real se introdujo la fórmula de mantener íntegra y unida la Corona. En definitiva, La Corona de Aragón era la Corona del rey. No olvidemos, por lo demás, que la Corona de Aragón no fue sólo una construcción política, sinó también una potencia mercantil, marítima y cultural de primer orden en el Mediterráneo, cuyo éxito se basó en el papel de la monarquía como institución indiscutible y aglutinadora, posición que se afirmó en el tránsito de los siglos XIII y XIV, precisamenet durante el reinado del rey Justo.|Hinojosa Montalvo, José; Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón; pp. 268-269}}</ref> Basant-se en la [[Constitucions catalanes|constitució]] ''Nostres succeïdors'' del [[1299]],<ref>{{cita|'''Nostres succeidos''' en lo Comtat de Barcelona, o en Cathalunya, hu apres altre per tot temps, ans quels Rics Homens, ne los Cavallers, nils Ciutadans, ni los Homens de Vilas li façan Sagrament, e fealtat juren, e sien tenguts de jurar, e de confirmar, e de approvar pu<!--sic-->blicament la venda, e la franquesa del Bovatge, e tots altres statuts, e Ordinations fetas en aquesta present Cort, e en las Generals Corts fetas a Montso, e a Barcelona, e en altres locs de Cathalunya, e altres Privilegis, e Gratias atorgadas, axi en General, com en special, a Rics Homens, e a Cavallers, e a Ciutadans, e a Homens de Vilas, e a Ciutats, e a Locs, e a Vilas que son nostras, o dels demunt dits, e si algu o alguns de Cathalunya de qualque Dignitat, o conditio sien, feyan al dit Senyor de Cathalunya Sagrament, o feeltat, abans que ell haja fet lo dit Sagrament, e confirmació, que no valla}}</ref> Jaume II instituí en les corts de Tarragona del [[1319]]<ref>Francisco Olomos, José María de; [http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6874/1/HM_11_32.pdf "Jaime II y la «Constitución» de la Corona de Aragón"] {{cita|El derecho de sucesión y la integridad de la herencia. Asimismo Jaime II declaró recibir la Corona no por el testamento de su hermano, sino por derecho sucesorio, rechazando la política de particiones. Un objetivo que llevará a sus últimas consecuencias en 1319, durante las cortes de Tarragona, al aprobar en ellas el llamado Privilegio de Unión [sic ''pro: Jurament de la Unió''], por el cual se consagraba la indivisibilidad de la Corona de Aragón, desde entonces el rey debía jurar mantener la unidad y si faltaba a su juramento los estados podían resistirle por la fuerza. Este juramento de indivisibilidad será prestado el día de la coronación del monarca, formando parte del conjunto de promesas solemnes del soberano ante los representantes de la Corona.}}</ref> que abans de l'inici del regnat, el successor a la Corona havia de realitzar el ''[[jurament|sacramentum]]'' de la «Unió», jurant la indivisibilitat d'Aragó, València i Catalunya. Aquest jurament seria ampliat el [[1344]], quan [[Pere el Cerimoniós]] reannexionà el regne de Mallorques i inclogué també aquest territori en el ''[[Jurament per les Illes|Jurament de la Unió]]''.<ref>[[Montserrat Bajet i Royo|Bajet Royo, Montserrat]]; [http://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/6236/El_jurament_i_el_seu_significat.pdf?sequence=1 "El Jurament i el seu significat jurídic al Principat segons el Dret General de Catalunya (segles XIII-XVIII)"] {{cita|Afegitons posteriors a la fórmula de 1299. Com veurem més endavant, Jaume II afegí l'any 1319 que els regnes de València, Aragó i el Principat de Catalunya no poguessin ser separats. El 1344 Pere el Cerimoniós hi afegí, el regne de Mallorca i les illes adjacents i els comtats de Rosselló i Cerdanya. A partir de 1344 el jurament contenia doncs una clàusula que implicava l'existència de territoris inalienables, territoris que pertanyien al monarca com a cap de la comunitat. En tot cas el rei podia alienar tot el que era seu, com a persona privada, i que no afectava l'essència del seu ofici. Però en virtut del jurament prestat els territoris que formaven «la Unió dels regnes» no es podien alienar perquè segons un principi ben conegut el que afecta a tots pertany a les coses públiques i els regnes heretats no es consideraven propietat del príncep. En segon lloc amb el terme «Unió» es referia a territoris lligats entre ells, és a dir, una unió real o unió de comunitats que tenien un sobirà comú, un dret unitari universal que coexistia amb el dret general particular de cada un dels regnes i terres de la Unió, i uns òrgans generals (la Governació General i el Consell d'Aragó) per la Corona.}}</ref> Es constituí a partir d'aleshores una «unió d'estats» amb entitat jurídica i drets propis que el monarca no podia ni dividir ni alienar.<ref>Montaner Frutos, Alberto; El Señal del rey de Aragón; pp. 54-56 {{cita|En cuanto a la idea misma de una Corona aragonesa, ésta no surge hasta el siglo XIV. [...] La situación comienza a cambiar a principios del siglo XIV, al declarar Jaime II en 1299 y 1318 la inseparabilidad de los distintos territorios, si bien çesta al principio sólo alcanzó a los peninsulares. [''Seguint la Teoria d'Antonio Ubieto''] Estrictamente hablando, lo único que se garantiza es el cumplimiento del derecho aragonés sobre la herencia, que, como se ha visto, implica la indivisibilidad del patrimonio familiar y la libre disposición de los acaptos. Se constituye así una especie de núcleo fuerte de la Corona, compuesto por los estados peninsulares que, además de ser inalienables, estaban ligados, desde el siglo XIII, por la posibilidad de reunirse excepcionalmente en las Cortes Generales de la Corona, de la que los otros territorios quedarán excluidos. Con todo, ello supone ya un paso importante hacia el establecimiento de la inalienabilidad y perpetuidad de la Corona, que constituye uno de los requisitos básicos para su concepción transpersonal, como entidad jurídica con derechos propios que no son patrimonio privado del monarca y que éste no puede enajenar. [...] No es de extrañar, pues, que ni en la Crònica de Jaime I (posterior a 1276) ni en las de Desclot (posterior a 1305) y Muntaner (ca. 1325) se haga alusión a una "Corona de Aragón" y que, en cambio, sea durante el reinado de Pedro IV (1336-1387) cuando el concepto y denominación lleguen a arraigar en la conciencia política aragonesa.}}</ref> En la [[historiografia]] actual però, s'utilitza la denominació «Corona d'Aragó» ja des de la unió dinàstica entre els [[comtes de Barcelona]] i els [[reis d'Aragó]] ([[1164]]).
 
Linha 14 ⟶ 131:
A l'inici del regnat efectiu d'[[Alfons el Cast]] s'introduí un canvi en l'estil de la [[dignitat (títol)]] reial. El rei [[Ramir II d'Aragó]] s'intitulava amb les fórmules tradicionals dels seus antecessors, «''Aragonensium rex''» (rei dels Aragonesos) i «''rex Aragonensis''» (rei Aragonès), mentre que el comte [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] s'intitulava «''comes Barchinonensis''» (comte Barceloní) i, des del [[1137]], «''princeps Aragonensis''» (príncep Aragonès). Però vers el [[1150]] aquest començà a emprar la variant en genitiu del plural referida no al gentilici sinó al territori, «''princeps Aragonum''», que traduït literalment és ''príncep dels Aragons'' (en plural). Aquest canvi és un antecedent a la modificació que es produí a l'inici del regnat del seu fill [[Alfons el Cast]], ja que vers el [[1174]] deixà d'emprar la fórmula gentilícia «''rex Aragonensis''» (rei Aragonès) i «''rex Aragonensium''» (rei dels aragonesos), per adoptar el nom del regne en genitiu del plural, "rex Aragonum", rei dels aragons (en plural); aquesta fórmula del genitiu plural també seria adoptada anys després per [[Jaume el Conqueridor]] respecte a Mallorca, intitulant-se «''rex Maioricarum''» rei de les Mallorques.
 
Per bé que les jurisdiccions nobiliàries durant l'edat mitjana rebien la qualificació del seu senyor, de manera que un comte regia un comtat, un duc regia un ducat, i un rei un regne, i malgrat que la fundació i estructuració de Catalunya com un estat medieval<ref name="SESMA">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 14</ref> fou obra del rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast», la [[dignitat (títol)|dignitat]] que aquest ostentà com a sobirà de Catalunya fou el reputat i prestigiós títol que el seu pare [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] sempre havia exhibit en primer lloc jeràrquic, el de ser “comte de Barcelona”. Denominacions com la de «rei de Catalunya-Aragó», «rei catalano-aragonès» o «comte-rei», van ser creades a les darreries del segle XIX i no responen als usos històrics ni a l'ordenament protocol·lari tradicional del [[Principat de Catalunya]].
 
D'aquesta manera el rei [[Alfons el Cast|Alfons I ]] «el Cast» fou el primer que va rebre i unir els títols de ''rei d'Aragó'' i ''comte de Barcelona'', intitulant-se el [[1166]]: «''Ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonensium et comes Barchinonensium''»; aquestes dignitats foren heretades pels seus successors, a les quals s'anaren afegint la resta de [[dignitat (títol)|dignitats (títols)]] de sobirania sobre els territoris conquerits, arribant el [[1405]] al rei [[Martí I d'Aragó]] «l'Humà», que s'intitulava: «''En Marti, per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Sardenya e Corsega, e Comte de Barchinona, de Rossello, e de Cerdanya''». La corona i títol principal dels monarques del [[Casal d'Aragó]]<ref name="ferransoldevila">[[Ferran Soldevila]]: [http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII], pàg. 161 {{Citació|El Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó}}</ref> del llinatge dels comtes de Barcelona fou la de ser [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]],<ref name="Ordinacions">[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> raó per la qual la dignitat de [[rei d'Aragó]] sempre ocupà la posició jeràrquica primera i principal.
 
=== Ordinals dels sobirans ===