Tabac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.5.163.25. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Canvis menors, neteja, replaced: l’ → l' AWB |
||
Línia 13:
[[Fitxer:COLLECTIE TROPENMUSEUM Arbeidster sorteert tabak op lengte en kleur Java. TMnr 60008048.jpg|thumb|Treballadora als cultius de tabaquera als anys vint.]]
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-R67633, Berlin, Tabakumtausch.jpg|thumb|Venda de tabac a Berlin, el 1947]]
El tabac tenia diverses varietats de consum a [[Amèrica del Sud]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wilbert |nom=Johannes |títol=Tobacco and Shamanism in South America |url= http://books.google.cat/books?id=qPCuo4LkrIwC&printsec=frontcover&dq=tobacco+south+america&hl=ca&sa=X&ei=aZBgVOe3I5LvaOC7gdgO&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Wilbert%20found%20that%20South%20American%20Indians%20use%20tobacco&f=false |llengua=anglès | editorial=Yale University Press |data=1993 |pàgines=contraportada |isbn=0300057903}}</ref> A més de fumar-se, el tabac s'aspirava pel [[nas]], es mastegava, es menjava, es bevia, s'untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en ènemes. S'usava en ritus com bufar-lo sobre el rostre de guerrers abans de la lluita, s'espargia en camps abans de sembrar, s'oferia als déus, es vessava sobre les dones abans d'una [[relació sexual]], i tant homes com dones ho utilitzava com a [[narcòtic]].
Utilitzat pels [[maies]] per a celebracions [[ritual]]s i [[religió|religioses]], va ser descobert pels europeus el [[1492]]. El [[1559]], [[Francisco Hernández de Toledo]] va dur la llavor a [[Espanya]], un any després ho va introduir a [[França]] el diplomàtic [[Jean Nicot]], al qual la planta deu el nom genèric (''Nicotiana''). El [[1585]] ho va dur a [[Anglaterra]] el navegant sir [[Francis Drake]]; l'explorador anglès [[Walter Raleigh]] va iniciar en la cort isabelina el costum de fumar el tabac en pipes com a símbol d'elegància, aristocràcia i distinció.
Línia 27:
La [[tabaquera]] és una nicotinàcia caracteritzada per una alta concentració de [[nicotina]], un alcaloide que contribueix a la dependència de tabac ([[tabaquisme]]) en el seu consum oral o inspirat i que es tracta, a més, d'un producte altament tòxic, en especial en decocció, que s'usa sobretot com a insecticida.
Es tracta d'una planta de composició ja complexa, a la qual se li apliquen nombrosos tractaments i se li afegeixen un alt nombre de substàncies diverses, no totes conegudes públicament, cosa que fa encara més complexa la composició del producte resultant. Les plantes tabaqueres són, de fet, una família de plantes similars però diferents, cada una amb unes característiques que difereixen en general de les altres. Per exemple, la ''Nicotiana tabacum'' conté una barreja d'alcaloids dels quals la majoria, un 93,0%, és (S)-Nicotina i la resta són un 3,9% de (S)-Anatabina, un 2,4% de (S)-Nornicotina i un 0,5% de (S)-anabasina.
Però el major component del tabac no és aquesta planta sinó [[quitrà]], que forma entre el 88% i el 99% de la cigarreta. El quitrà és un subproducte del [[petroli]] que conté un gran nombre de substàncies que depèn en nombre i qualitat de la provinença d'aquest. La major part d'aquestes són nocives per a la salut, com també ho són la majoria de les creades per combustió en encendre la cigarreta i que passen al fum. Algunes d'aquestes substàncies són el [[cianur d'hidrogen]], el [[monòxid de carboni]] (CO), [[diòxid de carboni]] (CO<sub>2</sub>), [[amoníac]], [[òxid de nitrogen]], etc.
L'[[Estats Units d'Amèrica|estatunidenca]] ''American Journal of Public Health'' va destapar l'any 2008 que les indústries tabaqueres [[Estats Units|estatunidenques]] més importants, entre les quals es troben, per exemple, ''Philip Morris'', ''RJ Reynolds'' o la ''British American Tobacco'', han estat amagant voluntàriament al públic la presència de substàncies radioactives altament cancerígenes, com és el cas del [[Poloni-210]] (l'utilitzat, per exemple, per a assassinar l'espia [[Alexander Litvinenko]] el 2006), a les cigarretes que vénen des dels anys 60.<ref name=ajph>Article ''Waking a Sleeping Giant: The Tobacco Industry’s Response to the Polonium-210 Issue'' escrit per Monique E. Muggli, Jon O. Ebbert, Channing Robertson i Richard D. Hurt; i publicat a l'''American Journal of Public Health'', número de setembre de 2008 (en anglès)</ref><ref name=fig>{{ref-web | url = http://www.lefigaro.fr/sante/2008/08/27/01004-20080827ARTFIG00559-le-secret-du-polonium-dans-la-fumee-de-cigarette-.php | títol = Article ''Le secret du polonium 210 dans la fumée de cigarette'' | autor = Jean-Michel Bader | editor = ''Le Figaro'' | data = 27 d'agost de 2008 | llengua = francès}}</ref><ref>[http://tempsreel.nouvelobs.com/actualites/societe/20080828.OBS9173/du_polonium_210_dans_les_cigarettes__les_industriels_sa.html Poloni-210 a les cigarretes: els industrials ho savien], article a ''Le Nouvel Observateur'', 28 août 2008 (en francès)</ref> El Poloni-210, d'elevadíssima activitat, és un dels elements radioactius més tòxics<ref name=fig/> i el responsable d'un 1% de tots els càncers de pulmó als Estats Units.<ref name=fig/> El Poloni-210 és a la cigarreta però passa al fum a causa de la presència dels adobs rics en [[fosfat]]s usats al cultiu de la tabaquera, que són extrets a mines d'[[apatita|apatites]], una mena de roca molt rica en [[radi (element)|radi]] i [[poloni]]. Aquestes substàncies el que fan concretament a la planta és reduir-ne el contingut en nitrat, el que dóna el gust i olor característics de les cigarretes<ref name=fig/> i s'usen doncs, com a additius aromatitzants.<ref name=ajph/><ref name=fig/><ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov:80/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=3003925&dopt=Abstract ''Lung cancer: is the increasing incidence due to radioactive polonium in cigarettes?''] article de J. Marmonstein, 1986.</ref> De fet, és possible reduir la quantitat de radioactivitat i de Poloni-210, simplement canviant d'adobs o afegint, per exemple, un dissolvent adient, però això es desestima perquè també trauria els aromes "desitjats" del tabac.<ref name=ajph/><ref name=fig/>
Línia 35:
==Producció==
{| class="wikitable" style="float:right; margin: 0 0 0.5em 1em"
! colspan=3|Majors productors de tabac (2012)<ref>{{ref-web|títol=FAOSTAT|url= http://faostat3.fao.org/faostat-gateway/go/to/download/Q/*/E| editor=Food And Agriculture Organization Of The United Nations| consulta= 19 maig 2014}}</ref>
|-
! Estat
Línia 65:
|}
[[Fitxer:Tabac a rouler.JPG|thumb|Tabac assecat.]]
El tabac es fa a partir de les fulles de les tabaqueres un cop seques i preparades convenientment. Es trinxen i se'ls afegeixen diversos productes, per omplir i per lligar i unir la barreja, modificar el color, el gust i l'olor, conservar i donar plasticitat, entre d'altres funcions. Fins a l'actualitat cap empresa tabaquera ha descrit detalladament quins elements afegeix ni en quines quantitats. Des de fa uns anys, però, la [[Unió Europea]] obliga a indicar la quantitat de nicotina i de quitrà del producte acabat, que es pot comprovar fàcilment a partir d'anàlisis de laboratori.
El primer productor de tabac del món és la [[Xina]], seguida dels [[Estats Units]], [[Índia]] i [[Brasil]]. A
Segons l'[[FAO|Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]] la producció mundial de fulles de tabac va passar de 4,2 milions de tones el 1971 a 6,9 milions de tones en 1998-2000, en pes sec.<ref name="FAO2004">{{ref-web |url= http://www.fao.org/docrep/007/y5143s/y5143s19.htm| títol =Tabaco. Perspectivas a plazo medio de los productos básicos agrícolas...| consulta= 18 desembre 2009 |autor= | cognom = | nom = |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua=
Durant els anys 1990 la producció de fulles de tabac en els països desenvolupats va disminuir constantment, i es preveu que continuarà disminuint durant el decenni corrent, amb una producció total prevista en menys d'1,2 milions de tones el 2010.<ref name="FAO2004"/>
En els països en desenvolupament, però, la producció de fulles de tabac hauria de continuar augmentant, amb una expansió de la seva participació en la producció mundial de prop de 79 per cent en 1998-2000 a 87 per cent en 2010.<ref name="FAO2004"/> Les projeccions indiquen que la [[Xina]] seguirà sent el principal productor mundial amb una producció prevista al voltant de 3 milions de tones el 2010, molt superior a la de l'[[Índia]] i el [[Brasil]]. [[Malawi]] i [[
===Consum===
El consum mundial de fulla de tabac va passar de 4,2 milions de tones el 1970 a 7,1 milions de tones de producte equivalent en pes sec en 1998-2000, amb més del 65 per cent del total mundial consumit en els països en desenvolupament. Es preveu que la demanda mundial continuarà augmentant molt lleument a 7.150.000 tones en pes sec el 2010.<ref name="FAO2004"/>
Segons es preveu, la demanda total en els països desenvolupats disminuirà a més de l'1 per cent anual fins al 2010, al voltant de 2.050.000 tones, i el consum hauria de representar només el 29 per cent del total mundial. El quadre global de la demanda de tabac estarà determinat principalment pels països en desenvolupament, on es preveu que el consum augmentarà en 0,5 per cent anual a 5.090.000 tones en pes sec. Al voltant del 80 per cent de l'increment previst en la demanda hauria de tenir lloc a l'Extrem Orient, particularment a la Xina. La part corresponent a la Xina en la demanda mundial total de tabac probablement augmentarà a 37 per cent en 2010, enfront del 34 per cent en 1998-2000.
===Comerç===
Segons les projeccions de la FAO, fetes l'any 2004, el volum de les exportacions de tabac continuarà augmentant però a una taxa anual molt més lenta de menys de l'1 per cent durant el període comprès entre 1998-2000 i 2010. El volum global de les exportacions hauria d'arribar a 2,2 milions de tones el 2010, enfront de 2 milions de tones el 1998-2000 i 1,4 milions de tones en un decenni anterior. Segons es preveu, les necessitats d'importació augmentaran considerablement en els països desenvolupats mentre disminuiran les seves disponibilitats exportables. En canvi, als països en desenvolupament es preveu que les disponibilitats exportables augmentaran més que les necessitats d'importació, ja que la producció continua traslladant-se des dels països desenvolupats als països en desenvolupament.<ref name="FAO2004"/>
Les exportacions de països en desenvolupament com el [[Brasil]], [[Malawi]] i [[
== Tendències actuals ==
Segons comunica l'Organització Mundial de la Salut (OMS), «els països que han reconegut la importància primordial d'informar al [[Esfera pública|públic]], han aconseguit un descens en el consum de tabac».{{CN|data=setembre de 2016}} Panos, agència londinenca d'informació, afegeix:{{CN|data=setembre de 2016}} «En moltes llars, llocs públics i centres de treball del [[Nord]], ja no es considera socialment acceptable fumar», i moltes persones es veuen impedides de fer-ho en llocs públics tancats per les prohibicions adoptades en diversos països. Aquestes restriccions són més rígides en els països desenvolupats que en els subdesenvolupats, raó per la qual les empreses tabaqueres dirigeixen la seva publicitat més cap a les nacions amb menys prohibicions o amb lleis més laxes.
El consum de tabac és la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura i evitable. És un dels [[factor de risc|factors de risc]] més importants de les principals malalties cardiovasculars i respiratòries cròniques, així com
== Productes del tabac ==
El tabac és emprat per fumar en forma de cigars, de cigarrets o en pipa, o bé es fa servir per mastegar o per aspirar-lo pel nas.
Les fulles de tabac són fetes assecar, o naturalment, posant-les al sol o penjant-les en locals prou airejats, o bé artificialment, en assecadors. Després d'una primera selecció, els manats de deu a cinquanta fulles són sotmesos, d'acord amb la qualitat i amb el producte que hom en vol obtenir, a una fermentació més o menys moderada. La fermentació més activa consisteix a reescalfar les fulles fins a uns 55
El '''tabac de mastegar''' és elaborat sotmetent les fulles a un bany de salmorra i, a continuació, a un bany de suc de tabac salat; posteriorment són comprimides fortament en premses hidràuliques per tal que perdin l'excés de líquid. Els '''tabacs de fumar''' són preparats de diverses maneres, segons el gust que han de satisfer, però solen consistir en mescles de diferents tabacs, tractats de maneres també diferents. Els tractaments solen consistir en una o diverses humectacions en calent, a temperatures decreixents, i a una torrefacció posterior, i, eventualment, a tractaments per a llevar-ne la nicotina, totalment o en part.<ref>{{GEC|0212328|tabac}}</ref>
==Legislació==
[[Fitxer:Puesto tabacalera.jpg|thumb|
[[Fitxer:Marlboro warning impotence.jpg|thumb|A la [[Unió Europea]] és obligatori que els paquets de tabac tinguin una advertència sobre algun efecte nociu per a la salut.]]
[[Fitxer:Zigarettenschachtel Karo mit Zigarette.jpg|thumb|L'espai dedicat a l'advertiment és major ara que al 2003]]
A la [[Unió Europea]] ni el consum ni la fabricació ni la venda de tabac estan prohibits. En canvi, a [[Espanya]] i altres països, el seu consum està prohibit en el lloc de treball i en alguns llocs, com hospitals i en els seus voltants, transports públics, i ara fa poc als bars i locals d'oci. A les gasolineres i avions, la prohibició es fa per motius de seguretat. Sí que està prohibida la venda de tabac a menors d'edat però, al contrari del que es fa amb altres drogues, com per exemple, la [[marihuana]], no es persegueix ni castiga els menors consumidors o que porten amb ells aquesta droga.
En alguns països d'Europa, com [[Irlanda]], [[França]] o [[Itàlia]], el consum és prohibit a tots els locals on es vengui menjar o es mengi, a més dels bars i sales de concerts. A [[Suècia]] el ''snus'', tabac en bossetes que es posa entre la geniva i la galta, és popular, entre d'altres coses, perquè no perjudica els no fumadors (fumadors passius). A [[Espanya]], en canvi, només ho és als que admetin clients menors d'edat.
A la Unió Europea hi ha una legislació molt precisa que fa referència als advertiments contra el consum de tabac, fent referència a alguna de les seves conseqüències nocives per a la salut, que cal que tinguin tots els paquets de cigarretes. Hi ha d'haver un missatge en lletra negra sobre fons blanc, remarcada en negre i que ocupi la meitat de la cara major de la capsa.
Línia 111:
{{Principal|tabaquisme}}
[[Fitxer:Cancerous lung.jpg|thumb|[[Pulmó]] d'un [[fumador]] afectat de [[càncer de pulmó]]. Les àrees negres són cobertes per components del tabac i han quedat endurides. Al mig, la taca blanca és el càncer produït per a aquests.]]
El [[tabaquisme]] és l'[[addicció]] al tabac a causa de la [[nicotina]] present de manera natural, i sobretot artificial, precisament per potenciar l'efecte addictiu i així poder vendre'n més. El tabac en forma de [[cigarreta|cigarretes]] és molt perjudicial per a la salut a causa dels nombrosos components [[tòxic]]s ([[quitrà]], [[monòxid de carboni|CO]], [[sulfat]]s, etc.), [[radiactiu]]s (0,01 [[Becquerel (unitat)|becquerels]] per [[gram]] de tabac)<ref name=fig/> i [[cancerígen]]s que conté, afegits de manera artificial a la planta. La nicotina, a més d'addictiva, també és altament tòxica i pot produir la mort a partir d'uns
== Referències ==
Línia 121:
== Bibliografia ==
;Utilitzada en l'article
* <cite id="WHO2008MPOWER">{{ref-web|url= http://www.who.int/entity/tobacco/mpower/mpower_report_full_2008.pdf|format=PDF|títol=WHO REPORT on the global TOBACCO epidemic| consulta=01-01-2008|autor=|cognom=|nom=|enllaçautor=|coautors=|data=|any=2008|mes=|obra=| editor=Organització Mundial de la Salut|lloc=|pàgines=|llengua=|doi=|urlarxiu=|dataarxiu=|citació=}}</cite>
* <cite id="WHO2004GBD">{{ref-web|url= http://www.who.int/entity/healthinfo/global_burden_disease/GBD_report_2004update_full.pdf|format=PDF|títol=The Global Burden of Disease 2004 Update| consulta=01-01-2008|autor=|cognom=|nom=|enllaçautor=|coautors=|data=|any=2008|mes=|obra=| editor=Organització Mundial de la Salut|lloc=|pàgines=|llengua=|doi=|urlarxiu=|dataarxiu=|citació=}}</cite>
* <cite id="HNPGuindonBoisclair">{{ref-web|url= http://www1.worldbank.org/tobacco/pdf/Guindon-Past,%20current-%20whole.pdf|format=PDF|títol=Past, current and future trends in tobacco use| consulta=02-01-2008|autor=G. Emmanuel Guindon, David Boisclair|cognom=|nom=|enllaçautor=|coautors=|data=|any=2003|mes=|obra=| editor=Banc Internacional de Reconstrucció i Foment / Banc Mundial|lloc=Washington DC|pàgines=|llengua=|doi=|urlarxiu=|dataarxiu=|citació=}}</cite>
* <cite id="WomenTobaccoChallenges21st">{{ref-web|url= http://www.who.int/tobacco/media/en/WomenMonograph.pdf|format=PDF|títol=Women and the Tobacco Epidemic: Challenges for the 21st Century| consulta=02-01-2009|autor=Organització Mundial de la Salut i l'Institute for Global Tobacco Control, Johns Hopkins School of Public Health|cognom=|nom=|enllaçautor=|coautors=|data=|any=2001|mes=|obra=| editor=Organització Mundial de la Salut|lloc=|pàgines=|llengua=|doi=|urlarxiu=|dataarxiu=|citació=}}</cite>
* <cite id="2001SurgeonGeneralWomen">{{ref-web|url= http://www.cdc.gov/tobacco/data_statistics/sgr/sgr_2001/sgr_women_chapters.htm|títol=Surgeon General's Report — Women and Smoking| consulta=03-01-2009|autor=|cognom=|nom=|enllaçautor=|coautors=|data=|any=2001|mes=|format=|obra=| editor=Centers for Disease Control and Prevention|lloc=|pàgines=|llengua=|doi=|urlarxiu=|dataarxiu=|citació=}}</cite>
* <cite id="MortalityDevelopedOxford">{{ref-web|url= http://www.ctsu.ox.ac.uk/~tobacco/SMK_All_PAGES.pdf|format=PDF|títol=Mortality from Smoking in Developed Countries 1950-2000: indirect estimates from national vital statistics| consulta=03-01-2009|autor=Richard Peto, Alan D Lopez, Jillian Boreham, and Michael Thun|cognom=|nom=|enllaçautor=|coautors=|data=|any=2006|mes=|obra=| editor=Oxford University Press|lloc=Nova York, NY|pàgines=|llengua=|doi=|urlarxiu=|dataarxiu=|citació=}}</cite>
* <cite id="SmokeGilmanZhou">{{ref-llibre| cognom =Sander L.| nom =Gilman|nom2=Xun|cognom2=Zhou| títol =Smoke: A Global History of Smoking|url= http://books.google.cat/books?id=mM5bYb_uVcwC| consulta=01-01-2009|data=|any=2004| editorial =Reaktion Books|lloc=| isbn =9781861892003|pàgines=|ref=}}</cite>
* <cite id="ACS2004">{{ref-web|url= http://tobaccodocuments.org/pm/2073777259-7269.html |títol=Cancer Facts and Figures 2004: Basic Cancer Facts| consulta=21-01-2009| editor=American Cancer Society}}</cite>
* <cite id="Lichtenstein2000">{{ref-llibre|coautors=Paul Lichtenstein, Ph.D., Niels V. Holm, M.D., Ph.D., Pia K. Verkasalo, M.D., Ph.D., Anastasia Iliadou, M.Sc., Jaakko Kaprio, M.D., Ph.D., Markku Koskenvuo, M.D., Ph.D., Eero Pukkala, Ph.D., Axel Skytthe, M.Sc., and Kari Hemminki, M.D., Ph.D.| títol =Environmental and Heritable Factors in the Causation of Cancer — Analyses of Cohorts of Twins from Sweden, Denmark, and Finland|url= http://content.nejm.org/cgi/content/full/343/2/78| consulta=21-01-2009|volum=343|data=|any=2000| editorial =New England Journal of Medicine|lloc=| isbn =|pàgines=|ref=}}</cite>
* <cite id="Montesano2001">{{ref-web|url= http://www.journals.elsevierhealth.com/periodicals/ejc/article/PIIS0959804901002660/abstract|títol=Environmental causes of human cancers| consulta=2009-01-21|autor=Montesano, R. i Hall, J.|cognom=|nom=|enllaçautor=|coautors=|data=|any=2001|mes=|format=|obra=| editor=European Journal of Cancer|lloc=|pàgines=|llengua=|doi=|urlarxiu=|dataarxiu=|citació=}}</cite>
;Bibliografia complementària
| |||