Mossin-Nagant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
la bala es una part del cartutx, juntament amb la vaina i el fulminant. El que es carrega són cartutxos.
m afegit que només els millors de cada sèrie serien seleccionats per als franctiradors. I que la maneta del forrellat s'haguè de modificar per a permetre l'apertura del primer sense colpejar la mira telescopica. Els exemplars de franc-tirador tenen la maneta cap avall i la resta, horitzontal cap a la dreta del tirador.
Línia 30:
|abast= efectiu 550 m
|abast_màxim= 1830 m
|carregador= fix de 5 cartutxos.
|mires=
}}
Línia 43:
 
Durant la [[Guerra Civil Russa]] les versions d'infanteria i de dragó estaven en producció, encara que en quantitats molt reduïdes.
Després de la victòria comunista, es creà un comitè per a la modernització del fusell, que ja portava trenta anys en servei. En resultà la versió millorada 1891/30, basada en el disseny original per a dragó. Abans de 1945 s'havien produït 17.475.000 fusells M1891/30. L'any 1932 el Mossin-Nagant fou adaptat com a arma de franctirador, bàsicamentseleccionant els millors de cada sèrie, afegint-hi una [[mira telescòpica]], i foucanviant la orientació de la maneta del forrellat, èssent lliurat als franctiradors soviètics durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Serví amb molta eficiència a la [[batalla de Stalingrad]], on augmentà encara més la seva fama juntament amb [[Vassili Zàitsev]], que va abatre més de cent nazis tot sol. Entre les qualitats del Mossin-Nagant destacaven la resistència, fiabilitat, precisió i bon manteniment. En els anys posteriors a la Segona Guerra mundial, l'[[URSS]] deixà de produir-ne, i el retirà del servei actiu en favor dels fusells semiautomàtics SVT i, finalment, dels fusells d'assalt AK. Tot i així, continuarien essent utilitzats durant molts anys.
 
== Vegeu també ==