Baix Ebre: diferència entre les revisions

Lo '''Baix Ebre''' és una [[comarca]] de [[Comunitat Autònoma de Catalunya|Catalunya]]. Limita al nord amb lo [[Baix Camp]], la [[Ribera d'Ebre]] i la [[Terra Alta]], a l'est amb lo Mar [[Mediterrani]], al sud amb la comarca del [[Montsià]] i a l'oest amb la [[Terra Alta]] i el [[Matarranya]]. Pertany a la [[província de Tarragona]] i forma part de l'àmbit territorial de les [[Terres de l'Ebre]]. Va ser creada el [[divisió comarcal de 1936|1936]] per la [[Generalitat de Catalunya]], eliminada pel [[franquisme]] i restituïda el [[1987]]. L'any 1990 se'n va escindir el municipi de [[Sant Jaume d'Enveja]] a l'hemidelta dret.

 

Té una extensió de 1.002,7 km² i la seua població (2009) és de 81.724 habitants. La formen 14 [[municipi]]s i la seua capital administrativa és [[Tortosa]].

 

Los pobles de l'interior de la comarca es caracteritzen pel seu nucli antic, dins del qual se conserva encara certa part de l'arquitectura popular. D'altra banda, els pobles situats a la vora del mar mantenen un cert aire mariner dins del nucli antic. I els pobles de creació més recent són los que trobem en territori deltaic.

 

Lo Baix Ebre és tancat per la [[Serralada Prelitoral]]. Esta serralada és tallada per l'Ebre, el qual s'ha obert camí pel pas de [[Barrufemes]], en comptes de fer-ho pel [[pla del Burgar]], camí que semblaria més normal. Lo fet és que el riu pren l'itinerari aparentment més difícil, entre les serres de Cardó i el conjunt dels Ports de Beseit.

 

Lo cabal mitjà de l'Ebre a l'aforament de Tortosa és de 530 m³/segon.<ref>{{ref-publicació|cognom=Mas|nom=Oriol|títol=Un riu sense vida|publicació=El Punt Avui|data=11 de novembre de 2012|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/11-mediambient/591968-un-riu-sense-vida.html|consulta=25 febrer 2013}}</ref> Lo període de màxim cabal sol ser a la primavera a causa de les pluges abundoses i a la fosa de la neu. Com ja s'ha vist, los màxims absoluts, és a dir, el moment de més cabal, és normalment després dels forts aiguats que tenen lloc sobretot a la tardor, en què s'han arribat, a mesurar cabals instantanis de més de 10.000 m³/segon. Los anys plujosos, en especial a les zones pirinenques, lo cabal és força superior a la mitjana. En canvi, els anys secs, l'Ebre aporta menys aigua.

 

Lo clima del Baix Ebre és mediterrani de tipus Litoral Sud, excepte a l'àrea dels [[Ports de Beseit]] on és de tipus Prelitoral Sud. La precipitació mitjana anual varia entre els 550&nbsp;mm i 600&nbsp;mm a bona part de la comarca, si bé, als Ports arriba als 900&nbsp;mm. Los màxims se donen a la tardor i els mínims a l'estiu, sobretot a la costa. Los hiverns són freds a muntanya i suaus al [[Delta de l'Ebre]], amb mitjanes que oscil·len dels 5&nbsp;°C a 11&nbsp;°C, donant-se els valors més baixos a muntanya, i els estius calorosos, entre 20&nbsp;°C i 25&nbsp;°C, comportant una amplitud tèrmica anual mitjana.<ref name="meteocat">{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/comarques.pdf |títol=Climatologies comarcals |obra=Web|autor=Servei Meteorològic de Catalunya|enllaçautor=Servei Meteorològic de Catalunya|lloc=Catalunya}} [[Viquipèdia:Autoritzacions/Meteocat|CC-BY-SA-3.0]]</ref>

 

Tota la comarca queda oberta al mar. Malgrat la presència de les muntanyes de la Serralada Prelitoral, que deixen a recer les planes, lo vent que més caracteritza la comarca és lo [[mestral]] o serè, conegut per vent de dalt, del nord-oest. És un vent sec que pot bufar amb força, pel que entorn d'alguns conreus s'han plantat fileres de xiprers per a protegir els cultius. La matinada, o vent de baix, del sud-est, és humida i normalment poc intensa. Los llevants, de l'est o nord-est, poden bufar amb violència i provocar tempestes intenses.

 

<br />[[Fitxer:Ametller.jpg|thumb|230px|Un camp d'ametllers abundants al Baix Ebre.]]

El contrast de relleu i clima ha determinat una gran diversitat de paisatges vegetals. A més, l'home els ha aprofitat i explotat de manera diferent. Lo resultat és un fort contrast entre el paisatge de la plana i el de muntanya. A la plana hi ha un predomini de conreus, i a la muntanya de boscos o matollars.