Joiaquim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "del exèrcit"
Canvis ortogràfics. Citacions. Alguna informació nova.
Línia 8:
| successor = [[Jeconies]]
}}
Segons la [[Bíblia]], el '''Rei Joiaquim''' (en [[hebreu]] יֶהוֹיָקִים [yəhôyaqîm], en [[català]] més comunament conegut com a [[Joaquim]]<ref>Així és transcrit el seu nom a la ''Bíblia de Montserrat''</ref>), tot i que el seu nom de naixement era '''Eliaquim''' (en [[hebreu]] אֶלְיָקִים [ʾelyaqîm]) fou el divuitè [[rei de Judà]] [[608 aC]]-[[598 aC]].
 
== Història ==
Línia 17:
El faraó, en càstig per l'oposició que son pare Josies li havia fet en Meguidó, li va imposar un pesat tribut. Per a pagar aquest tribut, Joiaquim va exigir al poble grans sacrificis (cf. 2 Re 23, 35). Tres anys després (605 aC), en [[Carquemix]] es lliurava la batalla definitiva que consolidaria la supremacia de Babilònia sobre Assíria i, per tant, com la primera potència mundial. Després de la victòria, [[Nabucodonosor II]] de Babilònia portaria la guerra fins a les mateixes fronteres d'Egipte, i Judà es trobava en el camí. El rei Joiaquim va comprendre que convenia sotmetre's al rei de Babilònia, i així ho va fer (cf. 2 Re 24, 1). Alguns anys més tard (tres segons el Llibre dels Reis ) Joiaquim es va rebel·lar contra Babilònia (era l'any 601 aC, possiblement quan Nabucodonosor hagué de retirar-se d'aquella terra derrotat pels egipcis). Nabucodonosor tornà a Babilònia; pareixia que la rebel·lió havia estat un èxit, però els darrers anys de Joiaquim no van ser ni pacífics ni gloriosos.
 
Si bé el seu regnat no destaca gens en el llibres històrics de la  Bíblia ([[Segon llibre dels Reis]] i [[Segon llibre de les Cròniques]]) que es limiten a dir que ofenia Déu amb el seu comportament, en el ''Llibre de [[Jeremies (profeta)|Jeremies]]'' pren relleu com a perseguidor d’aquest profeta. A més s’hi relata com va fer morir un altre profeta, Uriahu ([[Uries]]) i ordenà que llancessin el seu cos a la fossa comuna (Jr 26, 20-24). Jeremies  pronuncià un dur oracle contra el rei en què el qualifica d’injust i opressor. La profecia acaba així: “''Tindrà l'enterrament d'un ase: l'arrossegaran per llençar-lo enllà de les portes de Jerusalem!"''(Jr 22, 19)<ref>Les citacions bíbliques són de la ''Bíblia de Montserrat'', 1970</ref>. Però l’episodi sens dubte més colpidor  és el relatat al capítol  36; Baruc, secretari i deixeble del profeta, llegeix al Temple de Jerusalem  un rotlle amb les profecies que Jeremies li havia dictat, ho fan saber al rei Joiaquim i aquest demana que li duguin el rotlle i l’hi llegeixin. Tant l’irrita la lectura que  segons el van llegint  esquinça amb un ganivet el text llegit i el tira al foc. Tot seguit ordena que Jeremies i Baruc siguin detinguts, però el Senyor els manté amagats. Cap rei d’Israel ni de Judà havia gosat actuar així.
 
Déu ordena a Jeremies tornar a escriure les profecies i Baruc les reescriu al dictat del profeta, que encara n’afegeix més. A més reitera l’oracle sobre el rei: ''Per això, així parla [[Jahvè]] sobre Joaquim, rei de Judà:'' ''No tindrà més ningú sobre el tron de David, i el seu cadàver quedarà exposat a la calor del dia i al fred de la nit''. (Jr 26, 30)
 
En la profunda enemistat entre Joiaquim i Jeremies hi ha  no sols un enfrontament moral i religiós, sinó polític. El profeta creu que només amb la submissió davant Babilònia hi ha  la possibilitat d’evitar la destrucció del  regne, de Jerusalem i del temple, mentre que Joiaquim i el seu entorn confien  en la revifalla del poder egipci que els hauria d’emparar. [[Sedecies]] cometrà el mateix error amb resultat tràgic.
Línia 26:
No sabem del cert com va acabar el seu regnat perquè hi ha discrepància en les fonts, però és segur que va ser hostilitzat, o fins i tot deposat, per Nabucodonosor i potser eliminat per enemics interns que volien la submissió a Babilònia.
 
-Segons el Llibre dels Reis (2nRe 24,2) el Senyor va enviar contra Joiaquim bandes de caldeus, arameus, moabites i ammonites. Això era per castigar Judà pels pecats de [[Manassès de Judà|Manassès]]. El text no diu si aquestes bandes actuaven per iniciativa pròpia o al servei de Nabudoconosor, per bé que en aquestes circumstàncies semblen un avançada de l'exèrcit caldeu. Sobre la mort del rei JoaiaquimJoiaquim el text és lacònic; simplement afirma que el rei es reuní amb els seu pares i fou succeït pel seu fill [[Joakhín]], també anomenat [[Jeconies]] (2nRe 24,7). Si bé no hi ha cap referència al motiu de la mort ni al lloc d’enterrament, podem deduir-ne que si la successió  va produir-se sense incidents dignes d’esment, la mort va ser natural, tot i la joventut del monarca (36 anys segons 2Cr 36,5). Si tenim en compte la durada brevíssima del regnat del seu fill (3 mesos), truncat per l’ocupació babilònia de Jerusalem i la captivitat del jove monarca, és fàcil deduir que les tropes de Nabucodonosor ja estaven a punt d’envair Judà o la invasió ja estava en marxa quan Joiaquim morí. És possible que morís durant el setge de Jerusalem. Però, si hagués estat assassinat el text bíblic  hi faria alguna referència, més encara sent un rei idòlatra, malvat i perseguidor dels profetes, objecte a més a més de les terribles profecies de Jeremies. De tota manera, la hipòtesi de l’assassinat, dut a terme pels partidaris de rendir-se davant Babilònia,  té una llarga tradició i és considerada  com a probable per molts historiadors.
 
-Segons el Llibre de les Cròniques (cf. 2 Cr 36, 6), Nabucodonosor va envair el país i s'endugué Joiaquim a Babilònia carregat de cadenes. També s'hi va endur una part dels objectes del temple de Jerusalem. Era l’any 598 aC.  Sorprèn el fet que tres mesos després fes el mateix amb el seu fill Jeconies. Segons aquest llibre, els quatre darrers reis de Judà van ser empresonats per l’invasor i moriren a l ‘exili.
 
-[[Daniel|El llibre de Daniel]] (Dn1,1-2) també recull aquesta versió, si bé fixa la data de la invasió en el tercer any de JoaiquimJoiaiuim. Segons el [[Seder Olam|Seder Olam Rabbà (cap.25)]], això vol dir en el tercer any de la seva revolta contra Nabucodonosor
 
- [[Flavi Josep]] (''Antiquitates iudaicae'', 10,6) Relata que Joiaquim va rebre Nabudoconosor sense resistència a Jerusalem, però que aquest, una vegada dins la ciutat, el va fer assassinar i va fer llançar el seu cos fora de la muralla. Així es va complir la profecia de Jeremies (Jr 22,19). També va executar persones importants de la ciutat i s’endugué captius.
 
La literatura rabínica ha intentat conciliar la versió  dels llibres històrics de la Bíblia amb les profecies de Jeremies; el [[Gran Sanedrí]] s’havia compromès a lliurar Joiaquim  als caldeus per tal que no destruïssin Jerusalem, però el rei va morir abans  i llançaren el cos fora de la muralla, amb la qual cosa Nabucodonosor quedà  aplacat. Hi ha  altres variants de la història.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=http://www.jewishencyclopedia.com/articles/8562-jehoiakim|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>El [[Seder Olam Zutà]] segueix la versió de [[Segon llibre de les Cròniques|Cròniques 2]] i afirma que va morir exiliat i a la presó; el seu enterrament fou, doncs, el d'un ase.
 
La fama pòstuma del rei Joiaquim  en la tradició jueva està fonamentada sobretot en les profecies de Jeremies i en la seva persecució contra els profetes. És considerat un idòlatra, pecador que desafiava el poder diví, incestuós i assassí. L’episodi del rotlle de Jeremies és considerat com una terrible blasfèmia, ja que la paraula del profeta és paraula de Déu. El Talmud diu que per culpa de  Joiaquim, Déu va desitjar fer tornar el món al caos.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Sanedrí, 103a|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
En  conèixer-se la notícia de la seva mort, va ser proclamat [[Rei de Judà|rei de Judà]] el fill gran de Joiaquim, Joiakín (o Joakhín)<ref>Joaquín a la ''Bíblia de Montserrat.''</ref>, conegut també com [[Jeconies]].
 
.
Línia 48:
 
[[Categoria:Reis de Judà]]
<references />