Lluís Vicent Aracil i Boned: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es retira la imatge Aracil,_1982.jpg perquè l'administrador Jcb l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: No permission since 9 January 2019.
→‎Obres: Aracil
Línia 11:
 
A la dècada dels 80, crea l'extraacadèmic Seminari de Sociolingüística de Barcelona (1981-1987), i publica ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]]) i ''Dir la realitat'' ([[1983]]), que recullen una part important dels seus textos i assaigs, i que esdevindran clàssics de la sociolingüística catalana. En aquesta època, Aracil estableix un model dinàmic i diacrònic de [[conflicte lingüístic]], que contrasta amb el concepte estàtic de [[diglòssia]]. En aquest context, popularitza els termes de [[normalització lingüística]], [[substitució lingüística]], àmbits d'ús i [[llengua minoritzada|minorització]], que són assumits pels Grups de Defensa de la Llengua, i d'altres que no tindran tanta fortuna com els d'interposició i [[Intrusió lingüística|intrusió]].
[[Fitxer:Aracil 1982.jpg|miniatura]]
 
Des de finals dels 80, Aracil abandona la Universitat i s'aparta del [[catalanisme]] habitual, pensant que les seues aportacions eren desvirtuades i instrumentalitzades. En la dècada dels 90, Aracil crea el Seminari de Sociologia de València ([[1989]]-[[2001]]) i el Seminari de Sociologia de Barcelona ([[1994]]) i, en general, tot i que investiga la història social de les llengües d’Europa, la seua trajectòria s'aparta de la sociolingüística i s'acosta més a la [[sociologia]] com a disciplina per a explicar la complexitat de la civilització.