|
|sil=fra
}}
@maarcdelaossaa en insta nenas.
El '''francès'''<ref>Francés en pronúncia occidental i francès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: [[Viquipèdia:Llibre d'estil#Sobre l'accentuació de la e|el Llibre d'estil]]</ref> ({{lang|fr|''le français''}} {{àudio|Fr-le_français-fr-ouest.ogg|{{IPA|/lə fʁɑ̃sɛ/}}}} o {{lang|fr|''la langue française''}} ({{IPA|/la lɑ̃ɡ fʁɑ̃sɛz/}}) és una [[llengua romànica]] [[Occident|occidental]] també coneguda com a [[llengua d'oïl]] -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'[[occità]], que empra «òc»). Nasqué als volts de [[París]] i s'escampà extensivament per tot [[França]] com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès ([[occità]], [[bretó]], [[basc]], [[català]], [[alsacià]], [[cors]], etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: [[picard]], [[való]], [[normand]], [[galo|gal·ló]], etc.). Amb el [[colonialisme]], el seu ús es va estendre arreu del [[món]], sobretot a l'[[Àfrica]] i en alguns punts d'[[Amèrica]] (fonamentalment [[Louisiana]] i el [[Quebec]]) i [[Oceania]], on encara es conserva, i d'[[Àsia]], on el seu ús com a llengua colonial és en reculada.
A [[Europa]], gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a [[Bèlgica]] ([[Valònia]] i [[Brussel·les]]), a [[Suïssa]] (cantons occidentals), a [[Itàlia]] ([[Vall d'Aosta]]), a [[Luxemburg]] i a [[Mònaco]].
|
