Revisió del 15:57, 16 ago 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN ← Edició anterior		Revisió del 20:32, 20 feb 2019 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Emocions}} L'L’'''afecte''' és el [[sentiment]] d'[[amor\|estimació]] i lligam cap a altres. Es pot sentir afecte cap a persones, animals, vegetals, objectes, projectes, llocs. Els afectes poden ser socials o sexuals. A les persones, existeix una àmplia diversitat d'afinitats sexuals i afectives.<ref name=cjb>''Guia d'autodiagnosi de gènere per a entitats'', Guia de Recursos del Consell de la Joventut de Barcelona, editat pel [[Consell de la Joventut de Barcelona]], any [[2016~~]].~~, {{ca}}</ref>▼ [[Fitxer:Hands 4 Holding.jpg\|thumb\|esquerra\|Donar-se la mà pot ser un gest de concòrdia i afecte]] ▲L''''afecte''' és el [[sentiment]] d'[[amor\|estimació]] i lligam cap a altres. Es pot sentir afecte cap a persones, animals, vegetals, objectes, projectes, llocs. Els afectes poden ser socials o sexuals. A les persones, existeix una àmplia diversitat d'afinitats sexuals i afectives.<ref name=cjb>''Guia d'autodiagnosi de gènere per a entitats'', Guia de Recursos del Consell de la Joventut de Barcelona, editat pel [[Consell de la Joventut de Barcelona]], any [[2016]]. {{ca}}</ref> Els afectes constitueixen una de les dimensions essencials de la [[ment]], juntament amb la [[cognició]] i la [[voluntat]] o el conjunt de [[desig\|desitjos]], aspiracions i intencions. Aquestes s'afecten mútuament, per exemple una [[emoció]] pot condicionar una [[decisió]] presa [[racional]]ment (es considera un tipus de [[biaix cognitiu]]) i una construcció racional, segons com es faci, pot provocar una emoció o una altra. == Neurobiologia de l'afecte == La [[neurobiologia]] estudia la [[relació]] entre l'afecte i l'[[organisme]] i com afecta altres processos del [[pensament]] o del [[comportament]] [[humà]]. Segons aquesta, l'afecte es localitza al [[sistema límbic]] del [[cervell]] i hi prenen part les següents parts d'aquest òrgan: [[amígdala]] (produeix emocions com a resposta a [[estímul]]s); [[còrtex prefrontal]] (anticipa conseqüències de la [[conducta]] i regula la manifestació de l'afecte); [[còrtex anterior]] (regula l'[[atenció]]); [[nucli estriat]] (regula els [[objectiu]]s i intencions) i [[còrtex insular]] (connecta l'afecte amb el [[cos humà\|cos]]). == Teories psiquiàtriques i psicològiques == En alguns corrents de la [[psicologia]], l'afecte esdevé sinònim d'[[impuls]] [[emoció\|emotiu]], tot i que l'ús comú el reserven per a una emoció similar a l'[[amor]] però amb [[intensitat]] [[variable]]. Segons [[Sigmund Freud]], l'ésser humà està controlat per dos [[Sentiment\|passions]] o [[instint]]s ~~[[essència\|~~essencials]]: l'afecte (''eros'') i l'[[agressivitat]] (''thanatos''). Segons la seva opinió, l'afecte és responsable de ~~[[conducta\|~~conductes]] com l'[[altruisme]], l'[[amistat]], la [[sexualitat]] i tots aquells actes que [[unió\|uneixen]] la persona amb els altres, enfront dels instints agressius que la separen o trenquen el [[vincle]]. La [[psiquiatria]] considera que hi ha [[malaltia mental\|malalties]] ~~[[malaltia mental\|~~mentals]] relacionades amb l'afecte,<ref>Sadock, Benjamin J.; Sadock, Virginia A. (2002), ''Kaplan and Sadock's Synopsis of Psychiatry: Behavioral Sciences/Clinical Psychiatry'' (9th ed.), Lippincott Williams & Wilkins,{{en}}</ref> sigui perquè se sent en excés, perquè no es manifesta determinada emoció o perquè es canalitza malament un [[sentiment]], al propi interior o en la relació amb els altres. Postula que, per a ella, les més comunes són: [[Depressió clínica\|depressió]], [[distímia]], [[trastorn bipolar]], [[TDAH]], dismòrfia corporal, [[fibromiàlgia]], [[trastorn d'ansietat]] i [[fòbia social]]. D'altra banda, Teresa Cabruja entre d'altres autors alerten de la [[psicopatologització]] que fan la psicologia, la psiquiatria i "altres 'psi'" en algunes [[cultures]], com la [[món occidental\|occidental]] ~~[[segle XXI\|~~actual]], sobre els afectes, les afinitats afectives, la manera de viure-les i la pròpia [[identitat]], quan aquestes no responen exactament als ~~[[cànon]]s~~cànons imposats per la [[ideologia]] del [[Poder (sociologia)\|poder]] dominant.<ref>Teresa Cabruja, ''Violencias de la psicología a las mujeres: psicologización, psicopatologización y silenciamiento'', [[2007~~]].~~, {{ISBN\|8496044882}} {{es}}</ref><ref>Teresa Cabruja, ''Avenços i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre des(psico)patologizació''. Quaderns de Psicologia. ''International Journal of Psychology'', 15(1), 7-20. Número monogràfic “Investigación interdisciplinar sobre des(psico)patologización: retos y avances”, [[2013]], {{ca}}</ref> == Algunes classificacions d'afectes == Henry Murray<ref>Murray, H. A. (1938). ''Explorations in Personality''. New York: Oxford University Press {{en}}</ref> considera que la [[personalitat]] de l'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte. Aquestes es poden classificar en cinc grans tipus: d'[[afiliació]] (sentir-se part d'un grup), de [[criança\|cria]] (poder cuidar algú altre), de [[joc]] (poder passar-ho bé amb altres, necessitat d'[[entreteniment]] social), de [[rebuig]] (poder apartar les persones capaces d'amenaçar el propi jo) i de [[seguretat]]. Segons Antonio Damasio<ref>Damasio, A., ''En busca de Spinoza'', Crítica, [[2005]]. {{es}}</ref> els afectes comprenen quatre estadis, que van des de la reacció instintiva al sentiment complex, passant pels dos pols d'agradable i desagradable (concepció que és hereva de [[Baruch Spinoza]]), és a dir, l'afecte és el conjunt de reaccions dels subjecte amb els altres que inclouen les emocions, les respostes no racionals als estímuls i la codificació intel·lectual del que s'experimenta, amb una valoració de si és quelcom positiu o negatiu.

Afecte: diferència entre les revisions