Segona República Espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 191:
[[Manuel Azaña]] fou escollit nou president de la República i [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]] fou nomenat nou cap de govern, del qual no van formar part els socialistes, perquè estaven dividits entre els partidaris de [[Francisco Largo Caballero]], aclamat com el ''[[Lenin]] espanyol'' i procliu a realitzar una transformació revolucionària de la societat, i els socialistes moderats, partidaris d'[[Indalecio Prieto]], favorable a col·laborar amb els partits burgesos.
El nou president de la República, Azaña, un liberal partidari de la reforma gradual i del procés democràtic, era odiat intensament per part de la dreta espanyola, que recordava la retallada del pressupost de l'exèrcit i el tancament de l'acadèmia militar quan era ministre de guerra ([[1931]]). A la dreta, el monàrquic [[José Calvo Sotelo]] va reemplaçar [[José María Gil-Robles y Quiñones|José María Gil-Robles]] com a portaveu de la CEDA al Parlament. A Catalunya, [[Lluís Companys|Companys]] tornà al capdavant de la [[Generalitat republicana|Generalitat]]. El general [[Francisco Franco]] és destituït de la ''jefatura'' de l'estat major i enviat a les Canàries, el general [[Manuel Goded]] és desplaçat i enviat a les Balears, i el general [[Emilio Mola Vidal]] és destituït com a ''jefe superior de las fuerzas militares de Marruecos'' i és enviat a Pamplona. D'aquesta manera, el nou govern pretenia dissuadir els militars de la temptativa d'un cop d'estat.<ref>[[#Molero|Molero 2000]]: p. 23</ref>
A partir dels mesos de febrer i març de [[1936]], el Front popular i les dretes seguiren camins diferents: la dreta inicià el camí de la conspiració per guanyar allò que havia perdut a les urnes, mentre que a l'esquerra [[PSOE]], [[Unió General de Treballadors|UGT]] i comunistes es radicalitzen i ocupen finques agràries. Tothom es preparava, com deia el dirigent falangista [[José Antonio Primo de Rivera]]: ''«ha llegado el momento de la dialéctica de los puños y las pistolas»''. La [[Falange Espanyola]] fou il·legalitzada i José Antonio Primo de Rivera, el seu cap, fou detingut.<ref group="notes">Mesos després, en plena [[Guerra Civil espanyola]], moriria afusellat, el 20 de novembre de 1936, a la presó d'[[Alacant]]</ref> En l'exèrcit també es visqué la divisió política: per una banda, la [[Unión Militar Española]] preparava el cop d'estat i es triava, l'abril del mateix any, com a director del futur [[cop d'estat]] el general [[Emilio Mola Vidal]]; a l'altre extrem, es formà la [[Unió Militar Republicana Antifeixista]].
| |||