Bru Lladó i Roca: diferència entre les revisions

Va tornar a tenir protagonisme amb l’escissió dels Sindicats Únics i l’aixecament anarquista de l’Alt Llobregat. Fou detingut el gener de 1932 a causa de la sublevació de Fígols i deportat a Villa Cisneros a bord del vaixell Buenos Aires, juntament amb Buenaventura Durruti, i els germans Francisco i Domingo Ascaso; amb ells va protagonitzar un motí quan el vaixell es trobava davant les costes de Fernando Poo. De retorn a Catalunya, es va enfrontar, des de el Sindicat Únic d’Oficis Diversos de Sabadell, amb la Federació Local de Sindicats (FLS), i el seu dirigent, Josep Moix llavors alineats amb els Sindicats d’Oposició i que acabarien sent expulsats i afiliant-se a la UGT i al PSUC. El maig de 1932 va partticipar a un míting a Saragossa amb Girvent i al mateix any també a Mollet i Olesa, i el març de 1933 a Barcelona, amb Herreros, Saavedra, Claramunt, Callejas i Montseny. De 1934 a 1936, milità a la FAI i, en concret, al grup d’afinitat anarquista barceloní amb Jaume Balius, Pablo Ruiz i Fernando Pellicer. De 1936 a 1937 fou regidor de l’Ajuntament de Sabadell d’on en va ser expulsat com la resta de cenetistes per Josep Moix i el PSUC arran dels fets de maig, Moix l’acusà de que amb el grup "Los amigos de Durruti" havia recolzat els milicians de la CNT que controlaven l’edifici de la Telefònica <ref>{{Cita libro|apellidos=Pelai Pagès i Blanch|nombre=Maria Teresa Martínez de Sas|enlaceautor=|título=Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans|url=|fechaacceso=|año=2000|editorial=Edicions Universitat de Barcelona i Abadia de Montserrat|isbn=848338227X|editor=|ubicación=|página=779|idioma=Català|capítulo=}}</ref>, també va ser delegat comarcal del departament d’Economia de la Generalitat.

 

<references />

[[Categoria:Sindicalistes]]

[[Categoria:CNT]]