Joiaquim: diferència entre les revisions

Segons la [[Bíblia]], el '''Rei Joiaquim''' (en [[hebreu]] יֶהוֹיָקִים [yəhôyaqîm], en [[català]] més comunament conegut com a [[Joaquim]]<ref>Així és transcrit el seu nom a la ''Bíblia de Montserrat''</ref>), tot i que el seu nom de naixement era '''Eliaquim''' (en [[hebreu]] אֶלְיָקִים [ʾelyaqîm]) fou el divuitè [[rei de Judà]] [[608 aC]]-[[598 aC]].

Si bé el seu regnat no destaca gens en el llibres històrics de la  Bíblia ([[Segon llibre dels Reis]] i [[Segon llibre de les Cròniques]]) que es limiten a dir que ofenia Déu amb el seu comportament, en el ''Llibre de [[Jeremies (profeta)|Jeremies]]'' pren relleu com a perseguidor d’aquest profeta. A més s’hi relata com va fer morir un altre profeta, Uriahu ([[Uries]]) i ordenà que llancessin el seu cos a la fossa comuna (Jr 26, 20-24). Jeremies  pronuncià un dur oracle contra el rei en què el qualifica d’injust i opressor. La profecia acaba així: “''Tindrà l'enterrament d'un ase: l'arrossegaran per llençar-lo enllà de les portes de Jerusalem!"''(Jr 22, 19)<ref>Les citacions bíbliques són de la ''Bíblia de Montserrat'', 1970</ref>. Però l’episodi sens dubte més colpidor  és el relatat al capítol  36; Baruc, secretari i deixeble del profeta, llegeix al Temple de Jerusalem  un rotlle amb les profecies que Jeremies li havia dictat, ho fan saber al rei Joiaquim i aquest demana que li duguin el rotlle i l’hi llegeixin. Tant l’irrita la lectura que  segons el van llegint  esquinça amb un ganivet el text llegit i el tira al foc. Tot seguit ordena que Jeremies i Baruc siguin detinguts, però el Senyor els manté amagats. Cap rei d’Israel ni de Judà havia gosat actuar així.

Déu ordena a Jeremies tornar a escriure les profecies i Baruc les reescriu al dictat del profeta, que encara n’afegeix més. A més reitera l’oracle sobre el rei: ''Per això, així parla [[Jahvè]] sobre Joaquim, rei de Judà:'' ''No tindrà més ningú sobre el tron de David, i el seu cadàver quedarà exposat a la calor del dia i al fred de la nit''. (Jr 26, 30)

-Segons el Llibre dels Reis (2nRe 24,2) el Senyor va enviar contra Joiaquim bandes de caldeus, arameus, moabites i ammonites. Això era per castigar Judà pels pecats de [[Manassès de Judà|Manassès]]. El text no diu si aquestes bandes actuaven per iniciativa pròpia o al servei de Nabudoconosor, per bé que en aquestes circumstàncies semblen un avançada de l'exèrcit caldeu. Sobre la mort del rei JoaiaquimJoiaquim el text és lacònic; simplement afirma que el rei es reuní amb els seu pares i fou succeït pel seu fill [[Joakhín]], també anomenat [[Jeconies]] (2nRe 24,7). Si bé no hi ha cap referència al motiu de la mort ni al lloc d’enterrament, podem deduir-ne que si la successió  va produir-se sense incidents dignes d’esment, la mort va ser natural, tot i la joventut del monarca (36 anys segons 2Cr 36,5). Si tenim en compte la durada brevíssima del regnat del seu fill (3 mesos), truncat per l’ocupació babilònia de Jerusalem i la captivitat del jove monarca, és fàcil deduir que les tropes de Nabucodonosor ja estaven a punt d’envair Judà o la invasió ja estava en marxa quan Joiaquim morí. És possible que morís durant el setge de Jerusalem. Però, si hagués estat assassinat el text bíblic  hi faria alguna referència, més encara sent un rei idòlatra, malvat i perseguidor dels profetes, objecte a més a més de les terribles profecies de Jeremies. De tota manera, la hipòtesi de l’assassinat, dut a terme pels partidaris de rendir-se davant Babilònia,  té una llarga tradició i és considerada  com a probable per molts historiadors.

-[[Daniel|El llibre de Daniel]] (Dn1,1-2) també recull aquesta versió, si bé fixa la data de la invasió en el tercer any de JoaiquimJoiaiuim. Segons el [[Seder Olam|Seder Olam Rabbà (cap.25)]], això vol dir en el tercer any de la seva revolta contra Nabucodonosor

La literatura rabínica ha intentat conciliar la versió  dels llibres històrics de la Bíblia amb les profecies de Jeremies; el [[Gran Sanedrí]] s’havia compromès a lliurar Joiaquim  als caldeus per tal que no destruïssin Jerusalem, però el rei va morir abans  i llançaren el cos fora de la muralla, amb la qual cosa Nabucodonosor quedà  aplacat. Hi ha  altres variants de la història.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=http://www.jewishencyclopedia.com/articles/8562-jehoiakim|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>El [[Seder Olam Zutà]] segueix la versió de [[Segon llibre de les Cròniques|Cròniques 2]] i afirma que va morir exiliat i a la presó; el seu enterrament fou, doncs, el d'un ase.

La fama pòstuma del rei Joiaquim  en la tradició jueva està fonamentada sobretot en les profecies de Jeremies i en la seva persecució contra els profetes. És considerat un idòlatra, pecador que desafiava el poder diví, incestuós i assassí. L’episodi del rotlle de Jeremies és considerat com una terrible blasfèmia, ja que la paraula del profeta és paraula de Déu. El Talmud diu que per culpa de  Joiaquim, Déu va desitjar fer tornar el món al caos.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Sanedrí, 103a|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

En  conèixer-se la notícia de la seva mort, va ser proclamat [[Rei de Judà|rei de Judà]] el fill gran de Joiaquim, Joiakín (o Joakhín)<ref>Joaquín a la ''Bíblia de Montserrat.''</ref>, conegut també com [[Jeconies]].