Diferència entre revisions de la pàgina «Guix»

3.591 bytes afegits ,  fa 11 mesos
cap resum d'edició
El '''guix''' ('''algeps''', '''ges''' o '''gessa''' del [[grec antic|grec]] γύψος ''gypsos'') és un [[mineral]] format per sulfat de calci dihidratat (CaSO<sub>4</sub>'''·'''2H<sub>2</sub>O), que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un [[Materials petris|material petri]] que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat (<nowiki>CaSO</nowiki><sub>4</sub>·½H<sub>2</sub>O). També se'l coneix com a "guix cuit". Les seves propietats, es van descobrir fa més de cinc mil anys a l’[[antic Egipte]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)| any = 2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.202|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
 
És el mineral sulfat més comú a la [[Terra]], on es pot trobar com a material massiu, incloent la varietat [[Alabastre (mineral)|alabastre]]; en forma de cristalls nítids; la varietat [[selenita]], així com fibres paral·leles.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/science/gypsum|títol=Gypsum|consulta=2019-02-16|llengua=en|editor=Enciclopèdia Britànica|data=}}</ref> és un mineral típicament blanc o transparent que sol formar cristalls tabulars o lenticulars, però també prismàtics.
[[Fitxer:Cristales cueva de Naica.JPG|thumb|dreta|Cristalls de guix de la mina de Naica]]
En estat natural, el guix conté un 79,07% de sulfat de calci anhídrid i un 20,93% d'aigua i quan es troba en grans quantitats és considerat també una roca sedimentària. És incolor o blanquinós, però a causa de les impureses també es pot presentar amb tons de gris, marró, groc, vermell, etc. Acostuma a ser transparent, amb lluïssor vítria o setinada, s’exfolia en escates fines i flexibles però no pas elàstiques, és tou, pot ser ratllat per l’ungla.
Abans d'entrar en matèria, cal diferenciar entre dos tipus de guixː el guix primari i el guix secundari. El guix primari és el guix originat per precipitació directa del sulfat de calci; aquest guix no procedeix d'altres minerals. El guix secundari procedeix de l'anhidrita preexistent. L'anhidrita és un sulfat de calci no hidratat, mentre que el guix és un sulfat de calci hidratat. Depenent de la temperatura i la pressió, el guix perdrà l'aigua (a altes temperatures i pressions), mentre que l'anhidrita que arribi a aflorar, mitjançant una falla, diàclasis o per l'acció de l'home, podrà hidratar-se, ja sigui directament per l'aigua de pluja o per la humitat ambiental. En algunes ocasions la hidratació de l'anhidrita pot produir un augment de volum de la roca.<ref>{{ref-web|url=http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/sedimentaries.html|consulta=4 març 2013|títol=Roques sedimentaries|obra=Universitat de Barcelona, Facultat de Geologia|llengua=català}}</ref>
El guix es troba en moltes zones del món. Els dipòsits de guix es presenten característicament amb morfologies planars d'alguns metres de gruix. Molts dipòsits de guix s'han format en períodes en què els mars i oceans cobrien grans extensions de terra; quan aquests mars i oceans entraven en regressió (retrocedien), a l'interior dels continents hi quedaven ''mars mortes'' (conques endorreiques). En aquestes conques endorreiques hi havia una forta evaporació, i, com a conseqüència d'aquesta evaporació i unes aportacions minses a la conca mitjançant els rius, cada cop hi quedava menys aigua, i aquesta era més salada (augmentava la concentració de sals dissoltes). Si l'aigua de la conca continua evaporant-se, arriba un moment en què l'aigua està sobresaturada en sals, i aquestes comencen a precipitar; una d'aquestes sals és el guix.<ref>{{ref-web|url=http://geo.msu.edu/extra/geogmich/gypsummining.html|consulta=4 març 2013|títol=Gypsum|obra=GEO.MSU|llengua=anglès}}</ref>
 
=== Litofàcies ===
<ref>{{Ref-web|url=https://www.researchgate.net/figure/Sulphate-lithofacies-A-Massive-gypsum-B-Banded-gypsum-C-Nodular-anhydrite-D_fig14_323910854|títol=Fig. 6. Sulphate lithofacies. A, Massive gypsum. B, Banded gypsum. C,...|consulta=2019-02-16|llengua=en}}</ref>
 
== Dipòsits, jaciments i localització ==
 
== Varietats ==
S'han descrit diferents varietats de guix segons el procés de formació, l'hàbit o altres característiques; les principals s'enumeren tot seguit. L''''alabastre''' o [[Alabastre (mineral)|guix alabastrí]] és una varietat de guix massiva i de gra fi; el seu nom prové d'[[Alabastronòpolis]] ([[Egipte]]), on es creu que existí la primera font d'aquest material.<ref>{{Ref-web|url=https://www.mindat.org/min-90.html|títol=Alabaster|consulta=2019-02-16|llengua=anglès|editor=Mindat|data=}}</ref> Una altra varietat és la '''selenita''' o [[Selenita|guix selenític]]; aquesta varietat es caracteritza per presentar cristalls transparents i incolors, tot i que poden presentar lleugers tints per la presència d'inclusions sòlides.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.mindat.org/min-5527.html|títol=Selenite|consulta=2019-02-16|llengua=anglès|editor=Mindat|data=}}</ref> Selenita és un terme que s'ha utilitzat històricament com a sinònim de guix; va ser emprat per primer cop per [[J. G. Wallerius]] l'any 1747 en el llibre ''Mineralogia, eller Mineralriket,''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Wallerius|nom=J. G.|títol=Mineralogia, Eller Mineralriket, Indelt och beskrifvit.|url=|edició=|llengua=|data=1747|editorial=|lloc=Estocolm|pàgines=|isbn=}}</ref> provinent del [[grec]] ''selene'' (σεληνη -[[Lluna]]-); possiblement per les reflexions de color blau clar que presenten els cristalls. El guix selenític sol presentar [[lluïssor]] vítrea i fractura micàcia.<ref name=":1" />
 
El terme '''rosa del desert''' s'empra per a les varietats de guix (també de [[Baritina|barita]] o [[Celestina (mineral)|celestina]]) que presenten de cristalls que constitueixen agrupacions que recorden la forma d'una [[rosa]] que, habitualment, es formen per precipitació en zones àrides tot atrapant partícules de [[sorra]] que els donen el color i la textura característica.<ref>{{Ref-web|url=https://www.mindat.org/min-1268.html|títol=Desert Rose|consulta=2019-02-16|llengua=anglès|editor=Mindat|data=}}</ref> El guix '''''satin spar''''', o també '''sericolita'''<ref>{{Ref-web|url=https://www.mindat.org/min-23238.html|títol=Sericolita|consulta=2019-02-16|llengua=anglès|editor=Mindat|data=}}</ref> és un tipus de guix fibrós de lluïssor sedosa. Originalment el nom es referia a una varietat de [[calcita]] descrita a [[Anglaterra]], posteriorment va emprar-se per a descriure varietats de guix i [[aragonita]]; actualment pot emprar-se per a referir-se a totes tres varietats.<ref>{{Ref-web|url=https://www.mindat.org/min-8573.html|títol=Satin Spar|consulta=2019-02-16|llengua=anglès|editor=Mindat|data=}}</ref> Una altra varietat que, generalment, es forma com a [[espeleotema]] són les '''flors de guix''' que solen trobar-se en coves o cavitats com a producte de precipitació.<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://www.minerals.net/MineralDefinition.aspx?name=gypsum|títol=Gypsum, selenite: The mineral gypsum information and pictures|consulta=2019-02-16|llengua=en|editor=Minerals.net|data=}}</ref> El corn de Ram (de l'[[anglès]] '''''Ram's Horn''''') és una varietat corbada que recorda la forma d'un corn.<ref name=":2" /><gallery>
Fitxer:Alabaster Briar,Howard Co.,Arkansas,USA.JPG|Alabastre
Fitxer:Gypse var. sélénite.jpg|Selenita (cristalls)
Fitxer:Roses des Sables Tunisie.jpg|Rosa del desert
Fitxer:Crystal from the cliff - geograph.org.uk - 652537.jpg|Guix fibrós
Fitxer:Gypsum speleothem (Cleaveland Avenue, Mammoth Cave.jpg|Flors de guix (espeleotema)
Fitxer:Gypsum-49984.jpg|Guix corbat
</gallery>
 
== Usos ==
* Així mateix, una de les aplicacions més recents de guix és la "remediació ambiental" en els sòls, això és, l'eliminació d’elements contaminants d'aquests, especialment metalls pesants.
* Ha estat utilitzat per a obtenir [[àcid sulfúric]].
 
== Varietats ==
* Quan el guix és transparent i apareix amb cristalls aplanats o en agregats fibrosos s'anomena [[selenita|guix selenita]].
* S'anomena [[alabastre (mineral)|alabastre]] quan es presenta en masses de cristalls fins o compactes.
* Quan es presenta en rosetes, agregats amb fines fibres marronoses i rosades, i concrecions a la sorra s'anomena [[rosa del desert]] (vegeu foto).
 
== Vegeu també ==
14.860

modificacions