Abat Oliba: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.40.216.216. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
mCap resum de modificació
Línia 18:
 
== Oliba, comte ==
L'any [[971]] neix a Besalú o a [[Palau de Cornellà de Conflent|Cornellà de Conflent]]<ref>Ponsich, 1995.</ref> el tercer fill del comte [[Oliba Cabreta]], en el si de la família més prominent de la Catalunya del {{segle |X}}, la qual ostentava l'hegemonia dels comtats d'Urgell, Cerdanya, Besalú, Osona, Manresa i Girona.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom= Roca| nom = Maria Carme | article = Catalunya fa 1.000 anys, rere els passos de l'Abat Oliba, el pare espiritual del país | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 73| data = novembre 2008 | pàgines = p. 40-43 |issn =1695-2014}}</ref>
 
L'any [[988]] el [[comte]] Oliba Cabreta pren els hàbits i es retira a [[Abadia de Montecassino|Montecassino]] amb [[Romuald de Ravenna]], a qui va conèixer a Cuixà.
Línia 27:
 
== Oliba, monjo i abat ==
L'agost de [[1002]], quan tenia 31 anys, renuncià als comtats, cedint el comtat de Ripoll al seu germà Bernat i el de Berga a Guifré, i ingressà a l'[[benedictins|orde benedictí]] al [[monestir de Ripoll]]. L'any [[1008]], després de la mort de l'[[abat]] Seniofré, Oliba fou escollit [[abat]]. Poc mesos després, aquell mateix any, fou escollit abat del Monestir de [[Sant Miquel de Cuixà]]. Oliba inicia un seguit d'accions per a promoure una disciplina més austera en els seus monestirs.<ref name="romanic obert">{{ref-web|url= http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/abat_oliba?p_r_p_564233524_buscadorSearchHistorialId=3&_rom_fi_WAR_patmapaportlet_posicion=0 | consulta=18 gener 2014|títol=Abat Oliba|obra=Web| editor=Generalitat de Catalunya. Romànic Obert}}</ref>
 
L'any [[1008]], després de la mort de l'[[abat]] Seniofré, Oliba fou escollit [[abat]]. Poc mesos després, aquell mateix any, fou escollit abat del Monestir de [[Sant Miquel de Cuixà]]. Oliba inicia un seguit d'accions per a promoure una disciplina més austera en els seus monestirs.<ref name="romanic obert">{{ref-web|url= http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/abat_oliba?p_r_p_564233524_buscadorSearchHistorialId=3&_rom_fi_WAR_patmapaportlet_posicion=0 | consulta=18 gener 2014|títol=Abat Oliba|obra=Web| editor=Generalitat de Catalunya. Romànic Obert}}</ref>
 
La fama de l'abat féu que l'any següent, [[1009]], també el nomenessin abat de [[Sant Martí del Canigó]] i altres monestirs acollissin el seu estil de govern, com els monestirs de [[Sant Feliu de Guíxols]] i el de [[Sant Sadurní de Tavèrnoles]].
Linha 37 ⟶ 35:
=== Santa Maria de Ripoll ===
[[Fitxer:Ripoll35.jpg|thumb|dreta|150px|[[Claustre]] de [[Santa Maria de Ripoll]]]]
La Catalunya de finalsla fi del {{segle |X}}, en ser zona fronterera entre l'islam i la cristiandat esdevingué un important nucli cultural, l'accés directe a la ciència àrab i l'important prestigi que acumulaven els ''[[scriptorium|scriptoria]]'' dels monestirs catalans col·locaren la cultura catalana com a capdavantera a Europa.
 
D'entre tots, el ''scriptorium'' català més important fou el de Ripoll. El papa [[Silvestre II]] introduí a Europa la numeració àrab i el concepte de zero, així com l'astrolabi gràcies als coneixements adquirits a [[Ripoll]]. La biblioteca de Ripoll fou, en l'època d'Oliba, el qual arriba a triplicar el nombre de volums sota el seu mandat, junt amb la de [[Bobbio]], una de les més importants de tota la cristiandat.
Linha 50 ⟶ 48:
 
== Oliba, bisbe ==
A finalsla fi de l'any [[1017]], amb la intervenció decisiva de la comtessa [[Ermessenda de Carcassona]], de la qual Oliba restà com a bon amic i conseller, fou nomenat bisbe auxiliar de [[Vic]]. A la mort del bisbe Borrell d'Osona l'any següent, [[1018]], Oliba és nomenat bisbe.
 
Una de les primeres accions que portà a terme com a bisbe fou donar suport al seu germà [[Bernat I de Besalú|Bernat Tallaferro]] en l'expulsió del cenobi del convent de [[Sant Joan de les Abadesses]]. El monestir, fundat per [[Guifré el Pelós]] cent anys abans, era un dels monestirs femenins més importants de l'època. Bernat acusà l'abadessa Ingelbrega, germanastra d'ell i Oliba, i la resta de monges de tenir una conducta deshonesta. Bernat, amb Oliba i un grup de prohoms presentà el cas al Papa [[Benet VIII]] el qual decretà l'expulsió de les monges del cenobi i ordenà que en el monestir s'hi instal·lessin monjos, nomenant abat el fill de Bernat, Guifré. La intenció de Bernat de crear el Bisbat de Besalú fou segurament el motiu últim d'aquesta acusació contra les monges de Sant Joan. Finalment l'any [[1017]] Bernat aconseguí que es formés el Bisbat de Besalú, amb tot, la vida del dit bisbat fou efímera, ja que desaparegué al cap de tres anys, el [[1020]], a la mort del mateix Bernat, el qual morí ofegat en les aigües del riu [[Roine]].
Linha 70 ⟶ 68:
 
=== Restauració de Manresa i Cardona ===
L'any [[1003]] [[Manresa]] queda destruïda i els seus habitants fets presoners per tropes sarraïnes comandades per [[Abd-al-Màlik al-Mudhàffar|Abd-al-Malik]]. La ciutat restà en runes durant anys. Mentre els comtes catalans impulsaven la construcció de castells defensius al llarg de la línia del Llobregat, Oliba també participà activament en la construcció de castells defensius a la frontera del seu bisbat, des de Calaf fins a Queralt. L'any [[1020]], Oliba s'implica personalment en la reconstrucció de Manresa. Junt amb els comtes de Barcelona i altres nobles, viatjà a la ciutat i confirmà per escrit la dotació i el patrimoni de la ciutat. Un any abans Oliba participà en un procés semblant a [[Cardona]]. Oliba instigà al Vescomte d'Osona [[Bermon]] que restaurés la canònica de Sant Vicenç.
 
L'any [[1020]], Oliba s'implica personalment en la reconstrucció de Manresa. Junt amb els comtes de Barcelona i altres nobles, viatjà a la ciutat i confirmà per escrit la dotació i el patrimoni de la ciutat.
 
Un any abans Oliba participà en un procés semblant a [[Cardona]]. Oliba instigà al Vescomte d'Osona [[Bermon]] que restaurés la canònica de Sant Vicenç.
 
== Assemblees de Pau i treva ==