[[Fitxer:Template-Cardinal Camerlengo.svg|thumb|Escut del [[camarlenc]] durant la vacant de la [[Seu Apostòlica|seu de sant Pere]]]]
'''Seu vacant''' (en [[llatí]] ''sedes vacans'' habitualment usat enemprat l'ablatiu ''sede vacante'', en català ''mentre la seu és vacant''<ref>{{GEC|0210619|seu vacant}}</ref>) és una expressió [[llatí|llatina]] que significa en [[dret canònic]] de l'[[Església Catòlica]] que la seu d'una [[diòcesi]] no està ocupada. És la conseqüència de la mort, la destitució o el trasllat d'un bisbe. Quan es tracta de la mort del [[papa|bisbe de Roma]], el papa, el [[Col·legi Cardenalici]] només pot organitzar els afers corrents: «Sede romana vacante aut prorsus impedita, nihil innovetur in Ecclesiae universae regimine» o en català: «Quan la seu de Roma és vacant o totalment impedida, res no serà canviat en el govern de l'Església universal».<ref>[http://www.vatican.va/archive/cod-iuris-canonici/latin/documents/cic_liberII_lt.html#sec2%20tit1 De Sanctae Romanae Ecclesiae cardinalibus], ''Codex Iuris Canonici'', cànon 335, consulta el 4 de març de 2012 (en català: Sobre els cardenals de la Santa Església Romana)</ref> Els [[decret]]s decidits durant la vacança han de ser confirmats després, quan un successor ha estat nominat.
Quan es tracta d'una seu episcopal ordinària, s'apliquen els cànons 416 a 430.<ref>[http://www.vatican.va/archive/cod-iuris-canonici/latin/documents/cic_liberII_lt.html#sec2%20tit1 Capítol III: De sede impedita et de sede vacante, Art. 2: De sede vacante], ''Codex Iuris Canonici'' (en català: Sobre la seu impedida i la seu vacant, art. 2: Sobre la seu vacant)</ref> La seu és vacant quan el bisbe diocesà ha mort, quan ha renunciat i el papa ho ha acceptat, quan ha estat traslladat o quan ha estat destituït.<ref>''Codex Iuris Canonici'', canon 416</ref> Fins que un successor sigui nomenat, el [[coadjutor]] o el vicari s'ocupen dels afers corrents.
