Sant Jaume dels Domenys: diferència entre les revisions

'''Sant Jaume dels Domenys''' és un Municipimunicipi del [[Baix Penedès]] situat a la zona nord-oriental de la comarca.

Accidentat pels contraforts sud-orientals de la [[Serra del Montmell|serra del Montmell]], el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca. Els seus límits són: al N, [[Les Quatre Fites|les Quatre Fites]], el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del [[Montmell]]; a l’E, la divisòria amb [[Castellví de la Marca]] (de l’Alt Penedès) passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb [[Castellet i la Gornal]] (també de l’Alt Penedès) coincideix, en part, amb la riera de [[Marmellar]]. Al SE el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb [[L'Arboç|l’Arboç]], al S amb Banyeres del Penedès i amb [[Llorenç del Penedès]], i a l’W amb la [[Bisbal del Penedès]].

El terreny té tres sectors ben definits. Al N de la línia que va del puig de Gomila (413 m) al puig de Llobets (302 m) i al Pi-sol (413 m) és molt accidentat i de natura calcària cretàcia. Més avall hi ha una zona de muntanya baixa, que va dels vessants meridionals del Pi-sol fins a la caseria de la Carronya i que es prolonga per la vall de la riera de Marmellar, des del Colomer a la caseria de la Pujada. Tota aquesta segona zona és suaument ondulada i formada per [[Molassa|molasses]] i [[Sauló|saulons]] [[Miocè|miocènics]] del període [[pontià]]. El tercer sector, finalment, corresponent a la part més meridional del terme, és el més poblat i el més productiu; el terreny és integrat per formacions [[Quaternari|quaternàries]] diluvials, pròpies de tota la depressió del Penedès.

A més del poble de Sant Jaume dels Domenys, cap de municipi, aquest comprèn els nuclis de [[Torregassa]], [[Lleger]], [[Cornudella]], el [[Papiolet]], l’Arquetl’[[Arquet]], l’Hostal i la Carronya, i les urbanitzacions del Papagai i dels Arquets. Hi ha també un bon nombre de masies, com Llobets, el Gatell, Gomila, [[Vallfort]], entre d’altres. El terme és travessat per una xarxa de carreteres locals que tenen com a eix la que travessa el poble de Sant Jaume dels Domenys i vers el S porta al [[Vendrell]], tot passant per Llorenç del Penedès i [[Santa Oliva]], i en direcció al NW es dirigeix al puig de Montagut de la Plana d’Ancosa, pel Pla de Manlleu. Una ramificació que neix al poble dels Domenys, en direcció NE, condueix a [[Vilafranca del Penedès]]; una altra porta, en direcció a ponent, a la Bisbal del Penedès i permet enllaçar amb la [[C-51]] del Vendrell a [[Valls]]; en direcció a llevant i després al SE, una altra via passa per Cornudella i Lleger i es dirigeix a Banyeres.

La població del terme de Sant Jaume dels Domenys, que el 1860 era de 1 .139 h., augmentà a 1 .600 el 1920 per l’expansió del conreu de la vinya. A partir dels anys cinquanta s’acusà una regressió progressiva, no tan dràstica, però, com la d’altres municipis. Així, el 1960 hi havia 1 .177 h., el 1975 el terme en tenia 1 .059 i el 1981 nghihi restaven 1 .050 h. Posteriorment, la població es recuperà gràcies a la construcció d’algunes urbanitzacions, fins a arribar a 1 .187 h. el 1991 i a 1 .500 h. el 2001. L’any 2005 hi havia 1 877 h.

L’agricultura i la ramaderia són les activitats econòmiques principals. Més de la meitat del terme és ocupada per terres agrícoles, majoritàriament de secà. Els principals conreus són la vinya, els cereals, les oliveres, els ametllers i els garrofers. La Cooperativa Agrícola fou fundada l’any 1917 (el maig del 2000 s’inaugurà una nova seu que acull també l’oficina de la divisió financera d’aquesta entitat, la Caixa Agrària). Els vins que produeix el celler cooperatiu (1961) s’inscriuen en la [[Denominació d'Origen Penedès|denominació d’origen Penedès]]. A la muntanya abunda la garriga i el bosc de pi blanc. Hi ha granges avícoles, de porcs i de vedells, a més de bestiar oví.

El poble de Sant Jaume dels Domenys (213 m d’altitud i 554 h el 2006), és situat en terreny pla, a l’esquerra del barranc de les Casetes. El 2005 hi residien 520 h. El poble és centrat per l’esglésial’[[Església de Sant Jaume|església parroquial de Sant Jaume]]. L’actual temple, inaugurat el 1702, va ser construït amb la col·laboració de tot el poble. El seu absis és poligonal i cobert a la mateixa alçada que la nau; de gran capacitat interior; l’església té dues porxades davant les façanes de ponent i de migdia respectivament. El campanar és una torre de planta quadrada. La parròquia conserva una pica baptismal decorada amb elements vegetals, geomètrics i figuratius, datada entre els segles XII o XIII. A la part posterior de la rectoria, que és al costat de l’església, el 1985 es descobrí una necròpoli medieval formada per tombes antropomorfes excavades a la roca, datades al segle X o XI. A tocar del nucli urbà hom troba la urbanització dels Arquets, que tenia 77 h. el 2001, i el barri de l’Arquet, amb 271 h.

Entre les entitats del poble cal esmentar la Societat Cultural i Recreativa de Sant Jaume, que es fundà el 1960 i disposa d’una sala de teatre. Pel que fa als equipaments culturals, a la parròquia hi ha instal·lats el Museu Litúrgic Parroquial i el Museu del Camp (al celler). Les festes més importants del poble són la de [[Sant Sebastià (desambiguació)|Sant Sebastià]], al gener, la festa major al juliol, en la diada de Sant Jaume (amb correfoc de ball de diables, la festa del pa beneït, castell de focs, etc.) i, finalment, la festa major petita o diada del vot del poble, que se celebra al novembre.

El poble i antiga quadra de [[Lletger]] és situat a la zona sud-oriental del terme, a 2 km del cap de municipi i a la dreta de la riera de Marmellar. El 2005 tenia una població (llegerencs) de 264 h. El terreny és més aviat pla, però el poble és dalt d’un turonet, a 200 m d’altitud, alineat sobretot al llarg de la carretera de l’Arboç, que prové de Sant Jaume dels Domenys. L’església de [[Santa Marina]], que depèn de la de Sant Jaume, és de tradició romànica, sense ornamentació. L’entitat més important és la Societat Cultural i Recreativa de Lleger, que té una sala de teatre. Celebra la festa major a l’octubre i, per Sant Andreu, al novembre, té lloc la festa major petita o diada de Lleger.

El topònim de Lletger, també consignat Lleger, sembla que deriva d’un antropònim, Otger, que tingué el [[Castell de Castellet|castell de Castellet]] en succeir Sunifred Amat, a la primeria del segle XI. Atesa la vinculació familiar dels primers Castellet amb els [[Castellví]], no és estranya la possessió d’un lloc del terme de Castellví per un senyor de Castellet. El coll de Lodger és documentat els anys 1023 i 1032, com un lloc dels límits de Castellví. Diversos personatges dels segles XII i XIII duen el cognom de Lletger, però no s’ha trobat documentació que doni a la torre de Lletger una categoria castellera. Fins l’any 1847 Lleger no fou incorporat al municipi de Sant Jaume dels Domenys; abans, però en aquest mateix segle XIX, havia format municipi independent amb el de Llorenç del Penedès.

El nucli de [[La Carronya|la Carronya]] és dividit en dues agrupacions situades a la part oriental del terme, al N de la carretera de Sant Jaume a Vilafranca, amb la qual es comuniquen per una carretera. La Carronya de Baix (240 m d’altitud) és un arrenglerament de cases a mà dreta del camí. La Carronya de Dalt és a poca distància de l’anterior, a l’esquerra del camí. Els dos nuclis de la Carronya (60 h el 2005) són a la vora del torrent de Cornudella.

El poble de [[Torregassa]] és a ponent del cap de municipi, amb el qual es comunica per mitjà de la carretera local de la Bisbal del Penedès. És situat a una altitud de 200 m, en terreny pla. Tenia 134 h el 1960, 112 el 1970, 92 el 1991 i 129 el 2005. La seva església, dedicada a sant Antoni, és sufragània de la de Sant Jaume. Antigament havia estat parròquia. La festa major del poble, que s’escau a l’agost, és organitzada per la Societat Cultural de Torregassa. A prop de Torregassa hi ha la urbanització del Papagai (315 h el 2005), que s’estén també pel terme de la Bisbal del Penedès.

Està situada a ponent del municipi i els tres nuclis de població s'estenen al llarg de la carretera. Al [[fogatjament]] de 1553 la parròquia de la Torregassa tenia deu focs. El [[Cens de Floridablanca|Cens del Comte de Floridablanca]], el 1787, esmenta el "poble de Torregassa i Giminells amb 113 habitants i tenen com a pàrroc al de Sant Jaume". El 1831 Torregassa i Giminells tenien "276 ànimes". La masia de Cal Pau, dins de la barriada, del segle XVIII, presenta un bonic portal adovellat, datat del 1771. Adossada a la part exterior del baluard es troba la capella de Sant Antoni Abat. La capella fou construïda el 1813 pel propietari de Cal Palau.{{CN|data=maig de 2017}}

Poc més d’1 km al S de Torregassa hi ha el nucli del Papiolet (180 m d’altitud), a banda i banda de la carretera que, procedent de Torregassa, talla la de la Bisbal del Penedès a Llorenç. El torrent de Sant Marc és anomenat aquí torrent del Papiolet. Hi havia 165 h el 1960, 146 el 1970, 115 el 1991 i 112 el 2005. L’església de la Mare de DeúDéu dels Àngels és sufragània de la de Sant Jaume, i fou construïda el 1950 per iniciativa de tota la població del lloc, que també hi col.·laborà. La Societat Cultural del Papiolet organitza la festa major, que s’escau a l’agost, en honor a la Mare de Déu dels Àngels. El topònim del Papiolet, aquí, sembla tenir a l’origen més aviat un significat antroponímic que topogràfic. Potser es podria relacionar amb alguna de les propietats dels poderosos Papiol de l’Arboç.

El Papiolet, diminutiu de Papiol, pot venir d'un antropònim medieval juntament amb "El Papiol" de L'Arboç i "La Papiola" d'Albinyana. Potser designa propietat o domini de Bernat de Papiol que, en el mes de març de 1182, féu un conveni amb l'abat de Sant Cugat, per a defensar el senyoriu d'aquest "''in loco qui vocatus Venrel''". L'església de la Mare de Déu dels Àngels, és de construcció moderna, data del 19 . A l'interior hi ha una talla de fusta de la Mare de Déu feta per un escultor barceloní i comprada per tot el poble. També destaca una cadira dels voltants del segle XVIII, donada per la família propietària de L'Ortigós quan es bastí l'església. Una altra peça destacable és un Sant Crist de fusta d'origen barroc (segle XVI-XVII), que fou comprat a un antiquari en construir-se l'església, actualment es conserva a la rectoria se Sant Jaume. El 4 de desembre de 1916, es va fundar el Sindicato Agrícola Oficial de Papiolet, legalitzat el 16 de febrer de l'any següent i que tenia com a finalitat la defensa dels interessos agrícoles en general, el foment de l'ensenyament agrari, l'adquisició d'eines i material per a l'ús dels associats, el mutualisme i l'esbarjo dels socis i de les seves famílies. El 30 de juliol de 1916 la Comisión Organizadora de la Sociedad, per mitjà del seu president, Pablo Palau Ferrer, va comprar a Francisca Sicart Soler i a Juan Solé Ferrer, veïns de Llorenç, una casa situada a la plaça del Pi del Papiolet, pel preu de nou-centes pessetes, que es van pagar en efectiu. Aquesta casa avui encara és la seu social de la Societat Cultural i Recreativa del Papiolet. El Cafè del local social s'anomena per primera vegada el 6 de gener de 1930, quan en una reunió general ordinària es parla del seu lloguer. En l'escriptura que es va formalitzar el 10 de setembre de 1918 per la compra d'una casa, es va descobrir que el carrer Benet Jané era conegut com el carrer de la Lluna, i la plaça on hi ha la Societat com a plaça del Pi.{{CN|data=maig de 2017}}

Els Arcs és el nom d’una masia situada uns 600 m al SW del poble de Sant Jaume, de planta rectangular, de dos pisos i cobert a dues aigües. Té diferents cossos adossats formant un conjunt. El seu origen és una vil·la romana on arribaven les aigües de l’aqüeducte dels Arcs, datat sembla als segles IV o V. Aquesta obra hidràulica es conserva només parcialment; sobre el torrent de Ca l’Antic, a ponent del poble de Cornudella, hi ha un vell pont d’una sola arcada que hom ha relacionat amb l’aqüeductel’[[Aqüeducte dels Arcs|aqüeducte dels Arcs]], del qual resten en peu dos arcs contigus i un de separat, cadascun amb gairebé tres metres de llum i aproximadament els mateixos d’alçada. Als seu voltant hom ha trobat ceràmica romana.

L’antiga quadra de Giminells és de localització avui controvertida. Per alguns, els llocs de l’Hostal Nou i l’Hostal de Dalt, a 1,5 km de Torregassa, podrien correspondre a Giminells, mentre que Vicenç Carbonell situa un pretès castell de [[Giminells]] una mica més amunt, seguint el curs del torrent de Sant Marc en direcció a la frau per on travessa les Ventoses, al lloc avui conegut per Xomenella o Gemenella, a prop de Cal Pau de les Viudes (a una altitud de 220 m), on hi ha un antic edifici fortificat en ruïnes, sobre el tallat d’un esperó del torrent, i un altre edifici més nou, també amb aspecte de fortalesa, que corresponen a les fortificacions anomenades Castellvell i Castellnou de Giminells.

Sobre el torrent de Ca l’Antic hi ha el santurari de la [[Mare de Déu dels Arquets]], que està situat a gairebé 2 km de l’aqüeducte dels Arcs. Les primeres notícies documentals són de l’any 1636. Té un portal d’arcd’[[Arc escarser|arc escarser]] a ponent i un [[Campanar de cadireta|campanar de cadireta]]. S'hi celebra un aplec cada [[Dilluns de Pasqua]] que reuneix la població del municipi.