Ogodei: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 42:
[[Djalal al-Din Manguberti]] havia reconstruït l'imperi dels ''khwarizmshahs'' (1224-1230). El [[2 d'abril]] de [[1230]] va prendre [[Akhlat|Khelat]] (al nord-oest del [[llac Van]]) al soldà [[aiúbida]] de [[Damasc]], Al-Ashraf ([[2 d'abril]] del [[1230]]).<ref> René Grousset, ''Histoire des Croisades'', III, pàgina 366 </ref> Al-Ashraf es va aliar al soldà seljúcida de [[Sultanat de Rum|Rum]] o [[Konya]], Ala al-Din [[Kai Kobad I]], i junts van derrotar a Djalal al-Din prop d'[[Erzindjan]] (agost del 1230). Justament el [[1230]] Ogodei havia enviat a Pèrsia un exèrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauració del ''khwarizmshah''; aquest exèrcit estava sota la direcció del general i noble [[Tchormaghan]] o Tchormaqan.<ref>M. Pelliot, ''Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient chretien'', 1924 </ref> A l'hivern del 1230 al [[1231]] van arribar a l'Iran pel [[Gran Khorasan |Khurasan]] i [[Rayy]], i es van dirigir de dret a l'[[Azerbaidjan]] abans que Djalal al-Din, que generalment vivia a [[Tabriz]], pogués reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del [[Moghan]] o Mukan, i cap a l'[[Arran (regió)|Arran]], prop de la desembocadura dels rius [[Araxes]] i [[Kura (Geòrgia)|Kura]], i d'allí va passar al [[Diyarbekir]], perseguit pels mongols, i a les muntanyes d'aquest regió fou obscurament assassinat per un camperol kurd ([[15 d'agost]] de [[1231]]).
Tchormaghan va restar deu anys al front de l'exèrcit mongol acampat al nord-oest de Pèrsia, generalment a la plana del Moghan i de l'Arran, on les pastures d'aquesta estepa anaven bé per la seva cavalleria.<ref> [[Arran (regió)Arran]] = Karabagh, plana entre el curs oriental de l'Araxes i el curs oriental del Kura; [[Mughan]], Mukhan o Moghan és la plana al sud i est del curs inferior del Kura després de confluir amb l'Araxes, fins a la [[mar Càspia]] </ref> L'exèrcit mongol es va dedicar al pillatge, primer a Armènia i després a l'Azerbaidjan. Més al sud, al Diyarbakir, el país fou assolat; també fou saquejada [[Arbela]] i la seva regió. Després els mongols van pujar cap al [[Caucas]], van destruir [[Gandja]] i van entrar a [[Geòrgia]], on la reina [[Rusudan de Geòrgia|Rusudan]] va haver de fugir de [[Tbilisi]] cap a [[Kutaisi]] (probablement el [[1236]]). La regió de Tbilisi va quedar sota protectorat mongol, i els feudals georgians van haver de servir als exèrcits mongols com auxiliars. El [[1239]] Tchormaghan va entrar a la Gran Armènia on va saquejar les ciutats de [[Kars]] i [[Ani]].<ref> G. Altunian, ''Die Mongolen und ihre Eroberungen in kaukasischen und kleinasiatischen Ländern'' </ref>
[[Batu Khan]], per orde del gran khan Ogodei de [[1234]], va dirigir un gran exèrcit de 150.000 homes cap Europa. L'acompanyaven els seus germans [[Orda]], [[Berke]] i [[Shayban]]; [[Guyuk]] i [[Qaidan]], fills de Ogodai; [[Qaidu]], nét d'Ogodai; [[Mongke]], fill de [[Tului]]; [[Baidar]], fill de [[Txagatai Khan|Txagatai]]; i [[Buri]] nét de Txagatai (fill de [[Mutugen]]). Segons el ''yuanshi'' l'orde es va donar el [[1234]] i [[Mengke]] s'hi va incorporar el [[1235]]. La direcció efectiva de l'expedició corresponia al general [[Subotai]] que tenia llavors uns 60 anys. Vegeu [[Subotai]].
| |||