Edat antiga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Casi nada soy tonto o tonta
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Revertides les edicions de 95.169.224.157. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{història universal}}
L{{'}}'''edat antiga''' o '''antiguitat''' és el període de la [[història]] entre el naixement de l'[[escriptura]] i la caiguda de l'[[imperi Romà|Imperi romà]] el [[476]], que marca l'inici de l'[[edat mitjana]]. És, per tant, el primer període pròpiament històric. El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències itsi arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans [[imperi]]s. Cal no oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara en la prehistòria (o protohistòria) i un altre haver-ne evolucionat molt. El règim polític més abundant és la [[monarquia]]. Sorgeix el [[comerç]] com a tal, amb l'aparició de la [[moneda]] i de les grans rutes d'intercanvi.
 
L'edat antiga conté dues èpoques:
Línia 21:
Alguns autors culturalistes fan arribar l'[[antiguitat tardana]] europea fins als segles VI i VII, mentre que, l'escola "mutacionista" francesa l'estén fins a algun moment entre els segles IX i XI. Diferents interpretacions de la història posen l'accent en qüestions econòmiques (transició del mode de producció esclavista a manera de producció feudal, des de la crisi del segle III); polítiques (desaparició de l'imperi i instal·lació dels [[regnes germànics]] des del [[segle V]]), o ideològiques, religioses (substitució del [[paganisme]] politeista pels [[monoteisme]]s teocèntrics): el [[cristianisme]] -segle IV-, i posteriorment l'[[islam]], [segle VII, filosòfiques ([[filosofia antiga]] per la [[filosofia medieval|medieval]]) i artístiques (evolució des de l'[[art antic]] -clàssic- cap a l'[[art medieval]], [[art paleocristià|paleocristià]] i [[preromànic]])].<ref> Edward Gibbon, Fustel de Coulanges i Perry Anderson (''op. cit.''); [[Henri Pirenne]]''Mahoma i Carlemany''. </ref>
 
Les civilitzacions de l'antiguitat són agrupades geogràficament per la historiografia i l'arqueologia en zones en què diferents pobles i cultures van estar especialment vinculats entre si, tot i que les àrees d'influència de cadascuna d'aquestes van arribar en moltes ocasions a interpenetrar-se i a anar molt més lluny, formant imperis de dimensions multicontinentals (l'[[Imperi Persa|Imperi persa]], el d'[[Alexandre el Gran]] i l'[[Imperi Romà|Imperi romà]]), talassocràcies ('govern dels mars') o [[rutes comercials]] i d'intercanvi de productes i idees a llarga distància; encara que sempre limitades pel relatiu aïllament entre si (obstacles dels [[desert]]s i oceans), que arriba a ser radical en alguns casos (entre el [[Vell Món]] i el [[Nou Món]]). La navegació antiga, especialment la naturalesa i extensió de les expedicions que necessàriament van haver de realitzar les cultures primitives de [[Polinèsia]] (almenys fins a l'[[Illa de Pasqua]]), és un assumpte encara polèmic. En algunes ocasions, s'ha recorregut a l'arqueologia experimental per provar la possibilitat de contactes amb Amèrica des del [[Pacífic]]. Altres conceptes d'aplicació discutida són la prioritat del difusionisme o del desenvolupament endogen per a determinats fenòmens culturals ([[agricultura]], [[Edat dels Metalls |metal·lúrgia]], [[escriptura]], [[alfabet]], [[moneda]], etc.) i l'aplicació de l'[[evolucionisme]] en contextos arqueològics i antropològics.
 
== Antic Orient ==