Obre el menú principal

Canvis

4.862 bytes afegits ,  fa 8 mesos
cap resum d'edició
 
== Estructura cristal·lina ==
<br />
 
=== Cel·la unitat ===
 
|}
</center>
[[Fitxer:Estructura del Guix.png|miniatura|Estructura del guix.]]
 
== Formació i cicle diagenètic del sulfat càlcic ==
Hi ha dos grans tipus de guixː el guix primari i el guix secundari. El guix primari és el guix originat per [[Precipitació química|precipitació]] directa del sulfat[[Sulfat de calci;|sulfat aquestde guixcalci]], nomentre procedeix d'altresque minerals. Elel guix secundari procedeix de l'[[anhidrita]] preexistent.<ref name=":3" /> L'anhidrita és un sulfat de calci no hidratat, mentre que el guix és un sulfat de calci hidratat. Depenent de la [[temperatura]] i la [[pressió]], el guix perdrà l'[[aigua]] (a altes temperatures i pressions) i passarà a anhidrita, mentre que l'anhidrita que arribi a aflorar, mitjançant una [[falla]], [[Diàclasi|diàclasis]] o per l'acció de l'home, podrà hidratar-se, ja sigui directament per l'aigua de pluja o per la humitat ambiental, i es transformarà en guix. En algunes ocasions la hidratació de l'anhidrita pot produir un augment de [[volum]] de la roca.<ref name=":3">{{ref-web|url=http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/sedimentaries.html|consulta=4 març 2013|títol=Roques sedimentaries|obra=Universitat de Barcelona, Facultat de Geologia|llengua=català}}</ref>
 
=== Guix primari ===
Com s'ha dit anteriorment, el guix primari és aquell guix que ha cristal·litzat a partir de la precipitació directa del sulfat de calci, generalment a partir de l'evaporació d'un cos d'aigua. Molts dipòsits de guix s'han format en períodes en què els mars i oceans cobrien grans extensions de terra; quan aquests mars i oceans entraven en [[Regressió marina|regressió]] (retrocedien), a l'interior dels continents hi quedaven ''mars mortes'' ([[Conca endoerreica|conques endorreiques]]). En aquestes conques endorreiques hi havia una forta [[evaporació]], i, com a conseqüència d'aquesta evaporació i unes aportacions minses a la conca mitjançant els rius, cada cop hi quedava menys aigua, i aquesta era més salada (augmentava la concentració de sals dissoltes). Si l'aigua de la conca continua evaporant-se, arriba un moment en què l'aigua està sobresaturada en sals, i aquestes comencen a precipitar; una d'aquestes sals és el guix.<ref>{{ref-web|url=http://geo.msu.edu/extra/geogmich/gypsummining.html|consulta=4 març 2013|títol=Gypsum|obra=GEO.MSU|llengua=anglès}}</ref> Al principi de l'evaporació d'un cos d'aigua, precipiten les sals menys solubles; per tant el guix serà el primer (o un dels primers) minerals en precipitar, seguit per la precipitació de l'[[halita]] i, finalment, pels [[Clorur de potassi|clorurs de potassi]] i [[Clorur de magnesi|magnesi]] ([[Silvina|silvita]], [[carnal·lita]]...). Seguint aquest model general, en cada conca hi predominaran diferents minerals segons la composició del fluid evaporat i, per tant, en unes conques pot precipitar gran quantitat de guix mentre que en altres no.<ref>{{Ref-web|url=http://www.medellin.unal.edu.co/~rrodriguez/yacimientos-higueras/ymquimicos.htm|títol=Rocas y yacimientos de precipitación química|consulta=2019-02-17|llengua=castellà|editor=Universidad de Medellin|data=}}</ref> Quan el guix cristal·litza a partir de la precipitació del sulfat de calci d'un cos d'aigua lliures (un llac, mar...) es pot dir que és guix primari ''[[Stricto sensu|sensu stricto]]''; en canvi, quan cristal·litza a partir de la precipitació de sulfat de calci en altres ambients, com per exemple, com a [[Cimentació (geologia)|ciment]] intersticial entre sediments no evaporítics, pot rebre les denominacions de guix primari intersticial, sinsedimentari o diagenètic.<ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom=Guinea|nom=Javier García|cognom2=Frías|nom2=Jesús Martínez|títol=Recursos minerales de España|url=https://books.google.es/books?id=3uxhn3DbyP8C&pg=PA1179&lpg=PA1179&dq=yeso+primario+y+secundario&source=bl&ots=y5SfvKNSk3&sig=ACfU3U068ZP916v0OtyTX3OheHIwqBelwA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjj6fvJz8PgAhUrx4UKHUJpBd4Q6AEwC3oECAAQAQ#v=onepage&q=yeso%20primario%20y%20secundario&f=true|llengua=es|data=1992|editorial=Editorial CSIC - CSIC Press|isbn=9788400072636}}</ref>
 
Els guixos primaris presenten unes textures característiques que permeten diferenciar-los dels guixos secundaris. Entre els primaris s'hi troben guixos microcristal·lins (<2mm) i guixos macrocristal·lins o selenítics (>2mm).<ref name=":4" />
 
=== Guix secundari ===
Els guixos secundaris són aquells que provenen d'un reemplaçament ''[[In situ|in situ]]'', per hidratació, de formacions anhidrítiques de subsuperfície.<ref name=":5">{{Ref-llibre|cognom=Miralles|nom=Alfredo Arche|títol=Sedimentología: Del proceso físico a la cuenca sedimentaria|url=https://books.google.es/books?id=fu2PfR-jCCsC&pg=PA708&lpg=PA708&dq=yeso+primario+y+secundario&source=bl&ots=tBOQpKaJOV&sig=ACfU3U1TJL0PdJWrb9ixgxWb27gaQVywUg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjj6fvJz8PgAhUrx4UKHUJpBd4Q6AEwDHoECAIQAQ#v=onepage&q=yeso%20primario%20y%20secundario&f=true|llengua=es|data=1970|editorial=Editorial CSIC - CSIC Press|isbn=9788400091460}}</ref> La hidratació de l'anhidrita sol iniciar-se a través dels plans de major [[permeabilitat]] com ara l'[[Estrat|estratificació]], fissures i fracturació, entre d'altres. A partir d'aquests plans, la hidratació penetra en el cos anhidrític. La hidratació pot produir-se en una sola fase o en diferents estadis i sol estar controlada pels [[Nivell freàtic|nivells freàtic]]<nowiki/>s regionals; d'aquesta manera existeixen diferents sistemes d'hidratació:<ref name=":5" />
 
* A través de [[Filó (geologia)|vetes]]: la hidratació es produeix en totes direccions.
* Concèntrics: les diferents generacions avancen progressivament.
* Massius: el guix avança com un front.
 
Els guixos secundaris presenten unes [[Textura (petrologia)|textures]] característiques que permeten diferenciar-los dels guixos primaris. Existeixen tres varietats principals: porfiroblàstica (cristalls ben formats, de mil·limètrics a centimètrics), alabastrina (varietats de gra fi, tot i que de mides variables) i megacristal·lina (cristalls de centimètrics a mètrics). Generalment els cristalls no solen estar maclats i solen presentar inclusions residuals d'anhidrita, en particular en les varietats porfiroblàstiques i megracristal·lines. Aquestes tres varietats presenten tots els trànsits texturals possibles entre sí.<ref name=":4" /><ref name=":5" /><ref>{{Ref-publicació|cognom=Ortí|nom=F.|article=Aproximación al estudio petrográfico de las microestructuras de las rocas de yeso secundario ya su origen.|publicació=Revista del Instituto de Investigaciones Geológicas de la Diputación Provincial de Barcelona|url=|volum=32|data=1977|pàgines=87-152}}</ref>
== Formació ==
Hi ha dos grans tipus de guixː el guix primari i el guix secundari. El guix primari és el guix originat per precipitació directa del sulfat de calci; aquest guix no procedeix d'altres minerals. El guix secundari procedeix de l'anhidrita preexistent. L'anhidrita és un sulfat de calci no hidratat, mentre que el guix és un sulfat de calci hidratat. Depenent de la temperatura i la pressió, el guix perdrà l'aigua (a altes temperatures i pressions), mentre que l'anhidrita que arribi a aflorar, mitjançant una falla, diàclasis o per l'acció de l'home, podrà hidratar-se, ja sigui directament per l'aigua de pluja o per la humitat ambiental. En algunes ocasions la hidratació de l'anhidrita pot produir un augment de volum de la roca.<ref>{{ref-web|url=http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/sedimentaries.html|consulta=4 març 2013|títol=Roques sedimentaries|obra=Universitat de Barcelona, Facultat de Geologia|llengua=català}}</ref>
Molts dipòsits de guix s'han format en períodes en què els mars i oceans cobrien grans extensions de terra; quan aquests mars i oceans entraven en regressió (retrocedien), a l'interior dels continents hi quedaven ''mars mortes'' (conques endorreiques). En aquestes conques endorreiques hi havia una forta evaporació, i, com a conseqüència d'aquesta evaporació i unes aportacions minses a la conca mitjançant els rius, cada cop hi quedava menys aigua, i aquesta era més salada (augmentava la concentració de sals dissoltes). Si l'aigua de la conca continua evaporant-se, arriba un moment en què l'aigua està sobresaturada en sals, i aquestes comencen a precipitar; una d'aquestes sals és el guix.<ref>{{ref-web|url=http://geo.msu.edu/extra/geogmich/gypsummining.html|consulta=4 març 2013|títol=Gypsum|obra=GEO.MSU|llengua=anglès}}</ref>
 
=== Litofàcies ===
14.574

modificacions