Obre el menú principal

Canvis

191 bytes afegits ,  fa 9 mesos
m
 
La [[Figura d'interferència|figura d'interferència]] és biaxial, amb un [[Signe òptic|signe òptic]] (+); la [[Dispersió (física)|dispersió]] és forta i inclinada (r>v).<ref name=":0" /> Pot presentar alteracions a [[anhidrita]] (per [[deshidratació]]) o a alguns [[Minerals sulfurs|sulfurs]] o [[Sofre natiu|sofre]] (per [[reducció]]).<ref name=":0" />
 
 
== Morfologia ==
[[File:Hàbits guix.jpg|thumb|200px|Selecció d'hàbits del guix]]
 
=== Propietats físiques ===
 
=== Solubilitat ===
<ref>{{Ref-web|url=https://scholarcommons.usf.edu/cgi/viewcontent.cgi?referer=https://www.google.com/&httpsredir=1&article=1306&context=ijs|títol=Font Solubiliatt Guix|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
=== Propietats òptiques ===
 
== Formació ==
AbansHi d'entrarha endos matèria, cal diferenciar entre dosgrans tipus de guixː el guix primari i el guix secundari. El guix primari és el guix originat per precipitació directa del sulfat de calci; aquest guix no procedeix d'altres minerals. El guix secundari procedeix de l'anhidrita preexistent. L'anhidrita és un sulfat de calci no hidratat, mentre que el guix és un sulfat de calci hidratat. Depenent de la temperatura i la pressió, el guix perdrà l'aigua (a altes temperatures i pressions), mentre que l'anhidrita que arribi a aflorar, mitjançant una falla, diàclasis o per l'acció de l'home, podrà hidratar-se, ja sigui directament per l'aigua de pluja o per la humitat ambiental. En algunes ocasions la hidratació de l'anhidrita pot produir un augment de volum de la roca.<ref>{{ref-web|url=http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/sedimentaries.html|consulta=4 març 2013|títol=Roques sedimentaries|obra=Universitat de Barcelona, Facultat de Geologia|llengua=català}}</ref>
El guix es troba en moltes zones del món. Els dipòsits de guix es presenten característicament amb morfologies planars d'alguns metres de gruix. Molts dipòsits de guix s'han format en períodes en què els mars i oceans cobrien grans extensions de terra; quan aquests mars i oceans entraven en regressió (retrocedien), a l'interior dels continents hi quedaven ''mars mortes'' (conques endorreiques). En aquestes conques endorreiques hi havia una forta evaporació, i, com a conseqüència d'aquesta evaporació i unes aportacions minses a la conca mitjançant els rius, cada cop hi quedava menys aigua, i aquesta era més salada (augmentava la concentració de sals dissoltes). Si l'aigua de la conca continua evaporant-se, arriba un moment en què l'aigua està sobresaturada en sals, i aquestes comencen a precipitar; una d'aquestes sals és el guix.<ref>{{ref-web|url=http://geo.msu.edu/extra/geogmich/gypsummining.html|consulta=4 març 2013|títol=Gypsum|obra=GEO.MSU|llengua=anglès}}</ref>
 
=== Litofàcies ===
 
== Dipòsits, jaciments i localització ==
El guix es troba en moltes zones del món. Els dipòsits de guix es presenten característicament amb morfologies planars d'alguns metres de gruix.
 
== Varietats ==
14.581

modificacions