Joscelí II: diferència entre les revisions

* [[Joscelí III d'Edessa|Joscelí III]] († 1200), comte titular d'Edessa, senyor de Joscelin (senyoria a l'entorn de [[Sant Joan d'Acre]]).

* Isabel de Courtenay, casada el [[1159]] aamb [[ThorosToros II]], príncep de la [[Petita Armènia]]

El [[13 de setembre]] dedel [[1122]] Joscelí de Courtenay ([[Joscelí I d'Edessa]]) i [[Galerà del Puiset]], [[comtat d'Edessa|senyor de Bira]] foren capturats per l'ortúquida [[Nur al-Dawla Balak]] i empresonats a [[Kharpert]], i en el captiveri se'ls va unir [[Balduí II de Jerusalem]] que havia intentat alliberar-los el [[18 d'abril]] dedel [[1123]]. Mig centenar d'armenis van aconseguir apoderar-se de la ciutadella per un ardit i els presonerpresoners van poder fugir, però encara que Joscelí aconseguí escapar i arribar fins a [[Şanlıurfa|Edessa]], Balduí i Galerà foren capturats de nou.<ref name{{sfn|Grousset|1934|p="René01"> René Grousset, ''Histoire des Croisades et du royaume franc de Jérusalem''613-626}} </ref> Mort poc després Balak a mans del seu successor [[Timurtash]] Ibn Ghazi, aquest va acceptar alliberar Balduí contra rescat. Per garantir el pagament del rescat, fouforen intercanviat perintercanviats Yvette de Jerusalem, de cinc anys d'edat, per Joscelí, el fill del comte, d'uns 12 anys, i per altres deu joves nobles francs, que foren retinguts a ShaizarXaizar. Alep tornatornà llavors a [[Ak Sunkur al-Bursuki]], atabeg de Mossul, que va fer una inspecció als emirats sirians i s'encarregaencarregà dels ostatges el 15 de març dedel 1125. Però fou derrotat pels francs el juny del [[1125]] a [[AzâzAzaz]], i el botí permeté a aquests últims acabar el pagament del rescat.<ref name{{sfn|Grousset|1934|p="René"> René Grousset, Obra citada </ref>654-667}}

El [[1131]], Joscelí I va assetjar una fortalesa entre Alep i Mabbug. Mentre inspeccionava una mina que feia cavar sota una muralla, aquesta es va desplomar al seu damunt i el va enterrar. Fou extret de la runa, però estava greument ferit. Poc després, un emir va posar setge davant Kaisun. Joscelí va encarregar al seu fill la direcció de l'exèrcit per fer aixecar el setge d'aquesta plaça, però aquest noi es va aturar, al·legant una inferioritat numèrica. Joscelí pare va decidir llavors manar personalment el seu exèrcit des d'una llitera per socórrer Kaisun, elfet que va incitar l'emir a aixecar el setge, cosa que mostra fins a quin punt Joscelí era temut pels seus enemics. Però el vell comte va morir durant l'operació militar i el seu fill el va succeir com a comte d'Edessa.<ref name{{sfn|Grousset|1935|p="René01"/>16-18}}

En una època en què l'amenaça de [[ZangiImad-ad-Din Zengi I|Zengi]] esera precisauna realitat, Joscelí II començacomençà pera sostenirdonar suport a les intriques d'[[AlixAlícia de Jerusalemd'Antioquia|Alícia]], vídua de [[Bohemond II d'Antioquia]] que intentava desposseir la seva filla [[Constança d'Antioquia]] per prendre el poder, i [[Folc V d'Anjou]] (rei consort de Jerusalem des dedel 1131) va haver d'intervenir per barrar el pas als complotadorsinstigadors. Després va haver de defensar la població de [[Tilbesar|Turbessel]] atacada per Sawar, governador d'Alep designat per Zengi, i experimentà nombroses pèrdues.<ref name{{sfn|Grousset|1935|p="René"/>19, 22}} [[Ramon de Poitiers]] es va casar amb Constança d'Antioquia, però Joscelí lael detestava. També, quan Ramon va expulsar Raül de Domfront, [[patriarca d'Antioquia]], Joscelí va acollir a aquest darrer. Després, durant un litigi deper la frontera entre Ramon i [[Lleó I d'Armènia Menor]], va prendre partit pel príncep armeni, però va acabar dirigint ununa reconciliació entre els dos senyors.<ref name{{sfn|Grousset|1935|p="René"/>51, 56-57}}

El [[1137]], l'emperador [[Joan II Comnè]] va anar amb el seu exèrcit per reafirmar els seus drets sobre Antioquia. Rebé l'homenatgeel vassallatge de Ramon de Poitiers i, per un acord amb els francs, es va planejar una operació conjunta de conquesta d'Alep. Antioquia tornaria llavors a ser bizantina, i Ramon de Poitiers seria príncep d'Alep. Les operacions s'iniciaren al començament dedel [[1138]], i Ramon de Poitiers i Joscelí II d'Edessa acompanyaren l'exèrcit imperial. Bizâ'a fou conquerida el [[7 d'abril]] dedel [[1138]] i donada al comte d'Edessa. Però aquest setge els va fer perdre l'efecte de sorpresa, i l'exèrcit va fracassar en el [[setge de ShaizarXaizar]]. Ramon de Poitiers i Joscelí II no foren molt cooperatius amb els bizantins, ja que la presa d'Alep significà per a Ramon la pèrdua d'Antioquia, i l'operació de conquesta fou abandonada. L'exèrcit franco-bizantífrancobizantí es va replegar cap a Antioquia, on Joan Comnè exigí l'entrega de la ciutadella, però Joscelí va provocar aldarulls que obligaren alsels bizantins a sortir de la ciutat .<ref name{{sfn|Grousset|1935|p="René"/>100-124}}

[[Fitxer:Map County of Edessa 1131-1150-fr.svg|thumb|upright=1.8| Final del comtatComtat d'Edessa, dedel 1131 aal 1150 ]]

El [[1142]], Joan II Comnè temptaprovà de nou l'annexió d'Antioquia i, per tal de neutralitzar Joscelí, exigeixexigí d'aquest últim que li remetienviés la seva filla Isabel com a ostatge. Però no va poder prendre la ciutat, ja que els notablesnobles organitzaren aixecaments, japuix que no volien una ocupació bizantina. La mort de Joan Comnè el 8 d'abril dedel 1143 posà fi a les pretensions bizantines sobre Antioquia.<ref name{{sfn|Grousset|1935|p="René"/>146-153}}

Després de la mort de l'emperador, Ramon de Poitiers va assolar les possessions bizantines a [[Cilícia]] i engendraengendrà així una reacció d'hostilitat de part dels bizantins contra els rancsfrancs. A més, la rivalitat entre Ramon de Poitiers i Joscelí II havia esdevingut ruptura oberta. Aquest últim es quedaquedà generalment a Antioquia i es descuidadescuidà de dotar Edessa d'una guarnició suficient. [[Zengi]], [[atabeg de Mossul]] i [[atabeg d'Alep|d'Alep]], va organitzar una expedició al [[Diyar Bakr]] oficialment contra els [[ortúquides]], però en realitat per allunyar a Joscelí d'Edessa; llavors va enviar a aquesta ciutat un exèrcit que va començar el setge el 28 de novembre dedel [[1144]]. Mal proveïda i insuficientment defensada, malgrat la resistència dels sirians i dels armenis, la ciutat es va haver de rendir el [[23 de desembre]] dedel [[1144]], i Zengi es va apoderar de la regió situada a l'est de l'EufratesÈufrates.<ref name{{sfn|Grousset|1935|p="René"/>170-189}}

Zengi fou assassinat el [[14 de setembre]] dedel [[1146]], i els armenis d'Edessa aprofitaren per revoltar-se. Joscelí II tornà llavors a la seva capital el [[21 d'octubre]] dedel [[1146]], però el fill de Zengi, [[Nur-ad-Din Mahmud]], previngut, va decidir reprendrerecuperar la ciutat. Joscelí II i els seus companys van haver de fugir de la ciutat. Nur al-Din hi va entrar sense massa dificultats el 3 de novembre dedel 1146, i va fer massacrar lesels habitants siríacs i armenis.<ref name{{sfn|Grousset|1935|p="René"/>195-206}}

La notícia de la caiguda d'ÉdesseÉdessa va suscitar una [[segona Croada|nova croada]], però en lloc d'enfrontar-se a Nur al-Din i d'intentar reprendrerecuperar Edessa, els croats van atacar Damasc i no van obtenir resultats. Després de la tornada de la croada a Europa, Ramon de Poitiers fou mort el 29 de juny dedel 1149 a la [[Batallabatalla d'Inab|batalla de Ma'arratha]].<ref name{{sfn|Grousset|1935|p="René"/>235-245, 268-270}} A pesar d'haver perdut una bona part del seu comtat, Joscelí encara es va posar d'esquenaesquenes a la població cristiana siríaca saquejant el monestir de Mar Barsauma el 18 de juny dedel 1148. Aprofitant l'anarquia, els ortúquides es van apoderar de Gargar i de la seva regió; el seljúcida [[Masud I]] [[soldanat Seljúcida de Rüm|sultà dedel Rum]] es va apoderar de Marash i va assetjar Turbessel, però es va retirar per la intervenció del rei [[Balduí III de Jerusalem]]. El 1150, Joscelí va marxar a Antioquia per conferenciar amb el patriarca de la ciutat amb l'objectiu d'una defensa comuna contra Nur al-Din, i pel camí fou capturat per una partida de turcmans i empresonat a [[Alep]] el [[4 de maig]] dedel [[1150]]. La seva dona Beatriu va intentar defensar Turbessel contra les incursions turques cada vegada més freqüents, però acabà venent les restes del comtat als Bizantinsbizantins l'agost del [[1150]] (amb l'acord del rei Balduí III) i es va refugiar al [[regneRegne de Jerusalem]]. Joscelí II morí a Alep el 1159 després de nou anys de captivitat.<ref name{{sfn|Grousset|1935|p="René"/>275-293}}

== NotesReferències ==

* {{ref-llibre|nom=René|cognom= Grousset, ''|títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - I. 1095-1130 L'',anarchie musulmane|lloc= París, 1936 (reimpr.|editorial=Perrin|any= 1999)1934}}

* {{ref-llibre|nom=René|cognom= Grousset, ''|títol=L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient,'',|lloc= París,|any= 1949 (reimpr. 1979), 648 pàgs ({{ISBN|isbn=2-228-12530-X}})