Concert econòmic: diferència entre les revisions

m
cap resum d'edició
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments
mCap resum de modificació
Línia 1:
El '''Concert econòmic''' és un instrument jurídic que regula les relacions tributàries i [[Sistema de finançament autonòmic d'Espanya|financeres]] entre l'[[Administració General de l'Estat]] d'[[Espanya]] i la Comunitat Autònoma del [[País Basc]] i [[Navarra]]. Consisteix aquests territoris "s'obliguen a abonar una quantitat alçada per a contribuir al sosteniment de les càrregues de l'Estat".{{sfn|Muñoz Machado |1987|p=442}} La recaptació feta en aquests territoris segueix una jurisdicció a part de l'[[Hisenda Espanyola]] i és transferida a l'Estat una aportació per a finançar les càrregues d'aquest.{{sfn|Muñoz Machado |1987|p=443}}
 
== Història ==
Els territoris bascos i navarresos passaren de territoris exempts al sistema de concert amb la [[Llei de 25 d'octubre de 1839]], que permetia modificar els furs{{sfn|Muñoz Machado |1987|p=442}} per a coinciliar-los amb "l'interès de la Nació i de la Constitució de la monarquia".{{sfn|Muñoz Machado |1987|p=443}}
=== Primera Etapa: 1878-1937 ===
 
El procés d'adaptació s'inicià efectivament a Navarra amb la [[Llei Paccionada Navarresa|Llei paccionada de 16 d'agost de 1841]]. Les altres tres províncies es van ressistir a fer el canvi fins que la Llei de 21 de juliol de 1976 aboleix els furs, establint-hi el sistema de concert.{{sfn|Muñoz Machado |1987|p=443}}
 
=== Cas basc ===
==== Primera Etapa: 1878-1937 ====
 
El '''Concert Econòmic''' té el seu origen en la necessitat d'arbitrar algun sistema pel qual el [[País Basc]] ([[Àlaba]], [[Guipúscoa]] i [[Biscaia]]) paguessin els impostos a l'Estat després de l'aprovació de la Llei de 21 de juliol de 1876, que obligava al fet que els ciutadans d'aquestes províncies paguessin impostos a l'Estat segons les seves possibilitats.
Linha 128 ⟶ 133:
El règim va variar en 1937 respecte a Biscaia i Guipúscoa. Després de la caiguda de [[Bilbao]] en poder de les tropes "nacionals" el 19 de juny de 1937 i la fi de la Guerra al País Basc la Junta Tècnica de Burgos, per decret de 23 de juny de 1937, va dictar l'abolició del Concert Econòmic amb Biscaia i Guipúscoa, al·legant els "nacionals" que havien pagat amb la [[províncies traïdores|traïció]] al privilegi de comptar amb un Concert que donava tantes i tals facilitats al seu habitants. No obstant això, el règim va continuar a Àlaba, i a Navarra el [[Conveni Econòmic]] igualment vigent.
 
==== Segona Etapa: 1937-1980. El Concert alabès ====
 
Entre 1937 i 1980 el règim concertat va continuar reduït a la província d'Àlaba.
Linha 140 ⟶ 145:
Per Reial decret de 26 de novembre de 1976 es va aprovar una altra renovació del Concert amb Àlaba, de nou amb una vigència de 25 anys. No obstant això, els nous temps determinats per la mort de Franco i el començament de la [[Transició democràtica]] va suposar un evident i radical canvi en el Concert.
 
==== Tercera etapa: 1981-2009. El Concert actual ====
 
Després de la mort del [[General Franco]] i començar el procés de [[Transició democràtica]], les demandes d'autonomia, que s'havien plasmat en la [[Segona República Espanyola]] en els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i, ja en plena guerra, el del País Basc i el de Galícia, no només van fer que es reformulessin aquests sinó que també es va estendre el procés a la resta de l'Estat.
Linha 150 ⟶ 155:
Sobre aquests principis, en els últims mesos de 1980 es va entrar en la fase definitiva de negociació del Concert Econòmic, amb un acord final de 29 de desembre de 1980, encara que la seva aprovació final, a causa dels problemes polítics del moment (dimissió d'[[Adolfo Suárez]], 23-F,...) va haver d'esperar a maig de 1981, en què va ser aprovat per Llei d'article únic (Llei 12/1981, de 13 de maig).<ref>{{ref-web|url=http://www.boe.es/boe/dias/1981/05/28/pdfs/A11677-11687.pdf|títol=Llei 12/1981 - BOE<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
===== Característiques fonamentals del Concert Econòmic de 1981 =====
 
El Concert Econòmic va ser aprovat per mitjà d'una llei d'article únic, que no permet cap esmena al seu contingut, prèviament pactat entre les parts, de manera que o s'aprova o no s'aprova, però no es pot esmenar, a l'ús del tràmit dels tractats internacionals. Així, quan s'esmenta un article de la Llei de Concert s'entén que és l'article de l'acord, i no de la Llei que només té un article.
Linha 180 ⟶ 185:
Les Diputacions Forals recapten la gran majoria dels tributs, per tant, deixant aparti els municipals, per la qual cosa han de finançar al Govern Basc. Les relacions internes es regulen per mitjà de la [[Llei de Territoris Històrics]] (LTH) (Llei 27/1983, de 25 de novembre, de relacions entre les institucions comunes de la Comunitat Autònoma i els Òrgans Forals dels seus Territoris Històrics). El model de contingent amb l'Estat és mimetitzat en la seva essència puix que en el seu article 16 s'al·ludeix al fet que "els Territoris Històrics contribuiran al sosteniment de totes les càrregues generals del País Basc no assumides per ells, a la fi dels quals les Diputacions Forals efectuaran les seves aportacions a la Hisenda General del País Basc". En el seu article 20 s'estableix que els ingressos derivats de la gestió del Concert Econòmic, una vegada descomptat el contingent, es distribuiran entre la Hisenda General del País Basc i les Hisendes Forals, determinant-se les aportacions que aquestes últimes hagin de fer a la primera, quanties fixades pel Consell Basc de Finances, format per sis membres (tres del Govern Basc i una per cada Diputació). D'aquestes reunions s'han derivat diverses Lleis d'aportacions, la més recent Llei 2/2007; BOPB núm. 70, de 12 d'abril i BOPB núm. 80, de 26 d'abril.<ref>{{ref-web|url=http://www.ogasun.ejgv.euskadi.net/r51-341/es/contenidos/informacion/7121/es_2336/adjuntos/Ley_2-2007.pdf|títol=Llei 2/2007 - BOPB<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
===== La renovació del Concert Econòmic de 2002 i la seva reforma de 2007 =====
 
Després d'un complicat procés negociador, iniciat l'estiu de 2001, i després d'una pròrroga unilateral de l'Estat per Llei de 27 de desembre de 2001 lloc que no va haver-hi acord de la Comissió Mixta de Contingent en el seu moment, fou el 6 de març de 2002 quan en aquesta Comissió va aconseguir l'acord que es plasmaria en la Llei 12/2002 de 23 de maig.<ref>{{ref-web|url=http://www.boe.es/boe/dias/2002/05/24/pdfs/A18617-18636.pdf|títol=Llei 12/2002 - BOE<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
Linha 193 ⟶ 198:
 
Després dels primers cinc anys de vigència va ser reformat previ acord de juliol de 2007 i aprovat per Llei 28/2007, de 25 d'octubre, per la qual es modifica la Llei 12/2002, de 23 de maig.<ref>{{ref-web|url=http://www.boe.es/boe/dias/2007/10/26/pdfs/A43598-43602.pdf|títol=Llei 28/2007 - BOE<!--Títol generat per bot-->}}</ref> A més de renovar la Llei Quinquennal del Contingent, les administracions basca i espanyola van acordar una fórmula per donar resposta a les exigències fiscals de la Comissió Europea, es va adaptar el Concert Econòmic en matèria d'estabilitat pressupostària i acordat la composició de la Junta Arbitral prevista en el Concert i que fins a aquest moment no s'havia engegat.
 
=== Cas navarrès ===
Amb la Llei paccionada navarresa es va establir que la Diputació Foral Navarresa tinguera la mateixa autonomia pressupostària i tributària que el Consell de Navarra i la Diputació del Regne.
 
En base a les previsions dels preceptes d'aquesta llei, es van establir els convenis econòmics de 1876, 1927, 1951 i 1969. Aquest concert continuaria amb la [[Llei de Reintegració i Amillorament del Fur de Navarra]].{{sfn|Muñoz Machado |1987|p=443}}
 
== Crítiques ==
Al llarg de la història, se l'ha criticat negativament perquè:{{sfn|Muñoz Machado |1987|p=444}}
* Trenca amb el principi de solidaritat.
* Trenca amb el principi de capacitat de pagament (que diu que "les regions riques han de pagar més que proporcionalment i per damunt dels serveis que reben").
* És anacrònic.
* Trenca amb la possibilitat d'establir una política econòmica general.
* Està provat que és poc equitatiu a causa de la rigidesa de la quota i la tardança a l'hora d'adaptar-lo.
* Gran part de la recaptació provè de persones d'altres províncies.
 
Segons {{harvtxt|Muñoz Machado |1987|p=444}}, aquestes crítiques depenen realment de la regulació concreta del sistema de concert econòmic car poden haver-hi mecanismes que superen els inconvenients senyalats.
 
== Referències ==
Linha 217 ⟶ 238:
 
* [http://www.parlament.cat/document/recursos/46940.pdf Bibliografia temàtica: Concert econòmic]
 
* {{ref-llibre |cognom=Muñoz Machado |nom=Santiago |títol=Derecho público de las Comunidades Autónomas II |lloc=Madrid |editorial=Civitas |any=1987|isbn=84-7398-268-1 |edició=1a ed. reimp}}
 
== Enllaços externs ==
17.506

modificacions