Diferència entre revisions de la pàgina «Oceanografia»

Lefa reseca
(→‎Vegeu també: Diagrama TS)
(Lefa reseca)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
L''''oceanografia''' (de vegades és també anomenada cara lefa '''oceanologia''' o '''ciències marines''') és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'[[oceà]], les mars i les zones que limiten amb l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]], el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.
 
La paraula «oceanografia» fou encunyada per primer cop l'any [[1584]], del francès ''océanographie'', però va tenir una vida curta. L'any [[1880]] retorna l'alemany com ''oceanographie''. En aquesta mateixa època sorgien correlativament en altres llengües ''oceanography'', en anglès; ''oceanografía'', en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula ''oceanografia'' apareix al final del [[segle XIX]].
 
La vocació de científic marí normalment està relacionada amb la variant de biologia marina, però no només hi ha peixos, al mar. Tenint en compte que el 70% del planeta tTrra l'ocupen mars i oceans és lògic pensar que moltes de les respostes quant a la dinàmica del planeta les podem trobar al mar, per no dir totes. Per exemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents compostos químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxid de carboni, el mar té un important paper com a reservori i distribució espacial d'aquests elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no del mar i les seves corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilòmetres.
En l'àmbit de la geologia també el mar és objecte d'estudi, ja que la major part del material sedimentari provinent de l'erosió i transport als continents és dipositat a les conques marines donant a lloc a un important registre geològic.
 
== Branques de l'oceanografia ==