Isabel d'Aragó i de Castella: diferència entre les revisions

El germà petit d'Isabel, l'[[infant Joan d'Aragó]], havia estat nomenat [[príncep d'Astúries]] i per tant era el successor legítim de la seva mare. PreveientDesprès de la possiblemort mort de Joan, que era un infant amb una salut molt delicada, Isabel es convertiriava convertir en l'hereva probable del tron comú de Castella i Aragó, i per estar casat amb l'hereu de Portugal podria suposar la unió dels tres regnes ibèrics en un de sol sota domini portuguès, gran somni de Joan II de Portugal.

Per la mort del seu germà l'[[infant Joan d'Aragó]], [[príncep d'Astúries]] i hereu a la [[Corona de Castella]] aquell any havia deva ser nomenadaanomenada [[princesa d'Astúries]] però els seus pares decidiren traspassar tots els drets successoris a la seva germana més petita, que governaria amb el nom de [[Joana I de Castella]].

Isabel d'Aragó va morir de part a [[Saragossa]] el [[15 d'agost]] de [[1498]] en donar a llum el príncep [[Miquel da Paz]], nomenat hereu de les corones de Portugal, Castella i Aragó, però que va morir prematurament el [[1500]]. Tot i que la seva mare no fou designada princesa d'Astúries, i per tant hereva del reialme dels seus pares, Manuel I decidí nomenar hereu de tots els regnes al seu fill. Amb la mort de Miquel de Paz, Manuel I no va aconseguir el seu objectiu de poder reunir sota el domini d'un rei portuguès totes les corones hispàniques.