València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
1. Els ordinals s'escriuen amb punts. 2. Llenguatge planer i senzill. |
Es desfà la revisió 20775630 de 213.201.83.254 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
||
Línia 10:
València es va fundar com a [[colònia romana]] l'any 138 aC, amb el cònsol [[Dècim Juni Brut Galaic]], i es va denominar ''Valentia Edetanorum''. Diversos segles després, l'any 711 els [[musulmans]] van ocupar la ciutat, aportant la seua [[Àrab|llengua]], la seua [[Islam|religió]] i els seus costums, amb la implantació de sistemes de reg i la introducció de nous [[conreu|cultius]]. En l'any 1238 el rei cristià [[Jaume I d'Aragó]] va conquerir la ciutat, i va repartir les terres entre els nobles que el van ajudar, tal com queda testimoniat en el ''[[Llibre del Repartiment]]'', i també va crear una nova llei per a la ciutat, ''els [[Furs de València|furs]]'', els quals es van fer extensius a la resta del [[Regne de València]]. Al [[segle XVIII]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va derogar els furs com un càstig al Regne de València per haver-se alineat amb els [[Dinastia dels Habsburg|austriacistes]] en la [[guerra de successió espanyola]]. No va ser fins a l'any 1982 quan l'antic Regne de València va recuperar el seu [[autogovern]], i es va instituir València com la capital de l'actual [[Comunitat Valenciana]], tal com arreplega [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|l'Estatut d'Autonomia]].
La ciutat està situada a la vora del [[riu Túria]], a la [[Llevant (geografia)|costa est]] de la [[península Ibèrica]], just al centre del [[golf de València]], encara que en el moment que els romans la van fundar, es trobava en una illa fluvial del Túria, a uns quatre quilòmetres de distància del [[Mar Mediterrani|mar]]. A uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat es troba [[l'Albufera de València]], la qual és propietat de l'[[Ajuntament de València]] des de l'any 1911 quan la va comprar a la [[Casa Reial espanyola|Corona d'Espanya]] per 1.072.980,41 [[pessetes]]. L'Albufera és un dels llacs més grans
En l'actualitat l'economia de la ciutat se centra en els serveis, ja que prop del 84% de la població activa ocupada pertany el [[sector serveis]]. No obstant això, la ciutat manté una base [[Indústria|industrial]] important, amb un percentatge de població ocupada del 5,5%. D'altra banda, les activitats [[sector primari|agrícoles]], encara tenint una importància relativament menor amb només l'1,9% de la població activa ocupada, perviuen en el terme municipal amb un total de 3 973 hectàrees, les quals estan ocupades majoritàriament per cultius d'horta i cítrics.
| |||