Obre el menú principal

Canvis

358 bytes afegits ,  fa 9 mesos
cap resum d'edició
}}
El '''guix''' ('''algeps''', '''ges''' o '''gessa''' del [[grec antic|grec]] γύψος ''gypsos'') és un [[mineral]] format per sulfat de calci dihidratat (CaSO<sub>4</sub>'''·'''2H<sub>2</sub>O), que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un [[Materials petris|material petri]] que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat (<nowiki>CaSO</nowiki><sub>4</sub>·½H<sub>2</sub>O). També se'l coneix com a "guix cuit". Les seves propietats, es van descobrir fa més de cinc mil anys a l’[[antic Egipte]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)| any = 2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.202|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
 
És el mineral sulfat més comú a la [[Terra]], on es pot trobar com a material massiu, incloent la varietat [[Alabastre (mineral)|alabastre]]; en forma de cristalls nítids; la varietat [[selenita]], així com fibres paral·leles. és un mineral típicament blanc o transparent que sol formar cristalls tabulars o lenticulars, però també prismàtics.
[[Fitxer:Cristales cueva de Naica.JPG|thumb|dreta|Cristalls de guix de la mina de Naica]]
En estat natural, el guix conté un 79,07% de sulfat de calci anhídrid i un 20,93% d'aigua i quan es troba en grans quantitats és considerat també una roca sedimentària. És incolor o blanquinós, però a causa de les impureses també es pot presentar amb tons de gris, marró, groc, vermell, etc. Acostuma a ser transparent, amb lluïssor vítria o setinada, s’exfolia en escates fines i flexibles però no pas elàstiques, és tou, pot ser ratllat per l’ungla.
A l'escalfar-se, el guix perd aigua però la recupera ràpidament i endurint-se, aprofitant aquesta propietat s’utilitza per a múltiples aplicacions, moltes lligades al sector de la construcció. Segons la temperatura a la qual es produeix el procés de deshidratació el guix s’adorm (és a dir s’endureix) més o menys ràpidament. La indústria de la construcció n’és la principal consumidora.
* '''Antics forns de guix. Algepsar d'[[Alfarb]], al costat del jaciment'''.<ref>{{GEC|0268535|algepseria}}</ref>
<gallery mode="packed">
Imatge:Algepsar d'Alfarb. Forn primer, 1 (País Valencià).jpg|Forn primer.
Imatge:Algepsar d'Alfarb. Forn segon, 2 (País Valencià).jpg|Forn segon.
14.608

modificacions