Diferència entre revisions de la pàgina «Alguerès»

150 octets eliminats ,  fa 1 any
m
- enllaç extern no actiu
m (- enllaç extern no actiu)
 
== Morfologia i sintaxi ==
 
=== Articles ===
* Forma clàssica de l'article determinat masculí: '''lo/los''' (pron. lu/lus) i femení '''la/les''' (pron. la/las), ara bé després de vocal pot passar a [-l-], [-ls], [-s]) "enviarà’ls hòmens").<ref>[[Giovanni Fiori]], ''Fenomeni eufonici nel catalano di Alghero'', p.[https://www.academia.edu/8098064/Fenomeni_eufonici_nel_catalano_di_Alghero_sintesi_part_1 16]</ref>
 
=== Altres elements ===
 
* Ús repartit de ''hi és'' i ''hi ha''. Per als noms amb l'article ''lo/la'' (determinants) s'empra ''hi és/hi són'': ''Mira que hi és l’amic tou'', ''Hi és lo pa de ahir'', ''No hi era la gent de l’altra volta'', ''No hi són los companyons meus''. Si els noms tenen l'article ''un/una'' (indeterminat) o no tenen article, s'usa la forma (dita impersonal) ''hi ha'' (també al plural): ''No hi ha problemes'', ''Hi ha un problema'', ''No hi havia gent'', ''Hi ha quatre gates''. Així la mateixa frase es pot dir de dues maneres, segons que es faci servir la construcció amb l'article o sense: ''No hi és lo menester'' o ''No hi ha menester''.
* Diminutius ''-utxo/a'' (ampollutxa, llitutxo, cambutxa, petitutxo/a) i, a vegades, del [[logudorès]], ''-eddu/a'' [edu/a] (porqueddu, micaredda<ref>Veny 1983: 111</ref>).
 
== Formes verbals i conjugacions ==
 
* Desinència zero a la primera persona del present de l'indicatiu. "Jo parl" (jo parlo-parle-parli).
 
* Afegiment de l'icrement velar ''-c'' als verbs en en -iar i -ouar a la primera persona (assetiar, batiar, canviar, confiar, copiar, criar (per crear), enrabiar, enviar, estudiar, somiar, triar; pouar) : ex. "envic" (envio), "confic" (confio).
 
* Afegiment de l'infix ''-eig/etj-'' als verbs en -ar (1era conjugació) a la rel de les persones 1, 2, 3 et 6 del present de l'indicatiu i del subjuntiu (són sardismes, manlleus moderns a l’italià o verbs autèntics catalans molt poc usats: afiliar, aliar, ampliar, animar, anoiar-se, anunciar, apreciar, apropiar, arruiar, atuar, augurar, avariar, calumniar, considerar continuar, contrariar, criticar, darriar, desmaiar-se, dimenticar, distanciar, divorciar, domiciliar, educar, eliminar, elogiar, encipriar, endimoniar, engabiar, enguiriar, enunciar, envidiar, esfuriar, esmaiar, esperdiciar, espiar, esquirriar, estipendiar, , estroniar, esvariar, evacuar, evidenciar, exiliar, expatriar, expiar, expropiar, extasiar, fotocopiar, fusilar, gloriar, gonfiar, habituar, humiliar, industriar, iniciar, insinuar, limitar, llicenciar, nadar, obligar, ocupar, odiar, oliar, premiar, preocupar, privilegiar, pronunciar, propiciar, reconciliar, remediar, rengraciar, restaurar, sentenciar, senyalar, tatuar, telefonar, testimoniar, variar... I els poc usats: agueiar, aixiriar, ajamboliar, amnistiar, arriar, auxiliar, contagiar, denunciar (denunçar), despropiar, encomiar, enfuriar-se, enjoiar, espoliar, foliar, incendiar (cremar, posar foc), insidiar, inventariar, negociar, obsequiar, parodiar, pronunciar (pronunçar), radiar, situar; I els poc usats: adauar, ansinuar, atenuar, avaluar, (en)creuar, desnuar, efectuar, enalguar, escuar, exceptuar, graduar, individuar, perpetuar, puntuar) : ex. (jo) "envidieig", (tu) "esvarieges" [asvarietjas], (ell) obreja [ubretja], (elles) ocupegen [ukupetjan], (jo) "triureig" (bato), (jo) "llaureig" (llauro), (jo) "odieig" (odio).
 
Certs verbs poden rebre l'un o l'altre increment, o ''-c'' o ''-eig/etj-'' : ajuar, atrofiar, enjuriar, judiciar.
 
=== Algueresismes entrats en la llengua estàndard ===
 
Qualques mots algueresos han entrat al diccionari normatiu ([[DIEC]]): '''llumí''' (misto), '''fedal''' (nat el mateix any, de la mateixa edat) i '''botàriga''' ([[bottarga]]) al [[Termcat]].
 
=== Arcaismes ===
 
Molts arcaismes s'han conservat o reactivat també per influència o calc de l'italià o del sard i els idiomes environants. Jaume Corbera Pou afirma que "l'arcaisme alguerès" és un mite.
 
 
=== Creacions o usos propis ===
 
'''''acaure''''' (escaure's), '''''a cent anys!''''' (hom respon: ''en vida tua!'' o ''i tu a contar/comptar-los'')! o '''''lo dia de avui (sic) lo pugueu conèixer per molts anys!''''' (auguri en les festes grosses, com Pasqua, Nadal, el cap d'any i sobretot aniversari: que visquis cent anys, per molts (d') anys!, molts d'anys i bons!; Calc del sard: "A chent'annos" [nord] o "A cent'annus" [sud] ''i tue a los contare''. Quan qualcú ha escapat una malaltia o torna de la presó, hom li diu : ''De aquí (sic) a cent anys una altra''. ''Déu lo vulgui'', hom respon), '''acollir''' (collir, de terra), '''afamegat''' (afamat, famejant), '''afinestrar-se''' (abocar-se a la finestra, mirar per la finestra), '''aiguasantera''' (pica d’aigua beneïda a l'església), '''ajàpido -a''' (de gust dolent, parlant del menjar), '''allascar''' (allunyar), altro (altre; cf. ita. altro), '''ambarar''' (aturar), '''a mos veure''' (a reveure, a més veure Val.), '''ampla''' (allargament d'un riu; petita aigua corrent si bé lenta), '''àmpriu''' (ampriu/empriu), '''aniu''' (m. o f.) (poltre, pollí), '''apeixar''' (pasturar el bestiar a pastura d'altri), '''apresar''' (prear, preuar), '''(ar)raonar''' (enraonar), '''arremonir''' (endreçar, mudar), '''atuar''' (mirar fixament, atentament, amb interès; defensar; fer en manera que no passi de mal; atendre, cuidar), '''avant-d’ahir''' (abans-d'ahir, despús-ahir), '''avisar''' (cridar algú), '''avisar-se''' (dir-se, que també s'hi empra), '''balija''' (maleta, valisa; cf. ita. valigia, sar. baliza; cas. valija), '''bandirar''' (fer el bandit; viure fora de casa, del país, per accions contra la llei, la justícia), '''banyerola''' (banyera), '''barrino''' (rosec, idea insistent), '''barrotx''' (carro, carrossa), '''bastonaga''' (pastenaga), '''berenada''' (també berena; berenar), bisaio/besaio /-a (besavi /-àvia), bísol (pèsol), bonaüra (bona sort), botar (vomitar, boçar Val.), '''brinyol''' (bunyol), '''bròcul''' (bròquil), '''bruscalla''' (serradura, encenalls), '''calceta''' (mitjó), '''calçó''' (pantaló, calces), '''capotí''' (mena de capot petit o jac, vestit tradicional antic), '''carrar''' (carrejar, carretejar, transportar, traginar amb carro; ribagorçà carriar, reducció de carreiar, variant fonètica de carrejar), '''carrosser''' (cotxer), '''cascavell/cascavel·la''' (preocupació, idea fixa), '''cingla(da)/cingladura''' (marca, vermellura, o cop blau, produït a la pell per una cinglada), '''comanar''' (comandar, tenir autoritat; guiar), '''cosidor''' (sastre), '''cotsa''' (musclo), '''debaix''' (celler, planta baixa), '''dellibrar''' (alliberar), '''descallar-se''' (fondre's), '''diada''' (durada d’un dia), '''dire''' o '''diure''' (dir), '''drins (a )'''''(dins. També: dintre [adrin'ta] o [arrin'ta]), eixugamà''' (eixugamans, tovallola), '''empromesa''' (prometença, exvot), '''emprometir''' (prometre), '''embufar(inflar bufant),emportar''' (importar), '''encurçar''' (escurçar), '''en fet''' (de fet; en efecte), '''esbandirar(viure perseguit per la justícia, fora de casa, amagat; viure desordena­dament, fora de casa),escorja / (d)escorjar''' (escorça, closca o clovella i escorçar/escorxar), '''esmocar''' (mocar, treure els mocs), esmorzada (esmorzar),''espaguets''''' (espaguetis), '''''esquerr''''' (esquerre, esquer), '''''espligar''''' (explicar, també emprat però forma en desús; cf. ita ''spiegare''), '''''estel•la''''' (estel, estela. També usen el cast. Estrell), '''''estroniar''''' (esternudar), '''''faixa''''' (bolquers), '''''fores de''''' (llevat de), '''''forrellat''''' (forat del pany), '''''fos''''' (fes, tall, forat), '''''fredolenc /-a''''' (bal. fredolec, fredolic -a), '''''grafí''''' (dofí, galfí; cfr. ita. meridional ''graffinu''), '''gransadora''' (gronxador, agronsador(a), '''''iscla''''' (terreny humit vora un riu), '''''jardí''''' (terreny d’arbres fruiters, esp. de cítrics, a l’entorn d’una casa de camp), '''''jócula''''' ([[Tapes decussatus]]), '''''llimanto/llimàntol''''' (llamàntol), '''''malandra''''' (taca d'oli, de greix, en un teixit o full de paper), '''''maç de flors''''' (pomell, ram de flors), '''''marina''''' (mar (encalmada); ''mar'' es manté en locucions i quan és tempestuosa), '''''mare de la mongeta''''' (llimac, mare de caragol), '''''mensil''''' (mesada), '''''massa''''' (molt), '''meravillejar-se''' (estranyar-se), '''mestre de paleta''' (paleta, mestre de cases), '''''minyonet''''' (nen, nin), '''nau''' (branca, tanyada d'un arbre), '''''netesa''''' (netedat), '''''ninar''''' (bressolar), '''''nitada''''' (durada d'una nit, nit), '''''nuvialles''''' (noces, nuviança), '''''núviu''''' (nuvi), '''ofici''' (despatx, oficina, bufet; cf. sar. ''ufìtziu'', ita. ''ufficio''), '''''papariu''''' (rosella),'' '''pardalar''''' (no parar quieta una persona, anar d'un lloc a l'altre), '''''peada''''' (cop de peu, guitza), '''''pebre''''' (pebrot), '''''pebre morisc(o)''''' (pebre coent/picant, pebrina, vitxo), '''''pessic''''' (molls, tenalles), '''''peüta''''' (petjada), '''''pipinera''''' (pollada, pollam; mai­nada, xicalla; menudalla), '''''poal de la ronya''''' (paperera), '''''polpot''''' (tou/panxell/palpís de la cama), '''''porreta''''' (propina), '''''portó''''' (porta gran; porta d'entrada d'un palau, d'una església), '''''pregadoria''''' (pregària), '''''queixal del judici''''' (queixal del seny), '''''rabent''''' (roent), '''''refredor''''' (refredat), '''''regitar''''' (gitar), '''''rempel·lar''''' (rebel·lar-se), '''''resto''''' (resta; cf. cas. i ita. ''resto'', sar. ''restu''), '''''rodo''''' (rotllana), '''''saltaflors''''' (carretó lleuger), '''''saludaré''''' (puput), ''seguresa'' (seguretat), '''''sendedemà/endedemà''''' (endemà, sendemà), '''''simó rimbau''''' (gamarús), '''''sòmiu''''' (somni), '''''sonaiolo''''' (cascavell, esquella, campaneta, sonall), '''''sor''''' (suor), '''''tardada''''' (durada d'una tarda, tarda), '''''tàcola''''' (gralla), '''''tenir cap''''' (recordar), '''timir''''' (témer; cf. sas. timmì'', sar. ''tìmere), '''''tovallol''''' (tovalló; cf. ita. ''tovagliolo''), '''''treball''''' (taller), '''''triure''''' (batre), '''''truncar''''' (trencar; cf. sar. ''truncare''), '''''tretxe''''' (tallerol capnegre), '''''txafareig''''' (safareig, bassa), '''''txatxarar''''' (xerrar; cf. ita. ''chiacchierare'', cas. ''chacharear''), '''''txitxí''''' (sexe masculí), '''''txitxina''''' (sexe femení), '''''valgia''''' (falcia, mall. ''valzia'', "delichon urbica"), '''''vasia''''' (gibrell, aiguamans), '''''vespre''''' (vespra, vigília), '''''viüd''''' (viudo), '''''xarlot''''' (becut), '''''xamberga''''' (cosa insignificant, de cap valor, de poca importància), '''''xonca''''' (mussol banyut), '''''xotxorombel·la/txutxurumbel·la''''' (tombarella, capgirell, capitomba, capbussó o figuereta), etc.
 
 
=== "Canvis" de significació ===
 
Alguns d'aquests canvis es deuen a calcs del sard o de l'italià que coincideixen amb mots catalans, altres són vocables que tenen un significat diferent de l'habitual en la resta de la llengua:
 
 
=== Mots amprats al genovès ([[lígur]]) o parlars itàlics ===
 
La migració de gent de [[Ligúria]] a l’Alguer començà després de la pesta del [[1582]].<ref>''Storia di Alghero'', vol. II, A. Budruni, pag. 70</ref> Es tractava sobretot de comerciants que ja coneixien la importància estratègica de la ciutat. A la segona meitat del s. XVII (després de la pesta del 1652) en nucli català era minoritari numèricament (7% de la població) mes mantenia el poder polític i econòmic, cada cop més en competició amb la gent originària de la Ligúria (que era el 20% de la població, del tot naturalitzada i parlava en català): els majors contribuents el [[1665]] eren dues famílies d'estirp genovesa, els Cavana i els Lavana (A Budruni, obra cit. vol.II, pag.110). Com passava per a la gent sarda, també la gent de la Ligúria per a poder gaudir dels vantatges que l’Alguer podia oferir s'havia de naturalitzar casant-se amb algueresos i parlant 'en pla', en la llengua de la ciutat.
 
 
=== Mots manllevats del castellà, sovint mitjançant el sard ===
La presència de castellanismes en l'alguerès actual és més gran del que molts lingüistes havien suposat, segons afirma [[Francesc Manunta]]. I segons [[Blasco Ferrer]] alguns han entrat a través del sard: '''''legu''''' (després, de seguida, de ''luego'', sar. també ''luego''), '''''pusentu''''' (s.f.; cambra, de ''aposento'', sar. ''aposentu''), '''feu''' (lleig, de ''feo'', sar. ''feu''; curiosament, en el [[sard]] meridional es manté el catalanisme ''lègiu'').
 
 
=== Termes manllevats o calcats de l'italià ===
 
Quan no és indicat d'altra manera, el mot en italià és el mateix:
 
* [http://www.alguer.260mb.com/Lexic.html Lèxic alguerès]
* [https://www.abdn.ac.uk/pfrlsu/documents/Perea,%20The%20Dialect%20of%20%20Alghero.pdf ''The Dialect of Alghero: continuity and change'', Maria Pilar Perea] {{en}}
* [http://clic.edu365.cat/gali/gali/galiAlg.jsp?var=alg Mètode d'aprenentatge del català, variant algueresa]{{Enllaç no actiu|data=2018}}
* [http://www.youtube.com/watch?v=Sqc96aJhjwQ&feature=related Vídeo de la situació del català a l'Alguer]
* [http://www.raco.cat/index.php/Cabdells/article/view/270245 ''El català a Sardenya a través de la documentació dels comtes d'Oliva (segles XVI-XVII) (2a part)'', JS i Molió, ‎2013]
36.230

modificacions