Laocoont i els seus fills: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
{{infotaula obra artística
|peu=''Laoocont i els seus fills'' al [[Museus Vaticans#Museu Pius-Clementí|Pius-Clementí]] dels [[Museus Vaticans]].}}
'''''Laocoont i els seus fills''''' (o Laocont) és un grup [[escultura|escultòric]] del període [[hel·lenístic]] [[Grècia|grec]] ([[segle I]]). Mesura 242 cm d'alçada i està executat en [[marbre]] blanc. Es troba al Museu Pius-Clementí dels [[Museus Vaticans]] a [[Roma]].<ref>{{ref-web |url=http://www.vaticanstate.va/ES/Monumentos/Museos_Vaticanos/Museo_Pio_Clementino.htm |títol=''Laocoont i els seus fills'', Museu Pío Clementino|llengua=italià|consulta=25 gener 2012}}</ref> Representa la mort del sacerdot [[Troia|troià]] [[Laocoont]], castigat pels déus a ésser estrangulat per serps marines junt amb els seus dos fills. Fou realitzat per [[Agesandre]], [[Polidor de Rodes|Polidor]] i [[Atenodor de Rodes]], segons consta a la inscripció del pedestal de l'escultura religiosa.
==
Es va trobar el [[14 de gener]] de [[1506]] a l'emplaçament [[Esquilí|Esquili]], a la [[Domus Aurea]] de [[Neró|Nero]] a Roma.<ref name="gec">''La Gran Enciclopèdia en català'' (2004)</ref> Va ser l'arquitecte [[Giuliano da Sangallo]] el que va identificar l'escultura<ref>Jerome J. Pollitt,(1999), "Introduction: masters and masterworks", a O. Palagia i J. J. Pollitt (ed.), ''Personal Styles in Greek Sculptures'', Cambridge University Press, pàg. 3 {{en}}</ref> com la descrita per l'autor romà [[Plini el Vell]], en la seva enciclopèdica ''Història Natural''.<ref>Plini el Vell. ''Història Natural'', xxxvi, 37</ref> En ella va deixar escrits uns comentaris laudatoris en relació a l'obra que va veure en el palau de l'emperador [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]] cap a l'any 70: ▼
[[Fitxer:Lakoon - Marco Dente.jpg|thumb|left|[[Gravat]] de Marco Dente mostrant l'escultura com va ser trobada.]]
▲Es va trobar el [[14 de gener]] de [[1506]] a l'emplaçament [[Esquilí]], a la [[Domus Aurea]] de [[Neró]] a Roma.<ref name="gec">''La Gran Enciclopèdia en català'' (2004)</ref> Va ser l'arquitecte [[Giuliano da Sangallo]] el que va identificar l'escultura<ref>Jerome J. Pollitt,(1999), "Introduction: masters and masterworks", a O. Palagia i J. J. Pollitt (ed.), ''Personal Styles in Greek Sculptures'', Cambridge University Press, pàg. 3 {{en}}</ref> com la descrita per l'autor romà [[Plini el Vell]], en la seva enciclopèdica ''Història Natural''.<ref>Plini el Vell. ''Història Natural'', xxxvi, 37</ref> En ella va deixar escrits uns comentaris laudatoris en relació a l'obra que va veure en el palau de l'emperador [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]] cap a l'any 70:
{{cita|Ha de ser situada per davant de totes, no només de l'art de l'estatuària sinó també del de la pintura. Fou esculpida en un únic bloc de marbre pels excel·lents artistes de Rodes Agesandre, Polimdor i Atenodor i representa Laocoont, els seus fills i les serps admirablement enroscades.<ref> Marion Muller-Dufeu, (2002), ''La Sculpture grecque. Sources littéraires et épigraphiques'', Paris, éditions de l'École nationale supérieure des Beaux-Arts, coll. «Beaux-Arts histoire», pàg. 896-897 {{ISBN|2-84056-087-9}}. {{fr}}</ref>}}
Línia 17:
L'any [[1905]] l'arqueòleg Ludwig Pollack va identificar el braç original<ref>[http://www.soumaya.com.mx/navegar/anteriores/anteriores07/Mayo/laocoonte.html Museu Soumaya. Accés el 24 octubre 2008]</ref> i tenia la posició flexionada com ja havia avançat [[Miquel Àngel]], braç que es va afegir en una restauració realitzada el [[1957]] i en la qual es van treure totes les peces afegides.
==
[[Fitxer:Antikensammlung Mannheim Laokoon.jpg|thumb|250px|Còpia del grup de Laocoont restaurat amb el braç estirat a [[Mannheim]].]]
La datació de l'obra és controvertida: en principi se suposà que era del [[segle I]] perquè es conservaven signatures d'aquesta època d'un escultor de [[illa de Rodes | Rodes]] anomenat [[Atenodor de Rodes|Atenodor]], fill d'[[Agesandre]]. Però, el [[1954]], Gisela Richter va assenyalar que els noms d'Atenodor i Agesander eren molt habituals a Rodes durant diverses generacions i, a més a més, copsava una gran similitud entre aquesta obra i un [[fris]] de l'[[altar de Zeus a Pèrgam]] on apareix representada la lluita entre déus i gegants. Concretament, l'expressió i les característiques del rostre de [[Laocoont]] són molt similars al gegant que [[Atenea]] agafa pels cabells, així com les serps tenen els seus equivalents en l'esmentat altar. Per això, va datar l'obra en el mateix període que aquest fris, al [[segle II aC]].
Línia 30:
L'any 2005 la investigadora [[estatunidenca]] Lynn Catterson va realitzar una conferència on va exposar la hipòtesi que el grup escultòric podria ser una falsificació realitzada per [[Miquel Àngel]], basada en una sèrie de dades que la relacionen amb ell. Tanmateix aquesta hipòtesi sembla ignorar la troballa de 1957 a Sperlonga, amb fragments d'escultures realitzades amb una tècnica similar al ''Laocoont i els seus fills''.
== Estudi de
[[Fitxer:Laocoon Pio-Clementino Inv1059-1064-1067 n2.jpg|thumb|300px |Detall del rostre de Laocoont amb un gran dramatisme]]
L'obra està emmarcada dins d'una composició de [[piràmide|figura piramidal]], i la millor posició per la seva visió és la frontal; l'obra representa les emocions humanes en la seva màxima expressió patètica. És, junt amb el gran [[altar]] de [[Zeus]] i [[Atenea]] a [[Pèrgam]] ([[180 aC|180]]-[[160 aC]]), un exemple de l'escultura escenogràfica hel·lenística d'un [[drama]]tisme més extremat.<ref>García Sánchez, Laura-Triadó, Joan Ramon, (1999). ''Arte griego'', Barcelona, Parramón, {{ISBN|84-342-2239-6}} </ref> Des del [[Renaixement]], aquest grup és representatiu de l'art antic o d'un dels dos corrents principals de l'art hel·lenístic: l'acadèmic i el barroc, al qual pertany aquest grup.<ref>Chamoux, Francois (1967). ''Arte Griego'', Barcelona, Seix Barral, pàg. 99 </ref>
| |||